Mostreig de petits mamífers

Foto 1. Trampa Longworth

Aquesta tardor amb uns companys naturalistes ens hem fet col·laboradors del projecte d'estudi SEMICE. És un programa de seguiment dels micromamífers comuns d'Espanya realitzat per SECEM  (Sociedad para la conservación y estudio de los mamíferos). El mètode de mostreig utilitzat és un trampeig en viu a la tardor i un a la primavera, amb trampes sherman i longworth. Les dos són trampes amb un mecanisme senzill, que permet que quan l'animal entre dins es tanqui la porta. El mamífer és atret a l'interior per un tros de menjar, l'esquer. Es mostregen parcel·les d'unes 0,56 ha, amb 36 trampes espaiades 15 m entre cadascuna. Aquest projecte pretén establir parcel·les de seguiment per tota la geografia espanyola.

Foto 2. Trampa Sherman

Nosaltres em triat un bosc del barri de les Pedreres, a Girona, per realitzar el mostreig i passar les dades al programa de seguiment. Tot i que les estacions de mostreig es solen localitzar en zones més apartades de nuclis urbans, com parcs naturals, on és fàcil trobar-hi més diversitat.

Foto 3. Apodemus sylvaticus

El mostreig ha durat 3 dies, durant els quals obriem les trampes a la nit i les comprovàvem a primera hora del matí (23:00 - 08:00). Em tingut poca sort amb les visites a les trampes, però tot i això hem vist un micromamífer. El protagonista del mostreig ha sigut un ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). L'hem tret de la trampa, i l'hem agafat amb cura per mirar-lo bé i identificar-lo. D'entrada ja semblava del gènere  Apodemus ja que tenen les orelles i els ulls proporcionalment més grans que el gènere Mus. Li em pres mesures, de les quals la que ens interessava com a tret diferencial és la longitud del peu posterior, que al superar els 20 mm ens ha permès comfirmar que es tractava del gènere Apodemus. A més tenia la coloració marró-groguenca a la part dorsal, i blanc beix a la ventral,  característica d' Apodemus i concretament d'A. sylvaticus, ja que A. flavicolis té la coloració més rogenca, i Mus musculus grisosa sense quasi distinció entre la part ventral i dorsal. Aquesta ha sigut la informació externa que ens ha donat aquest petit rosegador per a identificar-lo. Per una determinació més precisa farien falta caràcters interns com és la dentició. Molt útil en estudis mitjançant egagròpiles on s'analitzen les restes òssies que deixen els seus depredadors. Tota la manipulació l'hem fet amb guants per no impregnar-lo de les nostres olors. Finalment després de posar-li el "piercing", que permetrà reconèixer l'individu en cas de tornar-lo a trobar, l'hem retornat al bosc.

Foto 4. Anellament A. sylvaticus

Text i fotos: Roger Pacreu Oliu
Bibliogradia: Mamíferos de España. Península, Baleares y Canàrias. F. J.Purroy i J. M. Varela. Lynx. 2005.
Webgrafia: http://www.museugranollersciencies.org/ca/petits-mamifers/projectes/semice/

Dies de "pajareo"

Els últims mesos he pogut fotografiar alguns dels ocells que he observat. Conec poques espècies d'ocells, però tinc dos companys apassionats que sempre me'n presenten alguna. De manera que he aprofundit poc en el camp de l'ornitologia, així és que els ocells sobre els que escric aquí són dels més comuns i coneguts. Avui em venia de gust fer una recopilació de les fotos dels quatre ocells que he anat veient darrerament i he pogut fotografiar. 

Dins la ciutat de Girona mateix, es poden observar fàcilment diferents espècies d'aus. Si anem a la vora del riu Onyar, travessant la ciutat veurem ràpidament ànecs collverd (Anas platyrhynchos), el gavià argentat (Larus michaelis) i el colom roquer (Columba livia) entre d'altres. Tots atrets per l'aigua i la vida que porta.

Foto 1. Ànec coll verd, colom roquer i gavià argentat (d'esquerra a dreta).

Foto 2. Finestra ànec coll verd.

L'ànec collverd és l'ànec més comú i l'antecessor de l'espècie domèstica. Tant en el mascle com en la femella d'aquesta espècie d'ànec, se'ls pot observar un tret distintiu (de les altres espècies d'ànecs) sota l'ala, anomenat mirallet, de color blau-lila, en canvi si es tractés d'una femella de xarxet el tindria verd i la podríem distingir. En el cas del mascle és molt fàcil ja que té el coll verd.

Foto 3. Gavià argentat. 

El gavià argentat té 4 grups d'edat. Passa d'un estadi juvenil amb una coloració molt heterogènia amb tons grisos a l'estadi d'adult amb les d'un gris uniforme amb les puntes negres i el cos blanc, passant per diferents graus de transformació de l'un a l'altre.

Foto 4. Fotja

Quan comencem a allunyar-nos de la ciutat, seguint el mateix riu Ter, encara a Girona, ràpidament ja trobem alguna espècie més. Com la fotja, el martinet pescaire i l'elegant corb marí (Phalacrocoráx carbo). L'etiqueta d'elegant li poso per les exhibicions que fa degut a la manca de protecció contra l'aigua. M'explico, moltes aus aquàtiques tenen una glàndula secretora d'olis, que al fregar-se'ls pel cos els dóna la facultat de repeli l'aigua. D'aquesta manera poden submergir-se sense quedar xops. En canvi el corb marí no la té, per poder anar més al fons, però queda xop, i quan surt de l'aigua ha d'estendre les ales per assecar-se. Així és que sovint el trobem exhibint les seves ales per assecar-les.

Foto 5. Corb marí assecant-se les ales.

Foto 6. Niu òliba.

Ja fora de Girona, he fotografiat meravelles com un niu d'òlibes (Tyto alba) amb els ous i un pollet ja nascut, i el preciós abellerol (Merops apiaster) amb els seus colors exòtics inconfusibles .

La fotografia ornitològica generalment requereix molt bon material, com un teleobjectiu, o òptiques amb bona ampliació, per tal d'obtenir imatges de qualitat. De manera que els meus mitjans limiten les fotografies que puc fer, sent fotos de poca resolució, llunyanes i en molts casos pràcticament impossibles de fer. Tot i això alguna espècie ha quedat ben registrada en les fotografies!

Foto 7. Abellerol

Text i fotos: Roger Pacreu Oliu
Bibliografia: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània. Omega. Lars Svensson.