El Linx Ibèric

Foto 1. Senyal tràfic

En aquesta ocasió, ens em allunyat de les contrades catalanes per anar a trobar-nos amb el Linx Ibèric, probablement el felí més amenaçat del planeta. Ens hem desplaçat fins a Jaen, al Parc Natural d'Andujar, a Sierra Morena.

A mitjans d'hivern aquest animal, que apassiona a tanta gent, entre en zel, i és un bon moment per veure'l, ja que augmenta la seva activitat. Tot i anar-lo a buscar en bona època, es tracta d'una espècie en regressió distributiva i numèrica (menys de 500 individus), d'hàbits solitaris, crepusculars i nocturns i cada individu domina territoris de 5 a 20 quilòmetres quadrats, on no permeten l'entrada de cap individu del mateix sexe. Així és que veure'l es converteix en una mescla entre pacients esperes observant cada racó del paisatge amb uns prismàtics i la sort.

Habita paratges de vegetació mediterrània, amb preferència de zones arbustives, de matollars tipus llentiscle, en mosaic amb zones obertes, on hi ha pastures pel conill. El 90% de la seva alimentació és basa en aquest lagomorf, esporàdicament caça perdius i fins i tot algun cérvol. De fet, depèn de la seva principal presa fins al punt de què si no hi ha una abundància determinada de conills per hectàrea, no es reprodueix. I aquest any, han disminuït les poblacions de conill, repercutint en l'abundància i la presència del gran felí ibèric. A més recentment s'han atropellat a 2 individus al parc, així és que, tot i dedicar una setmana a la seva recerca, l'objectiu es presentava difícil.

Foto 2. Paisatge i observació

D'entrada ens va impressionar que la zona està pràcticament tota ballada al voltant de la carretera, excepte algunes zones obertes. Es tracta de grans finques de propietaris particulars, que molts representa que col·laboren en la protecció del linx, dins del projecte de protecció que hi ha al parc. Informant-nos una mica vam saber que el projecte del parc tracta de potenciar la recuperació de la població del linx, mantenint els antics usos cinegètics de l'espai. És a dir que els propietaris col·laboradors deixen pas als que treballen amb el manteniment del linx (seguiment, alliberament de conills criats...) i també lloguen les finques a caçadors, que paguen milers d'euros per poder caçar 4 o 5 peces (cérvols i senglars). I algunes de les parcel·les que són de l'estat no requereixen el tràmit amb els propietaris i directament poden ser utilitzades per la cacera dels membres del govern. Així que ens trobem en un parc natural ballat per tot arreu i amb caceres regulars (el bosc ple de gossos i "monos" amb escopetes), el que no sembla massa favorable a una millora de la població de l'amenaçat felí. Com sempre l'economia mana. Però això si, per protegir l'espai, no pots plantar la tenda enlloc sense exposar-te a ser multat. I si vols anar a llocs d'espera  privilegiats, dins les finques privades, pots pagar un bon grapat de cales perquè et portin amb un guia i creuar els dits perquè t'acompanyi la sort.

Foto 3. Cervus elaphus

Tot i el patètic negoci i la facilitació als usos cinegètics recreatius de la burgesia al parc, ens vam alegrar i impressionar de l'abundància del cérvol en aquesta zona, impensable a la terra baixa mediterrània de Catalunya, on només en trobem a alta muntanya. De fet tot i ser una vegetació similar, és molt més oberta, al paisatge no s'observaven formacions de boscs tancats amb bardisses. Segurament l'afecta de la pastura el modela. 

Foto 4. Aquila adalberti

Durant les esperes no paràvem de veure grups de cérvols en mig dels turons. També ens vam poder meravellar amb el vol de la mítica àguila imperial ibèrica, endèmica i escassa (unes 150 parelles) a la península, entre altres aus. Vam trobar varietat de rastres com teixoneres, petjades de senglar, de cérvol, de gos, i el que possiblement fos una petjada de linx, però amb poca definició i impossible d'assegurar-ne la procedència, excavacions de conill i de senglar, etc. Dels rastres que vam trobar el que més ens interessava eren els excrements del linx, que es localitzen en llocs com encreuaments de camins o una mica prominents, marcant el territori, d'olor forta, fa varies dipositacions temporals, són allargats d'uns 2 cm de gruix, grisos amb molt de pèl i si troben restes òssies de conill, així és que vam constatar la procedència dels que complien aquestes característiques.

Finalment la sort va decantar la balança, i mentre descansàvem en unes taules d'esbarjo, a les 13.00 del 31 de gener, va aparèixer el linx un instant al turó de just davant i tranquil·lament va anar darrere un arbust. Els companys avisats pel walkie talkie van córrer fins on ens trobàvem. Vam desplegar tot el material d'observació, i vam esperar que tornés a sortir, anava arribant més gent que també el buscava, i s'estenia l'eufòria, mentre ell tant tranquil, va fer uns salts cap aquí i cap allà i ens va deixar contemplar-lo encara una estona més. Una foto llunyana de poca qualitat n'és el retrat record.

Missió complerta!

Foto 5. Lynx pardinus

Espècie: Lynx pardinus

Família: Felí

Ordre: Carnívor
Classe: Mamífer
Grup: Cordat
Regne: Animal

Text i fotos: Roger Pacreu
Fonts: Mamíferos de España. Península, Baleares y Canarias. Francisco J. Purroy i Juan M. Varela. Lynx. 2005
Huellas y señales delos animales de Europa. Preben Bang i Preben Dahlstrom. Omega. 2009.
Atlas de los Mamíferos terrestres de España. Palomo, L. J. y Gisbert, J. Dirección general para la Biodiversidad-SECEM-SECEMU. 2005