Foto 1. Xarxes japoneses |
D'entrada la tècnica de captura amb les xarxes sembla una mica agressiva, però amb un control continu, els individus no solen sofrir danys. A més, mitjançant aquests mètodes s'obté molta informació sobre les migracions i la biologia de les aus, el coneixement és poder, i més facilitat per protegir allò que és conegut.
El dia no es presentava gaire favorable, feia força vent, de manera que els ocells no volaven gaire, finalment va començar a ploure i vam recollir les xarxes abans d'hora, ja que si hi cauen els ocells queden molls i poden morir.
El dia no es presentava gaire favorable, feia força vent, de manera que els ocells no volaven gaire, finalment va començar a ploure i vam recollir les xarxes abans d'hora, ja que si hi cauen els ocells queden molls i poden morir.
Tot i ser un dia desfavorable vam poder tenir entre les mans 4 espècies d'aus. La que més va caure a les xarxes va ser el conegut pit roig (Erithacus rubecula), amb el seu pitet vermell rovellat, aquest túrdid el podem observar durant tot l'any. També vam veure el pàrid més gran de tots, la preciosa mallerenga carbonera (Parus major) amb la seva panxeta groga. La femella del tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) amb el seu casquet marró, que també la podem veure tot l'any. I finalment també es va acostar a les xarxes el tord comú (Turdus philomelos).
Esperem que pel pròxim anellament les condicions ens siguin més favorables i puguem fer una llista més llarga d'espècies vistes. Mentrestant ja estic content amb les 4 fotos dels models que es van acostar el dimecres.
Foto 2. Erithacus rubecula |
Foto 3.Parus major |
Foto 4. Sylvia atricapilla |
Foto 5. Turdus philomelos |
Text i fotos: Roger Pacreu
Fonts: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània. Ed. Omega. Lars Svenson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada