Seguint els passos del conill

Conill (Font: wikipèdia)

Espècie: Oryctolagus cuniculus (conill)
Família: Lepòrids
Ordre: Lagomorfs
Classe: Mamífers
Grup: Cordats
Regne: Animal

Generalment les espècies del grup dels mamífers, a diferència d'altres vertebrats, són difícils d'observar i reconèixer al camp directament. El seu comportament fugitiu i el mimetisme obliguen a utilitzar altres tècniques de detecció. Existeixen diferents mètodes indirectes per tal de detectar la presència d'aquest grup de fauna.

Un dels mètodes directes utilitzats per a l'estudi dels mamífers són les captures. També s'utilitza el fototrampeig. Però sense recórrer a aquests mètodes també es pot detectar la seva presència i fins i tot estudiar-ne les poblacions. Alguns mamífers es poden reconèixer pels sons que emeten o fins i tot ultrasons, altres deixen rastres, excrements, restes de menjar, petjades i excavacions varies al terreny. Moltes espècies són depredades per altres animals i les seves restes apareixen en egagròpiles d'ocells i excrements de carnívors. Sovint també es poden trobar individus morts, inclòs a les carreteres atropellats. De manera que, aquests exemples que exposo, ens permeten detectar diferents espècies animals i fins i tot estudiar-los. Més endavant tinc pensat d'escriure una entrada o un apartat del blog sobre aquest tipus d'observacions o mostrejos (rastres i restes), coses a tenir en compte pel "rastreig", tècniques i mètodes emprats, etc.

En aquesta ocasió he seguit els passos del conill. Es tracta de la única espècie
del seu gènere. Però igual que la resta dels logomorfs, presenta unes extremitats posteriors potents, adaptades a la carrera, unes orelles llargues, tot i que menors que el gènere Lepus (llebres), amb una coloració uniforme (sense la taca negre a la part distal que presenten les llebres). Es diferència de les llebres sobretot per la seva mida mitjana. I es caracteritza peĺ seu pèl que mostre variacions de tonalitats marrons-grisenques, destacant el blanc de la part interna de la cua.

Excrements de conill. Típica latrina
en una elevació del terreny.

Tal com he exposat, en aquesta ocasió, la seva descripció no m'ha servit per observar-lo, ja que l'he detectat mitjançant els seus rastres, sense veure'l directament. La primera pista, i la més típica, són els seus excrements, similars als de la llebre però menors, d'uns 10 mm de diàmetre, més foscos i més rodons. El conill té la tendència de dipositar els excrements sobre elevacions del terreny, on instal·la latrines, sovint d'abundants quantitats d'excrements.

Crani de conill

Seguint observant per la zona, com a gran evidència de la seva presència, vaig localitzar les restes d'un individu mort i descomposat. Alguns ossos  i el seu crani sencer. Mitjançant unes claus dicotòmiques, ràpidament vaig adjudicar el crani a l'espècie en qüestió, el conill. A diferència dels rosegadors, un lagomorf sempre disposa de la presència de 4 incisius (2 grans i 2 petits al darrera). I mitjançant unes característiques del paladar superior es pot diferenciar el conill de les llebres.

Petjades conill

Finalment, en aquesta sortida de camp, per completar l'observació dels passos del conill literalment, vaig localitzar les seves petjades en un sòl tou on hi havia deixat l'empremta. Aquest rastre "per excel·lència", segurament dels que més crida l'atenció a un observador de la natura, pot donar-nos força informació, tant per identificar l'espècie com per, a vegades, l'edat de l'individu, l'estat i l'actitud de marxa (salt, trot, galop...). En aquest cas es tracta d'unes petjades d'uns 35 mm de llarg i 25 mm d'ample, forma i mida típica del conill, similars a les de la llebre però de mida menor. Vaig trobar varies petjades, en algunes pràcticament només s'observava la marca de les ungles i en les altres s'apreciava tota la planta dels peus (foto lateral).

Un bon mètode per aprendre a reconèixer les petjades, i obtenir-ne una col·lecció model, és realitzar el negatiu de les petjades mitjançant guix. És una tècnica que requereix certa pràctica, però que fàcilment ens facilitarà una bella col·lecció d'aquest típic rastre, que podrem consultar a casa. Més endavant, a l'apartat de rastres i restes explicaré 4 passos a seguir per obtenir fàcilment el negatiu d'una petjada. Vull destacar que el negatiu de la petjada del conill no és un dels que quedi més ben definit, o almenys no en aquesta ocasió.

Negatiu de les petjades del conill.

Podem trobar més rastres produïts pels hàbits de vida d'aquest mamífer. Espero poder-los observar en properes sortides i escriure sobre ells.

Per saber una mica més sobre la biologia d'aquest animal, val a dir que és una espècie abundant a tot Catalunya, tot i que les seves poblacions han sofert un descens notable en els últims anys dins de la seva àrea original de distribució degut a malalties (sobretot víriques: mixomatosis), pèrdua d'habitat i mortalitat induïda per l'home (Per més informació consultar l'enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols).  Passant d'una preocupació menor (Categoria UICN 2001: LC) a vulnerable (UICN 2006) i quasi amenaçat (UICN 2008).

El seu habitat es sòl trobar dels 1.500 m en avall. Es troben en gran varietat de medis, preferint els matollars mediterranis, especialment quan hi ha camps de cultiu pròxims. Prefereix climes àrids i calorosos, les baixes temperatures i abundants precipitacions no li són propicies.

És una de les poques espècies de vertebrats que la femella pot ser receptiva durant tot l'any. Tot i que el seu cicle reproductiu va lligat amb la qualitat i l'abundància de l'aliment.

Fotos i textos: Roger Pacreu
Fonts: Mamíferos de España. Península, Baleares y Canarias. Francisco J. Purroy i Juan M. Varela. Lynx. 2005
Huellas y señales delos animales de Europa. Preben Bang i Preben Dahlstrom. Omega. 2009.

Atlas de los Mamíferos terrestres de España. Palomo, L. J. y Gisbert, J. Dirección general para la Biodiversidad-SECEM-SECEMU. 2005
http://www.vertebradosibericos.org/mamiferos/orycun.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Conejo