Les coves prehistòriques de Serinyà

Foto 1. Cartell del parc

Aquesta vegada he anat al Plà de l'Estany a visitar les coves prehistòriques de Serinyà per tal de fer un viatge en el temps, que em permetés conèixer i entendre una mica com vivien els nostres avantpassats i com era el seu entorn.

El 1944 Josep Mª Coromines, el Dr. Coromines, comença l'excavació del Reclau, la primera cova excavada. El mateix Coromines va donar nom a 13 coves. 

Abans de la visita de les coves he vist un audiovisual que resumeix el que ha succeït en aquestes contrades des de fa uns 200.000 anys . Durant la visita guiada he vist les coves, que no són les magnífiques coves que un imagina quan pensa en coves prehistòriques, però la zona és bonica i les coves es fan més interessants quan t'expliquen qui i com hi ha viscut. Finalment om que hi he anat en un dia de tallers, he pogut veure com es practicava l'encesa de foc i la talla de pedres. També hi he pogut veure un panell mural recreatiu d'una cova ocupada per prehistòrics.

La zona de Serinyà és una zona on sempre hi ha hagut presència d'animals i més recentment de persones. Això és degut a què la zona de Serinyà forma un corredor natural entre la muntanya i la plana. A més aquesta zona tenia molta aigua i vegetació.

La història de les coves comença fa més de 250.000 anys. Durant el paleolític mitjà, fins fa uns 200.000 anys, la zona de les coves era una zona on abundava l'aigua calcària. De fet les coves es van començar a formar fa entre 400.000 i 300.000 anys degut a les grans cascades d'aigua que hi havia provinents de petits llacs i bassals de la zona. La precipitació de la calcària va anar formant el travertí que a l'hora va anar formant unes cavitats que van donar lloc a les coves.

Foto 2. Cova de Mollet

La cova de Mollet és la cova on es troben les restes més antigues. A la cova li falta mig sostre, i ja no era gaire gran, però fa entre 250.000 i 200.000 anys va servir de refugi per les hienes de les cavernes (Pachycrocuta sp.). Aquestes hienes, de mida molt més gran que les actuals, es menjaven les preses a les coves perquè no les molestessin els altres carnívors com el lleó de les cavernes, el lynx, els llops, las panteres, etc. En aquella època si trobaven un bon grup d'animals que avui en dia se'ns fa estrany imaginar-los en aquestes terres, com elefants i rinoceronts. També hi havia ja els senglars, cavalls, bous, etc. Però la presència d'animals que actualment es troben en climes més càlids fa pensar que es tractava d'una època càlida amb grans praderies obertes i alguns bosquets més temperats on vivien espècies com les que trobem actualment.

Foto 3. Homo heidelbergensis

Els humans no van utilitzar les coves fins que el clima no es va anar refredant, durant aquesta època només es troba una resta humana, una dent, segurament d'una nena, de 9-10 anys, de fa uns 215.000 anys. Es creu que pot ser de l'espècie Homo heidelbergensis ( Entre la comunitat científica hi ha discrepància entre si H. heidelbergensis es tracta d'un forma primària dels Neandertals o una espècie antecessora dels Neandertals). I podria ser que aparegués a la cova després de ser caçada per les hienes.

Fa uns 120.000 anys es va anar refredant el clima, i van començar a aparèixer els primers homes Neandertals a les coves. 

Imatge 1. Reprducció
Homo neanderthalensis
("Un viaje por la prehistória"
J.M.Bermúdez)

Fa uns 100.000 anys les coves ja eren freqüentades pels homes Neandertals. Tenien una estatura mitjana de poc més de 160 cm (homes) i conservaven la forma corporal primitiva de tots els homínids, amb la pelvis i el tòrax més amples  que els dels H. sapiens. Tenien un pes corporal superior a l'estandard actual degut a la seva conformació, la forta musculatura i l'exercici diari. Eren caçadors recol·lectors i tenien varies estratègies de caça, sovint empaitaven els animals per fer-los caure en trampes. Vivien en una època de clima fred i sec, entre 5-8ºC menys que la temperatura actual. Vivien en uns paisatges esteparis amb boscos de pi roig. Ja coneixien el foc que feien amb pedra foguera i pirita. Utilitzaven eines de pedra. La talla de pedres va començar al paleolític inferior, on apareixen les primeres eines de la humanitat fa més de 2.000.000 d'anys, que són simplement pedres retocades, còdols o les pedres que tenen a l'abast percutides per dona'ls-hi forma.

El paleolític mitjà és l'època dels neandertals, comença fa uns 200.000 anys, a l'arbreda fa uns 140.000 que hi apareixen aquests homes. En aquesta època es comencen a utilitzar les ascles o asclats, que són petits trossos de pedra fruit de la percussió, també anomenats micròlits, que els utilitzaven per fer diferents tipus d'eines. Solien utilitzar el sílex, que havien de portar de les zones on n'hi havia. És una roca amb unes propietats peculiars, la més interessant és la seva fracturació laminar, que dona lloc a cantons afilats. Utilitzaven els còdols de riu com a percutors, i d'una roca de sílex n'anaven extraient petites ascles per fer les eines que necessitaven. Amb una ascle simple s'obté un ganivet, una petita pedra molt tallant. Per fer altres eines utilitzaven ossos i banyes per treballar la pedra, inclòs utilitzaven banya com a percutor tipus martell. Amb l'ajut d'aquests estris, a un ascle li feien una ranura al mig per obtenir l'osca, l'osca és una eina que servia de ribot, per polir la fusta. Fent varies ranures petites al fil de l'ascle, obtenien els denticulats, és a dir ganivets de serra, que utilitzaven per tallar la fusta. Trencant el fil de les ascles obtenien els raspadors, que els servien per raspar les pells i treure'ls-hi el greix i les impureses. I d'aquesta manera poc a poc van anar perfeccionant les eines i les tècniques a a dur a terme amb elles.

Foto 5. Cova de l'arbreda

La cova de l'arbreda era molt gran, però també li ha caigut el sostre que es trobava a gran altura en alguns punts de la cova. Actualment s'està excavant i queden més de 6 m per excavar, ja se'n han excavat 9 m, els quals eren ocupats per neandertals fa 140.000 anys. Aquests no marxaven gaire lluny de la cova, feien anades i vingudes curtes. En un moment marxen i quan tornen troben que s'hi han instal·lat ossos de les cavernes, Ursus spelaeus. Es tracta de l'ós prehistòric més conegut del món, que feia 130 cm a la creu i fins a 3 m quan es posava de peu. Per sort pels habitants contemporanis a aquest ós es tractava d'una espècie amb una dieta bàsicament herbívora amb una aportació càrnica molt reduïda comparat amb les altres espècies d'óssos. Tot i això l'ós cavernari vivia quasi tot l'any a la cova i era difícil fer-lo fora. De manera que al registre fòssil de la cova es troba alternada la presència dels ossos de les cavernes amb la dels homes neandertals. Fins fa uns 40.000 anys, quan els últims neandertals que van viure a la cova van recollir les seves coses i ja no van tornar.

Imatge 2. Reproducció ós de les cavernes (Imatge del parc de les coves)

Segons el registre fòssil fins al cap de 3.000 anys les coves no es van torna a habitar per homínids, moment en el qual aparagueren els H. sapiens. Que fan fora els ossos de les cavernes de les coves per ocupar-les ells i acabaran extingint-los.

Imatge 3. Crani H. neanderthalensis i H. sapiens
("Un viaje por la prehistória" J.M. Bermúdez)

Durant el paleolític superior apareix el bosc temperat. Arriba a Serinyà l'home modern, l'home de cromanyó, que va substituint als Neandertals que desapareixen els següents 10.000 anys misteriosament. Fabrica noves eines i passa més temps a les coves, aprofita més els recursos naturals i comença a tenir temps extra per dedicar a tasques que no són essencialment per cobrir les necessitats bàsiques. També cacen aus i recol·lecten mol·luscs. Desenvolupen els propulsors per caçar i perfeccionen instruments de pedra. Recorren molts quilòmetres per aconseguir sílex. 

Foto 6. Entrada cova Reclau

La cova del Reclau pel meu gust és la més curiosa, entres ajupint el cap i et sens realment dins una cova. És una cova profunda havia tingut un bon sostre, però bona part també va acabar caient i avui hi ha un sostre artificial.  En aquesta cova ja només hi van viure H. sapiens, que van aparèixer a les coves durant el Paleolític superior fa uns 40.000 anys. Si va trobar una llar de foc amb plaques de gres ben posades, es col·locaven a les entrades de les coves per facilitar la sortida del fum.

Els humans arribaven a la zona seguint els remats i miraven si la cova estava habitada i si no ho estava si instal·laven una temporada. Feien un foc que els servia de protecció dels depredadors, per alimentar-se, per reunir-se i treballar les eines... Caçaven cavalls, visons europeus i bous masquers entre d'altres animals que els servien per menjar, utilitzaven les pells per fer vestits i estris amb els ossos i tendons. Els H. sapines ja coneixien les eines de pedra i també utilitzaven el sílex. Aquesta roca te l'avantatge que la pots tallar com tu vols, però té un petit problema, que només es troba en certs llocs. A Catalunya hi ha sílex bo a Montjuïc de Barcelona i al Montseny, però no ni torna a haver fins a França. Passaven l'estiu per l'actual França d'on recollien blocs de sílex i se'ls enduien per tallar-los quan necessitessin eines. Al registre arqueològic es troben restes de preparació d'eines a les coves, cosa que demostra que traslladaven els blocs de sílex i els tallaven allà mateix. Cada vegada es va refredant més el clima, i s'inventen les agulles de cosir fetes amb ossos, que els permeten millorar el treball de les pells. 

Foto 7. Reproducció eines de pedra i os

Els cromanyons perfeccionen la tècnica de les ascles de sílex ja emprada pels seus parents neandertals, i cap a finals d'aquesta etapa, fa uns 16.000 anys, comencen la indústria òssia. Punxons, puntes de jabalina i llances. Apareix l'arpó i agulles d'òs. Millora la fabricació d'objectes de pell. També es comencen a fer objectes simbòlics com collarets. Comencen a fer eines de sílex amb mànecs i eines amb ossos polits. Fan una cola amb cera i resina, que els serveix per enganxar les eines de sílex a mànec de fusta o banya. També comencen a treballar el sílex en làmines, enlloc de les ascles, que és una tècnica més avançada.

Es creu que durant la glaciació feien les migracions per la part de la costa, i que eren rutes almenys de 100-150 km. Prova de que migraven per la costa és que a les coves s'han trobat joies fetes amb curculles i cargols marins. Els objectes d'ornamentació, les pintures, els gravats i aquest tipus de dedicacions indiquen organització, eficàcia en les feines, excedent de temps per dedicar-se a fer coses que no són necessitats bàsiques.

Foto 8. Útils per encendre foc

No hi ha registre arqueològic de que els homes paleolítics utilitzessin pals per fer foc, sigui perquè no els utilitzaven o perquè són materials que difícilment es conserven amb el pas del temps. Però sí que n'hi ha de la utilització de la percussió, és a dir, de picar pedres. Utilitzaven un mineral de ferro, més endavant una placa de ferro, i pedra foguera, el pedernal. De mineral de ferro s'utilitzava el que hi hagués a la regió, a casa nostra la pirita, i el pedernal de tota la vida que ha sigut el sílex (fins que es va descobrir una aliatge metàl·lic que s'utilitza actualment com a pedernal). Així que picant la pirita contra el mineral de ferro aconseguim guspires que poden acabar generant un foc. Per 

Foto 9. Espart encenent-se amb la
brasa del bolet de soca

encaminar aquestes guspires cap al foc necessitem un encenall, un encenall molt bo és el bolet de soca. L'esponja de l'interior del bolet ràpidament absorbeix les guspires i forma una petita brasa, que col·locant-la en un encenall fibrós, com el cànem, l'espart o la palla, i donant-li aire, obtindrem flames que si el col·loquem ràpidament sota uns encenalls en una foguera ja tindrem el foc en marxa.

Encara que a les coves de Serinyà no hi ha pintures rupestres, se sap que utilitzaven pigments per fer pintura, tots ells òxids. Bàsicament tenien 3 colors, el negre, del carbó, el groc, de la llimonita, i el vermell de l'òxid de manganès. Aixafaven els elements per obtenir una pols, que segurament col·locaven en petxines,  a les coves s'han trobat curculles grosses, Pecten jacobeus, i ho barrejaven amb aigua o aigua i resina. Per pintar utilitzaven els dits, plomes o tampons de pell. Pintàven cèrvols, cavalls, mamuts...

Foto 10. Útils per fer pintures rupestres

Cap al neolític comencen a viure fora les coves, domestiquen bous,ovelles i porcs. Les coves ja només les utilitzen com a magatzem. Més endavant del neolític, a l'edat del bronze, les utilitzen per enterrar els seus morts.

L'homínid del gènere Homo més antic d'Europa s'ha trobat a Atapuerca, i és Homo antecessor, amb 1.200.000 anys aproximadament. Aquest homínid hauria viscut durant el paleolític inferior, època durant la qual van viure els homínidis antecessors a Homo neanderthalensis i Homo sapiens, quasi tots al continent africà. L'home de neandertal hauria viscut durant el paleolític mitjà i el sapiens durant el paleolític superior fins a l'actualitat, apareguent a les coves fa uns 40.000 anys, on no hi ha registro fòssil de què coincidicin, sinó que passa un període de 3.000 anys entre que marxen els neandertals i apareixen els sapiens.

Imatge 2. Esquema evolució gènere Homo (Museu arqueològic Banyoles)

Text i fotos: R.Pacreu
Imatges: Procedència especificada al peu

Fonts: Ensenyances dels guies de les coves de Serinyà
Història natural dels Països Catalans, 15. Registre fòssil. Enciclopèdia catalana. 1988
Museu arqueològic de Banyoles
https://es.wikipedia.org