"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

divendres, 29 de maig de 2015

El foc als boscos mediterranis



Foto 1. Vall de Bell Lloc
(Des de dalt, zona cremada,
cap a mar)
El mes de març de 2014 un incendi originat a Vall-llobrega va cremar unes 300 ha del massís de les Gavarres, deixant socarrimada la vall de Bell-lloc. Els incendis són un dels elements naturals més polèmics entre les persones, i sobretot entre els naturalistes. Òbviament són polèmics principalment degut al seu potencial destructiu i la por que ens generen, al cremar espais naturals, els nostres béns o inclòs arribant a causar la mort a les persones. Des d'un punt de vista biològic, a primer cop d'ull, es pot dir que el foc perjudica als ecosistemes malmenant-los, matant la vegetació i la fauna que es veu atrapada. Però resulta que estudiant les dinàmiques d'alguns ecosistemes es pot extreure la conclusió que el foc és un element transformador que contribueix de forma crucial en els cicles vitals d'algunes 
Foto 2. Mapa zona Gavarres
espècies. Sent també un element que contribueix en generar una distribució en mosaic dels hàbitats, és a dir, barrejar diferents comunitats vegetals en un mateix territori, així com prats, matollars i boscos, creant una biodiversitat més elevada. Considerant-se un factor més en la dinàmica dels boscos mediterranis, com són els de les Gavarres. La polèmica podria anar més enllà entrant en quins poden ser els interessos politico-econòmics, però no tocaré aquest tema.




Així és que es que vaig sortir amb el botànic Miquel Jover a veure que hi havia florit per la zona i com havia estat la successió ecològica de la vegetació de Bell Lloc, o sigui el canvi en les comunitats de la zona. El foc és considerat una pertorbació que dóna lloc a una successió secundària, que és com s'anomena quan un ecosistema experimenta un canvi degut a una pertorbació, desapareixent la comunitat que l'habitava, i deixant el sòl intacta, i lloc pel creixement de noves comunitats. És secundària ja que hi han unes comunitats preexistents que han deixat molta vida apunt de tornar a créixer. Les successions primàries es donen en terrenys sense vida, sense comunitats preexistents.

Foto 3. Verdor en mig
del bosc calcinat

És sorprenent com un any després d'un gran incendi el bosc torna a ser ple de verd i la força amb què creixen les plantes. La zona afectada pel foc ha quedat ben oberta, mostrant els "esquelets" negres dels arbres que l'habitaven, així és que ara bona part ha deixat de ser un bosc per ser un matollar, on els arbusts i les herbes competeixen frenèticament per créixer. De fet algunes espècies d'arbusts com són les estepes, Cistus sp., no toleren l'ombra que generen els arbres en els boscos, necessiten de zones obertes per poder créixer, i aquestes mateixes espècies, les estepes, són plantes de les que anomenen piròfiles, és a dir, que els agrada o els afavoreix el foc i inclòs tenen mecanismes per facilitar el seu pas. En concret les estepes són plantes molt 
Foto 4. Cistus crispus
cremadisses, fàcilment una guspira o un llamp les pot encendre i generar un incendi. Els seus fruits són resistents al foc i germinen amb la calor, després del pas del foc ràpidament s'apressen a créixer. De manera que aquestes plantes suïcides contribueixen en cremar la zona, incloent-se a elles mateixes,  per tal de què puguin viure els seus descendents. 

Observant la zona un pot veure que moltes alzines sureres estan brotant per la copa, o sigui que el tronc calcinat i negre segueix portant vida, lo qual mostra que aquesta espècie Quercus suber, l'alzina surera, està totalment adaptada al pas del foc. A més, segueix formant suro de qualitat si es pela i s'esperen 10-15 anys. De fet els boscos de sureres són dels pocs boscos rendibles avui en dia. Mentre hi ha qui s'empeny en crear suro sintètic, les sureres ens donen un recurs natural ecològic capaç de generar molts llocs de treball.
També trobem un altre espècie d'arbre que és piròfil, són els pins, que també es veuen afavorits pel pas del foc, fent esclatar les pinyes que s'escampen i germinen ràpidament petits plançons que ja es veuen força espavilats a la zona amb individus de més de 2 metres.

Foto 5. Successió ecològica de Bell Lloc
O sigui que pel que he pogut veure, aquesta zona ha canviat, ja no és els boscos que era. Les seves comunitats s'han transformat, deixant molt d'espai perquè hi creixin prats d'herbes i brolles d'arbusts. Amb el temps, en moltes de les zones afectades pel foc, també hi aniran creixent els arbres novament i amb els anys es tornaran a formar els boscos. O sigui que la naturalesa tira endavant, i en aquest cas la pertorbació del foc no sembla ser tant devastadora per la vegetació mediterrània. El problema és que l'escala de transformació i successió de les comunitats dels ecosistemes és molt més gran que la nostra, i si es crema la zona on vivim nosaltres la veurem "malmesa" durant molt temps. Un altre dels problemes també és que es fa en les zones cremades, fins i tot es donen casos aberrants en què després d'un incendi es recalifica el terreny i es fa edificable, creant una successió urbanística. 

A més s'ha de tenir en compte que encara que les plantes estiguin adaptades al foc i aquest contribueixi en les dinàmiques dels ecosistemes, les persones estem manipulant els ecosistemes i modificant els ritmes fent que el foc es doni molt més habitualment que si nosaltres no afectéssim el medi, de manera que si per exemple en un medi sense el nostre afecta es dóna cada 100 anys, nosaltres fem que es doni cada 10 o 15. Per tant es donarà una reincidència de focs en zones on els ecosistemes no han completat les seves dinàmiques i no podran fer-ho degut a la freqüència d'aquesta pertorbació, el que farà disminuir les comunitats de boscos madurs.

Tot això només genera que dubtes a l'hora de parlar sobre la gestió i prevenció d'incendis. Però una cosa es veu clara, i és que ens mostra la capacitat del conjunt de la naturalesa a adaptar-se als factors ambientals del planeta, sempre canviants. La pregunta és, s'adaptarà la nostre espècie als canvis que venen?...


Text i fotos: R. Pacreu
Bibliografia: Introducción a la Botánica. Murray W. Nabors. Pearson
Flora manual dels Països Catallans. O. Bolòs. Pòrtic

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada