"L'experiència més bella que podem tenir és el misteri - l'emoció fonamental que és al bressol del veritable art i la veritable ciència."
A. Einstein

dilluns, 2 de desembre de 2013

Dies de "pajareo"

Els últims mesos he pogut fotografiar alguns dels ocells que he observat. Conec poques espècies d'ocells, però tinc dos companys apassionats que sempre me'n presenten alguna. De manera que he aprofundit poc en el camp de l'ornitologia, així és que els ocells sobre els que escric aquí són dels més comuns i coneguts. Avui em venia de gust fer una recopilació de les fotos dels quatre ocells que he anat veient darrerament i he pogut fotografiar. 

Dins la ciutat de Girona mateix, es poden observar fàcilment diferents espècies d'aus. Si anem a la vora del riu Onyar, travessant la ciutat veurem ràpidament ànecs collverd (Anas platyrhynchos), el gavià argentat (Larus michaelis) i el colom roquer (Columba livia) entre d'altres. Tots atrets per l'aigua i la vida que porta.



Foto 1. Ànec coll verd, colom roquer i gavià argentat (d'esquerra a dreta).

Foto 2. Finestra ànec coll verd.
L'ànec collverd és l'ànec més comú i l'antecessor de l'espècie domèstica. Tant en el mascle com en la femella d'aquesta espècie d'ànec, se'ls pot observar un tret distintiu (de les altres espècies d'ànecs) sota l'ala, anomenat mirallet, de color blau-lila, en canvi si es tractés d'una femella de xarxet el tindria verd i la podríem distingir. En el cas del mascle és molt fàcil ja que té el coll verd.

Foto 3. Gavià argentat. 
El gavià argentat té 4 grups d'edat. Passa d'un estadi juvenil amb una coloració molt heterogènia amb tons grisos a l'estadi d'adult amb les d'un gris uniforme amb les puntes negres i el cos blanc, passant per diferents graus de transformació de l'un a l'altre.

Foto 4. Fotja

Quan comencem a allunyar-nos de la ciutat, seguint el mateix riu Ter, encara a Girona, ràpidament ja trobem alguna espècie més. Com la fotja, el martinet pescaire i l'elegant corb marí (Phalacrocoráx carbo). L'etiqueta d'elegant li poso per les exhibicions que fa degut a la manca de protecció contra l'aigua. M'explico, moltes aus aquàtiques tenen una glàndula secretora d'olis, que al fregar-se'ls pel cos els dóna la facultat de repeli l'aigua. D'aquesta manera poden submergir-se sense quedar xops. En canvi el corb marí no la té, per poder anar més al fons, però queda xop, i quan surt de l'aigua ha d'estendre les ales per assecar-se. Així és que sovint el trobem exhibint les seves ales per assecar-les.

Foto 5. Corb marí assecant-se les ales.



Foto 6. Niu òliba.


Ja fora de Girona, he fotografiat meravelles com un niu d'òlibes (Tyto alba) amb els ous i un pollet ja nascut, i el preciós abellerol (Merops apiaster) amb els seus colors exòtics inconfusibles .

La fotografia ornitològica generalment requereix molt bon material, com un teleobjectiu, o òptiques amb bona ampliació, per tal d'obtenir imatges de qualitat. De manera que els meus mitjans limiten les fotografies que puc fer, sent fotos de poca resolució, llunyanes i en molts casos pràcticament impossibles de fer. Tot i això alguna espècie ha quedat ben registrada en les fotografies!

Foto 7. Abellerol
Text i fotos: Roger Pacreu Oliu
Bibliografia: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània. Omega. Lars Svensson.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada