tag:blogger.com,1999:blog-76957409748196642302024-03-13T21:10:12.323+01:00Biologia de campBlog dedicat a la divulgació de l'estudi i l'observació de la biodiversitat de les comarques gironinesUnknownnoreply@blogger.comBlogger33125tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-46573312075295075782016-05-22T12:17:00.000+02:002016-05-22T12:18:53.873+02:00Flors de primavera a les Gavarres<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-ZkP1cFNXa30/Vz4zffiCnhI/AAAAAAAAB5M/fGbbBsk4bfs0zKiU2WETYTRzNeCEglk_QCLcB/s1600/gavarres.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="135" src="https://3.bp.blogspot.com/-ZkP1cFNXa30/Vz4zffiCnhI/AAAAAAAAB5M/fGbbBsk4bfs0zKiU2WETYTRzNeCEglk_QCLcB/s200/gavarres.png" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Imatge 1. Mapa Gavarres (Google earth)</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El cap de setmana passat vaig sortir al camp amb un grup de persones i el guiatge del botànic Miquel Jover. Vam anar a passejar pels voltants de Sant Pol, un poblet vora la Bisbal d'Empordà, a observar les típiques flors de primavera, i escoltar les anècdotes i curiositats que ens amaguen en boca den Miquel.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les Gavarres si poden trobar unes 1000 espècies botàniques, les quals majoritàriament són plantes mediterrànies. A les nostres terres si troba la peculiaritat de què a les fondalades si fan plantes del boscos humits europeus, com en les rieres que baixen per les gavarres. A al província de Girona plou força durant la primavera, lo qual contribueix en la presència d'aquestes plantes de boscos humits en mig de les zones de terra baixa mediterrània. A la primavera, quan mirem el bosc des de la llunyania, com un paisatge, podem observar on són els arbres perennes, i on els caducifolis, més típics de boscos humits. Els perennes tenen un color verd més fosc, mentre que els caducs tenen un verd més clar, donant grans pinzellades de colors al paisatge.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-H-Hm2hmVoG0/Vz41bNeq0TI/AAAAAAAAB5c/ljVBJBwix1gNkJv0LkMkpcWILzaOEEREACLcB/s1600/DSCN7815_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://3.bp.blogspot.com/-H-Hm2hmVoG0/Vz41bNeq0TI/AAAAAAAAB5c/ljVBJBwix1gNkJv0LkMkpcWILzaOEEREACLcB/s200/DSCN7815_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 1. Camp de civada amb <br />el bosc d'alzines al darrera.</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Entre la plana de l'Empordà i les Gavarres trobem un marcat efecte mosaic que es perd en mig de les Gavarres. Em refereixo a la barreja de zones forestals amb ones agrícoles que afavoreixen la diversitat. L'abandó dels boscos i les activitats agrícoles de les masies han portat a qué els boscos siguin àrees més homogènies i amb menys diversitat d'espècies. Començant la caminada en vam veure un clar exemple amb els camps de civada, <i>Avena barbata,</i> en mig del bosc d'alzines, <i>Quercus ilex</i>, creant un mosaic de diversitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-hDTpNXiKaQU/V0F-bqWL1vI/AAAAAAAAB7A/IVJIXQ6cgbUrSUG_B2V9XfQpR-2VWr3lQCKgB/s1600/DSCN7817_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://2.bp.blogspot.com/-hDTpNXiKaQU/V0F-bqWL1vI/AAAAAAAAB7A/IVJIXQ6cgbUrSUG_B2V9XfQpR-2VWr3lQCKgB/s200/DSCN7817_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 2. Lladoner, Celtis australis</i></td></tr>
</tbody></table>
Encara a prop de Sant Pol ens vam parar a observar uns petits lladoners, Celtis autralis, que creixien a la vora del camí. Es tracta d'un arbre mediterrani, que el solien plantar al voltant de les masies per tal d'aprofitar-ne la seva fusta, bona per fer forques, culleres i altres utensilis, i així és com es va acabar naturalitzant a les nostres terres, els ocells mengen els fruits i els escampen. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-QuMEr6Fdnrg/V0FuCtzscbI/AAAAAAAAB50/5FFbXXcgPAcPoARlaAf_SH9lgTFfKHJlgCLcB/s1600/DSCN7819_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-QuMEr6Fdnrg/V0FuCtzscbI/AAAAAAAAB50/5FFbXXcgPAcPoARlaAf_SH9lgTFfKHJlgCLcB/s200/DSCN7819_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 3. Rosella, Papaver rhoeas</i></td></tr>
</tbody></table>
Vam veure les roselles, del gènere papàver, cada vegada menys abundants degut als pesticides dels camps. També la coneguda ginesta, que ens la vam mirar amb uns altres ulls mentre en Miquel explicava com s'ho fa perquè els insectes quedin impregnats de pol·len amb un mecanisme que el fa sortir mentre ells mengen el nèctar i se'ls enganxa. Comparant la seva flor amb una pista d'aterratge per insectes amb els dos gran pètals a banda i banda i que al fer-los baixar surt el pol·len. També vam veure cards, Cardus sp., que tot i que la vella dita d'"ets lleig com un cardo", i la seva poca hospitalitat aparent, es tracta d'unes plantes amb molt de nèctar que són molt atraients per les papallones i altres insectes.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-WgYkYZ9UUVw/V0FuChX1nQI/AAAAAAAAB54/h8X-8waiL-YDNV1Vnaw8t_esj0ic0FaZACLcB/s1600/DSCN7821_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-WgYkYZ9UUVw/V0FuChX1nQI/AAAAAAAAB54/h8X-8waiL-YDNV1Vnaw8t_esj0ic0FaZACLcB/s200/DSCN7821_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 4. Galceran, Ruscus aculeatus</i></td></tr>
</tbody></table>
Seguint caminant vam veure el galceran, <i>Ruscus aculeatus</i>, una típica planta mediterrània que s'assembla a la planta que es collia per Nadal, el grèbol (aquest si protegit per l'abús). La curiositat del galceral és que el que aparentment semblen fulles, en realitat són tiges modificades, si ens hi fixem podem veure com el fruit neix de les "fulles", lo qual ens confirma que no són fulles pròpiament. Es tracta d'una adaptació a la sequera del clima mediterrani, trobem altres exemples com les esparregueres que han reduït les fulles fins a fer-les desaparèixer, o altres plantes com la ginesta, que tenen unes petites fulles durant un breu període de temps i després durant la resta de l'any tenen tiges verdes fotosintètiques.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-lfmb7FXbumQ/V0FyZ9Hk_xI/AAAAAAAAB6I/x1DQ-KvH4X8D12Q_x4YXvAorWrwcb3gbwCLcB/s1600/DSCN7828_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://2.bp.blogspot.com/-lfmb7FXbumQ/V0FyZ9Hk_xI/AAAAAAAAB6I/x1DQ-KvH4X8D12Q_x4YXvAorWrwcb3gbwCLcB/s200/DSCN7828_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 5. Brolla d'estepes, Cistus sp.</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Vam observar dos espècies de pins, el pinyoner de copa rodona i el pi blanc de copa allargada, tots dos amb pinyons, però el darrera els té tant menuts que no són d'interès econòmic. Sota els quals hi havia una brolla d'estepes, les típiques brolles que no solen agradar gaire a la gent, però que tant interessants són, donen més diversitat al bosc, creen un hàbitat on solen créixer gran varietat de flors, entre elles plantes aromàtiques típiques com el romaní i la farigola. A més les estepes atrauen molts insectes. I aquí ja va tocar entrar en el conflictiu tema del foc. Ja que les estepes són plantes heliòfiles, (igual que el bruc, el romaní i els pins) que els agrada el sol, i per tant les zones obertes, i juntament amb els pins, són el que anomenam plantes piròfiles que generen foc, és a dir plantes suïcides. Per viure, les estepes volen zones obertes, o sinó es moren, així és que acumulen una sèrie de resines i substàncies que les fan altament inflamables amb una guspira. Si bé el foc és un factor natural, un element integrat, de la zona mediterrània, que intervé en les dinàmiques dels boscos que si troben, creant àrees obertes, i generant diversitat d'hàbitats i a conseqüència d'espècies, el problema és que els humans elevem la freqüència d'aquesta pertorbació, fent que sigui molt més recorrent. Potser la freqüència hauria de ser cada 200 anys, i no cada 10, de manera que això fa que no coneguem boscos mediterranis madurs. La típica imatge que tenim del bosc mediterrani amb un sotabosc atapeït, ple d'esbarzers i de lianes es tracta de boscos joves, no se sap del cert però és possible que al madurar, el sotabosc quedés tapat pels arbres i hi anessin desapareguent la massa de plantes, quedant un sotabosc aclarit.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-AAhHMXhePbk/V0FzxgIDjtI/AAAAAAAAB6U/zBsfqxlck5EguP0Ky5flGzrPHEGEMYDTwCLcB/s1600/DSCN7834_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-AAhHMXhePbk/V0FzxgIDjtI/AAAAAAAAB6U/zBsfqxlck5EguP0Ky5flGzrPHEGEMYDTwCLcB/s320/DSCN7834_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 6. Típica imatge del bosc <br />mediterraniamb el sotabosc atapeït</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Una mica més avall ens vam trobar amb el modest ginestó, que rep el nom degut a la seva forma que recorda la ginesta però més petita i fina. Una planta senzilla i poc cridanera, amb flors menudes, però molt guerrera, es tracta d'una planta paràsita que clava les arrels a un altre planta i li xucla la sabia. I que a diferència de la ginesta, de la família de les papilionàcies, és d'una família ben estranya, les cal·litricàcies.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-L_KWcxNPDvw/V0F2nkijAOI/AAAAAAAAB6k/HL0PCLxDOOc8-d0TEzmTd2ESs48Y-RTQACLcB/s1600/DSCN7829%2B-%2Bcopia_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://2.bp.blogspot.com/-L_KWcxNPDvw/V0F2nkijAOI/AAAAAAAAB6k/HL0PCLxDOOc8-d0TEzmTd2ESs48Y-RTQACLcB/s200/DSCN7829%2B-%2Bcopia_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 7. Ginestó, Osyris alba</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-8dsB_GU4nOc/V0F2nbke4-I/AAAAAAAAB6g/C6KQLKMKMJo7up8KUjNK40oO6LBsft54ACLcB/s1600/DSCN7830%2B-%2Bcopia_450x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://3.bp.blogspot.com/-8dsB_GU4nOc/V0F2nbke4-I/AAAAAAAAB6g/C6KQLKMKMJo7up8KUjNK40oO6LBsft54ACLcB/s200/DSCN7830%2B-%2Bcopia_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 8. Detall flors ginestó</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Acostant-nos a una riera vam veure uns quants saücs, <i>Sambucus nigra</i> una planta amb tantes propietats, usos i receptes que es podria fer un llibre per ella sola, hi probablement estigui escrit. El saüc forma part d'un conjunt de plantes que no són típiques mediterrànies, juntament amb l'om i el sanguinyol. Són plantes europees de zones més humides, que es troben en les rieres i fondalades humides. Les rieres de les gavarres són molt interessants perquè ajuden a canalitzar l'aigua quan hi ha plogudes molt fortes i es formen riades, a més la presència d'abundant vegetació també les frena i fa que no baixin amb tanta força. És important tenir-ho en compte i fer-hi pons alts perquè no s'embossin. </div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-8SAftvmmb-I/V0F5OtfKwUI/AAAAAAAAB6w/qVpAhu44FLIDsDg6Ci4_03ecjb72Plp5wCLcB/s1600/DSCN7836_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://4.bp.blogspot.com/-8SAftvmmb-I/V0F5OtfKwUI/AAAAAAAAB6w/qVpAhu44FLIDsDg6Ci4_03ecjb72Plp5wCLcB/s320/DSCN7836_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 9. Saüc, Sambucus nigra</i></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-AAhHMXhePbk/V0FzxgIDjtI/AAAAAAAAB6U/zBsfqxlck5EguP0Ky5flGzrPHEGEMYDTwCLcB/s1600/DSCN7834_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a><a href="https://3.bp.blogspot.com/-AAhHMXhePbk/V0FzxgIDjtI/AAAAAAAAB6U/zBsfqxlck5EguP0Ky5flGzrPHEGEMYDTwCLcB/s1600/DSCN7834_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a><a href="https://3.bp.blogspot.com/-AAhHMXhePbk/V0FzxgIDjtI/AAAAAAAAB6U/zBsfqxlck5EguP0Ky5flGzrPHEGEMYDTwCLcB/s1600/DSCN7834_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam veure la falguera aquilina, Pteridium aquilinum, una falguera molt bonica, però no gaire hospitalària, ja que acumula cianur. Les falgueres són les plantes terrestres més antigues, amb un sistema reproductor molt primitiu, els esporangis. Tenen la capacitat d'assecar-se i no morir, unes grans supervivents! Juntement amb les cues de cavall, els equisets, i algunes altres plantes formen el grup dels pteridòfits. Les cues de cavall avui en dia la majoria són petites, com les que tenim aquí, però a l'època dels dinosaures eren gegants, n'hi havia de 10-20 m, dominaven alguns paisatges i donaven aliment als dinosaures. Les espècies acutals, les persones les hem utilitzades per fregar l'òxid, com a a"nanes", gràcies al seu alt contingut de silici. Un altre falguera que vam veure és la falzia negra,<i> Asplenium adiantum-nigrum</i>, que s'utilitzava per fer tints de cabell.<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://static.wixstatic.com/media/029fe5_bb8537afcf9c5fe8943a5f6d0488734a.jpg/v1/fill/w_695,h_521,al_c,q_90,usm_0.66_1.00_0.01/029fe5_bb8537afcf9c5fe8943a5f6d0488734a.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="149" src="https://static.wixstatic.com/media/029fe5_bb8537afcf9c5fe8943a5f6d0488734a.jpg/v1/fill/w_695,h_521,al_c,q_90,usm_0.66_1.00_0.01/029fe5_bb8537afcf9c5fe8943a5f6d0488734a.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 10. Pteridium aquilinum</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Per la zona també hi vam veure el llorer, <i>Laurus nobilis</i>, una planta coneguda per l'ús culinari, i una d'aquestes que genera debat sobre la seva procedència i nativitat. Es tracta d'una planta típica del bosc de canàries, la laurisilva, i que no se sap del cert si a qui va ser introduïda o és una planta que ja hi havia originalment i que es va quedar en alguns punts refugiada de les glaciacions.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La planta que té tela amb el seu ús, o més a aviat mal ús, és la vidalba, <i>Clematis vitalba</i>, també anomenada "herba dels pordiosseros". Es tracta d'una planta que en fregar-la a la pell i el contacte amb el sol produeix unes butllofes, en principi indolores. Antigament la gent sense diners que vivia demanant, se les fregava per produir més llàstima a l'hora de demanar diners, - por diós, una ayudita-.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ho deixarem amb una típica planta oriental, el bambú, força plantat i estès per casa nostre. La curiositat més espectacular és que a Xina, en el seu hàbitat natural pot arribar a créixer fins a 50 cm diaris! I és per aquesta peculiaritat que havia jugat un paper important en les anomenades tortures xines, es lligaven els malfactors al troncs del bambú i se'ls deixava morir allà, no de gana, sinó pel trencament dels lligament al créixer el bambú!<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Text i fotos: </b>R. Pacreu<br /><b>Fonts:</b> Ensenyances Miquel Jover; </span><br />
<span style="font-size: x-small;">Flora manual dels Països catalanans, O. Bolós; </span><br />
<span style="font-size: x-small;">www.floracatalana.net</span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-52210925231374729912016-04-28T18:34:00.000+02:002016-04-28T18:34:08.740+02:00L'eriçó fosc<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-lkaeZuNVGrE/Vx0TlrxSGzI/AAAAAAAAB20/145DuMiqmL8dFt_TasoCuX0pRdyWfoDwQCLcB/s1600/DSCN7737_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-lkaeZuNVGrE/Vx0TlrxSGzI/AAAAAAAAB20/145DuMiqmL8dFt_TasoCuX0pRdyWfoDwQCLcB/s200/DSCN7737_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 1. Punxes espinoses <br />de l'eriçó</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha un entranyable habitant dels nostres boscos que és menut i ple de punxes espinoses. Rarament podem creuar-nos amb ell, i quan tenim aquesta sort, a diferència de la majoria dels mamífers, quan s'espanta o se'l molesta en lloc de sortir corrents s'enrosca en forma de bola, convertint-se tot ell una bola punxant. Llavors tampoc podrem apreciar gaire què o com és, ja que la seva persistència segurament serà més pacient que nosaltres i acabarem desistint i marxarem abans no ho faci ell. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquesta ocasió vaig trobar una d'aquestes impressionants boles formades per milers de punxes i vaig practicar la paciència fins a què es va confiar a fugir mostrant una gran cautela i el seu peculiar pas lent i dubitatiu en el que es va parant tot sovint a olorar l'aire, utilitzant el seu sentit principal, l'olfacte. Segurament acabava de sortir de l'hibernació i es disposa a buscar un individu del sexe oposat per tal de perpetuar l'espècie.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwLPiAIFl7IH4gHCDResUYlzQvqm08KY2Ho_gHjJJFJPPXQjmPhFwQqOdJAqrvZm-ITupBWPF73vlIhskrEXg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
Petita gravació de l'eriçó fosc, <i>Erinaceus euopaeus</i></div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-n9RQ26pIe4I/VyHRiGiTssI/AAAAAAAAB4Q/U0lnLQ5L5tYyhMOryrH3YSb6nSK4Z1L4gCLcB/s1600/DSCN7805_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://1.bp.blogspot.com/-n9RQ26pIe4I/VyHRiGiTssI/AAAAAAAAB4Q/U0lnLQ5L5tYyhMOryrH3YSb6nSK4Z1L4gCLcB/s200/DSCN7805_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 2. Cara de l'eriçó fosc,<br /> línia negra del morro a l'ull</i></td></tr>
</tbody></table>
Es tracta d'un mamífer insectívor (depenent de la bibliografia li donen un ordre propi, diferent a l'ordre insectivors, O. Erinaceomorfs) com les musaranyes i els talpons, però d'una mida més gran. Els adults pesen al voltant d'un quilo, i mesuren entre 200 i 300 mm. De fet es tracta de l'espècie més gran de les dos espècies d'eriçons que podem trobar a la península ibèrica, l'eriçó fosc i l'eriçó clar, <i>Erinaceus europaeus</i> i <i>Atelerix algirus</i> respectivament. Són espècies molt similars i difícils de distingir. Com el seu nom indica l'eriçó fosc té una coloració més fosca, sobretot a la zona de la cara, el ventre i les orelles, les quals no sobresurten de les punxes, i en l'eriçó clar si. Si li podem arribar a veure la cara, hi trobarem un caràcter que ens facilitarà reconèixe'l, una ralla negra que li va del morro a l'ull característica de l'eriçó fosc (foto 2).<br />
<br />
Malauradament, tot i que les espines que té són una gran defensa contra els depredadors, no el protegeixen davant dels cotxes, i els atropellaments suposen una de les principals causes de mortaldat. Per sort aquesta espècie no es troba amenaçada.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-_V8onaJVqb0/VyHQ3m-b7OI/AAAAAAAAB4M/5JY05M-yoUUn94gTCS2b12EAdtzoF0R9ACKgB/s1600/DSCN7804_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://4.bp.blogspot.com/-_V8onaJVqb0/VyHQ3m-b7OI/AAAAAAAAB4M/5JY05M-yoUUn94gTCS2b12EAdtzoF0R9ACKgB/s320/DSCN7804_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 3. Eriçó fosc, Erinaceus europaeus</i></td></tr>
</tbody></table>
<b>Especie:</b> Erinaceus europaeus<br />
<b>Família:</b> Erinacids<br />
<b>Ordre:</b> Insectivors<br />
<b>Classe:</b> Mamífers<br />
<b>Grup:</b> Cordats<br />
<b>Regne: </b>Animal<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Text, fotos i video:</b> R. Pacreu</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Bibliografia:</b> Mamíferos de España. Francisco J. Purroy i Juan M. Varela. Lynx, </span><br />
<span style="font-size: x-small;">Principios integrales de Zoologia. Hickman. Mc Graw Hill</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Webgrafia:</b> Wikipedia</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-55323071407720121642015-12-16T20:11:00.002+01:002015-12-17T21:14:24.977+01:00Les coves prehistòriques de Serinyà<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-uwvy3vbA_MA/Vm3Fe6ImGEI/AAAAAAAAByk/_OjR4em4cGo/s1600/cartell_303x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-uwvy3vbA_MA/Vm3Fe6ImGEI/AAAAAAAAByk/_OjR4em4cGo/s320/cartell_303x600.jpg" width="161" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 1. Cartell del parc</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta vegada he anat al Plà de l'Estany a visitar les coves prehistòriques de Serinyà per tal de fer un viatge en el temps, que em permetés conèixer i entendre una mica com vivien els nostres avantpassats i com era el seu entorn.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
El 1944 Josep Mª Coromines, el Dr. Coromines, comença l'excavació del Reclau, la primera cova excavada. El mateix Coromines va donar nom a 13 coves. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Abans de la visita de les coves he vist un audiovisual que resumeix el que ha succeït en aquestes contrades des de fa uns 200.000 anys . Durant la visita guiada he vist les coves, que no són les magnífiques coves que un imagina quan pensa en coves prehistòriques, però la zona és bonica i les coves es fan més interessants quan t'expliquen qui i com hi ha viscut. Finalment om que hi he anat en un dia de tallers, he pogut veure com es practicava l'encesa de foc i la talla de pedres. També hi he pogut veure un panell mural recreatiu d'una cova ocupada per prehistòrics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La zona de Serinyà és una zona on sempre hi ha hagut presència d'animals i més recentment de persones. Això és degut a què la zona de Serinyà forma un corredor natural entre la muntanya i la plana. A més aquesta zona tenia molta aigua i vegetació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La història de les coves comença fa més de 250.000 anys. Durant el paleolític mitjà, fins fa uns 200.000 anys, la zona de les coves era una zona on abundava l'aigua calcària. De fet les coves es van començar a formar fa entre 400.000 i 300.000 anys degut a les grans cascades d'aigua que hi havia provinents de petits llacs i bassals de la zona. La precipitació de la calcària va anar formant el travertí que a l'hora va anar formant unes cavitats que van donar lloc a les coves.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-nXmEQatGKU0/Vm3ZVF3ZEgI/AAAAAAAABzA/GcdetHv9zDI/s1600/DSCN7588_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-nXmEQatGKU0/Vm3ZVF3ZEgI/AAAAAAAABzA/GcdetHv9zDI/s320/DSCN7588_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px; text-align: center;"><i>Foto 2. Cova de Mollet</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
La <b>cova de Mollet</b> és la cova on es troben les restes més antigues. A la cova li falta mig sostre, i ja no era gaire gran, però fa entre 250.000 i 200.000 anys va servir de refugi per les hienes de les cavernes (<i>Pachycrocuta</i> sp.). Aquestes hienes, de mida molt més gran que les actuals, es menjaven les preses a les coves perquè no les molestessin els altres carnívors com el lleó de les cavernes, el lynx, els llops, las panteres, etc. En aquella època si trobaven un bon grup d'animals que avui en dia se'ns fa estrany imaginar-los en aquestes terres, com elefants i rinoceronts. També hi havia ja els senglars, cavalls, bous, etc. Però la presència d'animals que actualment es troben en climes més càlids fa pensar que es tractava d'una època càlida amb grans praderies obertes i alguns bosquets més temperats on vivien espècies com les que trobem actualment.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><div style="margin: 0px;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-DTGmh23oCpU/Vm3ZW-ukBVI/AAAAAAAABzM/LSVLr-8E4WU/s1600/DSCN7590_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-DTGmh23oCpU/Vm3ZW-ukBVI/AAAAAAAABzM/LSVLr-8E4WU/s320/DSCN7590_800x600.jpg" width="320" /></a></div>
</td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="margin: 0px;">
<i>Foto 3. Homo heidelbergensis</i></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: justify;">Els humans no van utilitzar les coves fins que el clima no es va anar refredant, durant aquesta època només es troba una resta humana, una dent, segurament d'una nena, de 9-10 anys, de fa uns 215.000 anys. Es creu que pot ser de l'espècie </span><i style="text-align: justify;">Homo heidelbergensis</i><span style="text-align: justify;"> ( Entre la comunitat científica hi ha discrepància entre si </span><i style="text-align: justify;">H. heidelbergensis </i><span style="text-align: justify;">es tracta d'un forma primària dels Neandertals o una espècie antecessora dels Neandertals). I podria ser que aparegués a la cova després de ser caçada per les hienes.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="margin: 0px;">
<span style="text-align: justify;">Fa uns 120.000 anys es va anar refredant el clima, i van començar a aparèixer els primers homes Neandertals a les coves. </span></div>
</div>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
</div>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-YhjKjwkn63c/VnMKW_YxIPI/AAAAAAAAB0o/y88Uq5Tiamc/s1600/neandertal%2B001_651x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="184" src="http://2.bp.blogspot.com/-YhjKjwkn63c/VnMKW_YxIPI/AAAAAAAAB0o/y88Uq5Tiamc/s200/neandertal%2B001_651x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Imatge 1. Reprducció <br />Homo neanderthalensis<br />("Un viaje por la prehistória"<br />J.M.Bermúdez)</i></td></tr>
</tbody></table>
Fa uns
100.000 anys les coves ja eren freqüentades pels homes Neandertals. Tenien una estatura mitjana de poc més de 160 cm (homes) i conservaven la forma corporal primitiva de tots els homínids, amb la pelvis i el tòrax més amples que els dels <i>H. sapiens</i>. Tenien un pes corporal superior a l'estandard actual degut a la seva conformació, la forta musculatura i l'exercici diari. Eren caçadors recol·lectors i tenien varies estratègies de caça,
sovint empaitaven els animals per fer-los caure en trampes. Vivien en
una època de clima fred i sec, entre 5-8ºC menys que la temperatura
actual. Vivien en uns paisatges esteparis amb boscos de pi roig. Ja
coneixien el foc que feien amb pedra foguera i pirita. Utilitzaven
eines de pedra. La talla de pedres va començar al paleolític inferior, on apareixen les primeres eines de la humanitat fa més de 2.000.000 d'anys, que són simplement pedres retocades, còdols o les pedres que tenen a l'abast percutides per dona'ls-hi forma.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
El paleolític mitjà és l'època dels neandertals, comença fa uns 200.000 anys, a l'arbreda fa uns 140.000 que hi apareixen aquests homes. En aquesta època es comencen a utilitzar les ascles o asclats, que són petits trossos de pedra fruit de la percussió, també anomenats micròlits, que els utilitzaven per fer diferents tipus d'eines. Solien utilitzar el sílex, que havien de portar de les zones on n'hi havia. És una roca amb unes propietats peculiars, la més interessant és la seva fracturació laminar, que dona lloc a cantons afilats. Utilitzaven els còdols de riu com a percutors, i d'una roca de sílex n'anaven extraient petites ascles per fer les eines que necessitaven. Amb una ascle simple s'obté un ganivet, una petita pedra molt tallant. Per fer altres eines utilitzaven ossos i banyes per treballar la pedra, inclòs utilitzaven banya com a percutor tipus martell. Amb l'ajut d'aquests estris, a un ascle li feien una ranura al mig per obtenir l'osca, l'osca és una eina que servia de ribot, per polir la fusta. Fent varies ranures petites al fil de l'ascle, obtenien els denticulats, és a dir ganivets de serra, que utilitzaven per tallar la fusta. Trencant el fil de les ascles obtenien els raspadors, que els servien per raspar les pells i treure'ls-hi el greix i les impureses. I d'aquesta manera poc a poc van anar perfeccionant les eines i les tècniques a a dur a terme amb elles.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-hS4TZsDips4/Vm3agio5kzI/AAAAAAAABzY/p-r5xaoj7fM/s1600/DSCN7604_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-hS4TZsDips4/Vm3agio5kzI/AAAAAAAABzY/p-r5xaoj7fM/s320/DSCN7604_450x600.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 5. Cova de l'arbreda</i></td></tr>
</tbody></table>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La <b>cova de l'arbreda</b> era molt gran, però també li ha caigut el sostre que es trobava a gran altura en alguns punts de la cova. Actualment s'està excavant i queden més de 6 m per excavar, ja se'n han excavat 9 m, els quals eren ocupats per neandertals fa 140.000 anys. Aquests no marxaven gaire lluny de la cova, feien anades i vingudes curtes. En un moment marxen i quan tornen troben que s'hi han instal·lat ossos de les cavernes, <i>Ursus spelaeus</i>. Es tracta de l'ós prehistòric més conegut del món, que feia 130 cm a la creu i fins a 3 m quan es posava de peu. Per sort pels habitants contemporanis a aquest ós es tractava d'una espècie amb una dieta bàsicament herbívora amb una aportació càrnica molt reduïda comparat amb les altres espècies d'óssos. Tot i això l'ós cavernari vivia quasi tot l'any a la cova i era difícil fer-lo fora. De manera que al registre fòssil de la cova es troba alternada la presència dels ossos de les cavernes amb la dels homes neandertals. Fins fa uns 40.000 anys, quan els últims neandertals que van viure a la cova van recollir les seves coses i ja no van tornar.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-netcNHkiIxY/VnMU_zb2IbI/AAAAAAAAB1Y/w4LyYljMl_Q/s1600/os%2Bde%2Bles%2Bcavernes_800x490.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="196" src="http://3.bp.blogspot.com/-netcNHkiIxY/VnMU_zb2IbI/AAAAAAAAB1Y/w4LyYljMl_Q/s320/os%2Bde%2Bles%2Bcavernes_800x490.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Imatge 2. Reproducció ós de les cavernes (Imatge del parc de les coves)</i></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Segons el registre fòssil fins al cap de 3.000 anys les coves no es van torna a habitar per homínids, moment en el qual aparagueren els <i>H. sapiens</i>. Que fan fora els ossos de les cavernes de les coves per ocupar-les ells i acabaran extingint-los.<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-z9-a1M5JHUs/VnMSIBehyrI/AAAAAAAAB1M/DMaKfB7bX5w/s1600/cranis_neandert_sapiens%2B001_800x466.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="186" src="http://3.bp.blogspot.com/-z9-a1M5JHUs/VnMSIBehyrI/AAAAAAAAB1M/DMaKfB7bX5w/s320/cranis_neandert_sapiens%2B001_800x466.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Imatge 3. Crani H. neanderthalensis i H. sapiens <br />("Un viaje por la prehistória" J.M. Bermúdez)</i></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Durant el paleolític
superior apareix el bosc temperat. Arriba a Serinyà l'home modern,
l'home de cromanyó, que va substituint als Neandertals que desapareixen els següents 10.000 anys misteriosament. Fabrica noves
