La reineta meridional

Passejant per les afores de Girona, quan ens trobem davant d'una bassa és fàcil de trobar-hi amfibis. Per la zona del barri de les Pedres hi ha una bassa on s'hi pot escoltar el cant de les reinetes. Amb aquesta entrada vull compartir el cant i l'encant d'aquesta granota d'aspecte "exòtic" que volta per casa nostra. 

Dins del grup dels amfibis es classifica com a anur (granotes i gripaus). És una espècie petita que pot arribar als 6 cm. Té la pell ben fina, sense arrugues. A l'extrem dels dits i té uns coixinets que li permeten adherir-se a la vegetació, i li donen la peculiaritat d'enfilar-se entre arbres i arbusts, és més, tenen preferència per les zones humides amb cobertura arbustiva i plantes aquàtiques com els joncs i el canyís. Sovint la podem trobar en zones urbanitzades, com en basses de rec i inclòs en basses dels parcs. Aquesta espècie és pròpia de la terra baixa mediterrània.

Diferenciem els mascles pel sac vocal de color groc, apreciable al vídeo. Tan mascles com femelles tenen una ratlla negre característica que va de davant a darrera l'ull.

Sense donar-hi més voltes aquí deixo el vídeo per veure la reineta "en viu"!



Regne: Animal
Filum: Cordats
Classe: Amfibis
Ordre: Anurs
Família: Hylidae
Espècie: Hyla meridionalis








Text i video: Roger Pacreu
Bibliografia: Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears. X. Rivera, D. Escoriza, J. Maluquer-Margalef, O. Arribas i S. Carranza. Lynx. 2011

Fauna i flora del Vendrell

En aquesta ocasió em vaig desplaçar fins a Tarragona, al Vendrell. De manera que els animals i les plantes que vaig veure podia ser que no fossin presents a les comarques gironines. El primer que podem observar al desplaçar-nos de la nostre zona habitual és la diferència climàtica. Tarragona es traca d'una província més seca, amb ambients relativament diferents als de Girona. 

Vaig fer un parell de sortides al camp, acompanyat d'un rastrejador expert en mamífers i gran coneixedor de flora i fauna, Benjamin Sanz (http://www.muskarirastros.com/). Recomano a qui tingui l'oportunitat de fer un curs amb ell que no s'ho perdi!

Vam poder veure i identificar moltes espècies animals i vegetals, de manera que faré un síntesi dels dos dies, que van ser molt enriquidors, però també amb molta densitat d'informació.

A. barrelieri (gatets)

Cistus clusii (esteperola)

Pel que fa la flora és fascinant quan trobes espècies que penses que coneixes, i resulta ser que són una espècie diferent! Com és el cas dels conillets (Antirrinum majus), que per les comarques gironines els tinc ben coneguts, i al baixar al Vendrell, vaig conèixer una espècie molt propera, els gatets (Antirrinum barrelieri, foto esquerra)! Que a Catalunya únicament es troba a la zona de Tarragona. També vam veure moltes espècies que són presents a Girona. El Vendrell es tracta d'una zona propera al mar força seca, la vegetació en general és similar a les zones de Girona amb poca altitud i vegetació mediterrània de Girona, com són les Gavarres. Hi predominen els matollars i els boscos d'alzina amb pins. Són llocs amb poca pluviositat i estius secs. Un altre de les curiositats que vaig veure és una estepa, l'esteperola (Cistus clusii, foto dreta), que a les comarques gironines només trobem a la zona del Montgrí, mentre que a les comarques de Tarragona la trobem per tot arreu! És una estepa curiosa que s'assembla al romaní. Podria ensenyar moltes més plantes aquí al bloc però ho deixaré pel fitxer botànic.

Cau de la guineu

Mentre caminàvem pel bosc, observàvem tota varietat d'espècies animals i vegetals. Un dels forts del Benjamin, els rastres, ens va portar fins al cau de la guineu (foto esquerra). Que a falta d'un forat per ocupar s'havia construït una excavació a la terra, en un desnivell. A diferència d'una teixonera, trobem la terra apilada just al davant del cau.

Banys del senglar

També vam poder veure molts altres rastres de mamífers, com els del porc senglar, des de arbres rescats per ells, on sovint freqüenten quan troben un lloc que els hi agrada. Basses de fang que on els hi encanta rebolcar-se, cosa que les persones som capaços de pagar per aquest tipus de "teràpies alternatives". Les seves petjades, sobretot presents en les zones fangoses. I finalment filant una mica més prim, en aquestes zones on freqüenten, fixa-nus-hi bé, fàcilment vam poder trobar-hi alguns dels pèls que hi havien deixat. Amb la seva duresa pròpia del pèl d'un animal ben fort! Rastres del senglar, de la guineu, del teixó, inclòs teixoneres, impressionants  I moltes més cosetes vam poder observar, però ho deixaré per explicar-ho en un altre ocasió quan me'n torni a trobar.

Xemeneia de les bruixes

Una de les curiositats que ens va ensenyar en Benjamin, van ser les anomenades "Xemeneies de les bruixes". Unes extraordinàries formacions que quan són petites poden passar desapercebudes a simple vista. Es tracta de les estructures que es creen en sòls argilosos quan l'aigua s'emporta l'argila i el pes de les pedres que es troben al damunt sostenen algunes columnes de terra. Queden uns paisatges impressionants  que en aquest cas eren en miniatura, i la columna més gran no arribava als 20 cm. Aquest fenomen es pot donar a més gran escala, de manera que sigui encara més impressionant.


Tot això i força més, ocells, insectes, amfibis..., va ser el que vam poder observar uns quants amb l'ajuda den Benjamin. En resum un cap de setmana genial! Qui tingui la oportunitat de disfrutar de la companyia den Benjamin al camp li recomano.


Text i fotos: Roger Pacreu