eines i passa més temps a les coves, aprofita més els recursos
naturals i comença a tenir temps extra per dedicar a tasques que no
són essencialment per cobrir les necessitats bàsiques. També cacen
aus i recol·lecten mol·luscs. Desenvolupen els propulsors per caçar
i perfeccionen instruments de pedra. Recorren molts quilòmetres per aconseguir sílex. </div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-e7tUP-TXLXQ/VnMOXU6TWII/AAAAAAAAB1A/4o5zy4WPT8s/s1600/DSCN7595_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-e7tUP-TXLXQ/VnMOXU6TWII/AAAAAAAAB1A/4o5zy4WPT8s/s320/DSCN7595_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 6. Entrada cova Reclau</i></td></tr>
</tbody></table>
La <b>cova del Reclau</b> pel meu gust és la més curiosa, entres ajupint el cap i et sens realment dins una cova. És una cova profunda havia tingut un bon sostre, però bona part també va acabar caient i avui hi ha un sostre artificial. En aquesta cova ja només hi van viure <i>H. sapiens, </i>que van aparèixer a les coves durant el Paleolític superior fa uns 40.000 anys. Si va trobar una llar de foc amb plaques de gres ben posades, es col·locaven a les entrades de les coves per facilitar la sortida del fum.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Els humans arribaven a la zona seguint els remats i miraven si la cova estava habitada i si no ho estava si instal·laven una temporada. Feien un foc que els servia de protecció dels depredadors, per alimentar-se, per reunir-se i treballar les eines... Caçaven cavalls, visons europeus i bous masquers entre d'altres animals que els servien per menjar, utilitzaven les pells per fer vestits i estris amb els ossos i tendons. Els <i>H. sapines</i> ja coneixien les eines de pedra i també utilitzaven el sílex. Aquesta roca te l'avantatge que la pots tallar com tu vols, però té un petit problema, que només es troba en certs llocs. A Catalunya hi ha sílex bo a Montjuïc de Barcelona i al Montseny, però no ni torna a haver fins a França. Passaven l'estiu per l'actual França d'on recollien blocs de sílex i se'ls enduien per tallar-los quan necessitessin eines. Al registre arqueològic es troben restes de preparació d'eines a les coves, cosa que demostra que traslladaven els blocs de sílex i els tallaven allà mateix. Cada vegada es va refredant més el clima, i s'inventen les agulles de cosir fetes amb ossos, que els permeten millorar el treball de les pells. </div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Dg-dlVH_IdE/VnMWG6x9hPI/AAAAAAAAB1k/odrDyPUHDrA/s1600/DSCN7628_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-Dg-dlVH_IdE/VnMWG6x9hPI/AAAAAAAAB1k/odrDyPUHDrA/s320/DSCN7628_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 7. Reproducció eines de pedra i os</i></td></tr>
</tbody></table>
Els cromanyons perfeccionen la tècnica de les ascles de sílex ja emprada pels seus parents neandertals, i cap a finals d'aquesta etapa, fa uns 16.000 anys, comencen la indústria òssia. Punxons, puntes de jabalina i llances. Apareix l'arpó i agulles d'òs. Millora la fabricació d'objectes de pell. També es comencen a fer objectes simbòlics com collarets. Comencen a fer eines de sílex amb mànecs i eines amb ossos polits. Fan una cola amb cera i resina, que els serveix per enganxar les eines de sílex a mànec de fusta o banya. També comencen a treballar el sílex en làmines, enlloc de les ascles, que és una tècnica més avançada.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Es creu que durant la glaciació feien les migracions per la part de la costa, i que eren rutes almenys de 100-150 km. Prova de que migraven per la costa és que a les coves s'han trobat joies fetes amb curculles i cargols marins. Els objectes d'ornamentació, les pintures, els gravats i aquest tipus de dedicacions indiquen organització, eficàcia en les feines, excedent de temps per dedicar-se a fer coses que no són necessitats bàsiques.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-VayMTBQtuM4/Vm3jNpfMpDI/AAAAAAAABzw/j3f2cwOFA-8/s1600/DSCN7612_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-VayMTBQtuM4/Vm3jNpfMpDI/AAAAAAAABzw/j3f2cwOFA-8/s200/DSCN7612_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 8. Útils per encendre foc</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
No hi ha registre arqueològic de que els homes paleolítics utilitzessin pals per fer foc, sigui perquè no els utilitzaven o perquè són materials que difícilment es conserven amb el pas del temps. Però sí que n'hi ha de la utilització de la percussió, és a dir, de picar pedres. Utilitzaven un mineral de ferro, més endavant una placa de ferro, i pedra foguera, el pedernal. De mineral de ferro s'utilitzava el que hi hagués a la regió, a casa nostra la pirita, i el pedernal de tota la vida que ha sigut el sílex (fins que es va descobrir una aliatge metàl·lic que s'utilitza actualment com a pedernal). Així que picant la pirita contra el mineral de ferro aconseguim guspires que poden acabar generant un foc. Per </div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-30YglXIselQ/Vm3jNE0sU5I/AAAAAAAABzo/caGGeMqEw2c/s1600/DSCN7615_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-30YglXIselQ/Vm3jNE0sU5I/AAAAAAAABzo/caGGeMqEw2c/s200/DSCN7615_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px; text-align: center;"><i>Foto 9. Espart encenent-se amb la<br />brasa del bolet de soca</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
encaminar aquestes guspires cap al foc necessitem un encenall, un encenall molt bo és el bolet de soca. L'esponja de l'interior del bolet ràpidament absorbeix les guspires i forma una petita brasa, que col·locant-la en un encenall fibrós, com el cànem, l'espart o la palla, i donant-li aire, obtindrem flames que si el col·loquem ràpidament sota uns encenalls en una foguera ja tindrem el foc en marxa.</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Encara que a les coves de Serinyà no hi ha <b>pintures rupestres</b>, se sap que utilitzaven pigments per fer pintura, tots ells òxids. Bàsicament tenien 3 colors, el negre, del carbó, el groc, de la llimonita, i el vermell de l'òxid de manganès. Aixafaven els elements per obtenir una pols, que segurament col·locaven en petxines, a les coves s'han trobat curculles grosses, <i>Pecten jacobeus,</i><i> </i>i ho barrejaven amb aigua o aigua i resina. Per pintar utilitzaven els dits, plomes o tampons de pell. Pintàven cèrvols, cavalls, mamuts...<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-vSKrSEg7cDs/Vm3kaR9lf3I/AAAAAAAAB0A/yM_u1U6TqEE/s1600/DSCN7636_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-vSKrSEg7cDs/Vm3kaR9lf3I/AAAAAAAAB0A/yM_u1U6TqEE/s320/DSCN7636_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 10. Útils per fer pintures rupestres</i></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div>
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Cap al neolític comencen a viure fora les coves, domestiquen bous,ovelles i porcs. Les coves ja només les utilitzen com a magatzem. Més endavant del neolític, a l'edat del bronze, les utilitzen per enterrar els seus morts.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
L'homínid del gènere
<i>Homo</i> més antic d'Europa s'ha trobat a Atapuerca, i és <i>Homo antecessor</i>, amb 1.200.000 anys aproximadament. Aquest homínid
hauria viscut durant el paleolític inferior, època durant la qual
van viure els homínidis antecessors a <i>Homo neanderthalensis</i> i
<i>Homo sapiens,</i> quasi tots al continent africà. L'home de neandertal hauria viscut durant el
paleolític mitjà i el sapiens durant el paleolític superior fins a
l'actualitat, apareguent a les coves fa uns 40.000 anys, on no hi ha
registro fòssil de què coincidicin, sinó que passa un període de
3.000 anys entre que marxen els neandertals i apareixen els sapiens.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-YcqcDEueX7I/VnMKRK02q5I/AAAAAAAAB0c/y7K_Rq5Trdg/s1600/IMG_0882%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-YcqcDEueX7I/VnMKRK02q5I/AAAAAAAAB0c/y7K_Rq5Trdg/s400/IMG_0882%25282%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Imatge 2. Esquema evolució gènere Homo (Museu arqueològic Banyoles)</i></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<b style="font-size: small;">Text i fotos:</b><span style="font-size: x-small;"> R.Pacreu<br /><b>Imatges:</b> Procedència especificada al peu</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Fonts:</b> Ensenyances dels guies de les coves de Serinyà<br />Història natural dels Països Catalans, 15. Registre fòssil. Enciclopèdia catalana. 1988<br />Museu arqueològic de Banyoles<br /><a href="https://es.wikipedia.org/"><span style="font-size: x-small;">https://es.wikipedia.org</span></a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-3441660125635094682015-11-19T22:38:00.003+01:002015-11-21T09:58:05.800+01:00Com crear una col·lecció d'ossos<div style="text-align: justify;">
Aquesta vegada no es tracta de la narració d'una entranyable descoberta pel territori. Sinó que vull explicar com processar restes d'ossos que podem trobar al camp. Trasllat a casa, determinació, processament de la mostra, neteja, etiquetatge i afegit a la col·lecció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Podem trobar restes d'ossos en diferents estats, el més favorable seria ossos sense matèria orgànica en descomposició, els qual podríem procedir a netejar directament, però en molts dels casos aquest no serà el cas, fins i trobarem animals que encara no han començat el procés descomposició, com és el cas dels que moren atropellats a la carretera, que pot ser una de les fonts principals de la nostre col·lecció d'ossos. En funció de les hores que porti el cadàver a la carretera serà més o menys desagradable recollir-lo. Quan ens trobem amb un atropellament i ens interessa recollir l'animal, com per exemple l'esquirol que mostro, l'haurem d'introduir en una bossa de plàstic que tanqui i portar-lo lligat a la baca del cotxe a poder ser, de manera que no haguem de sofrir les olors. Realment serà l'olor la que ens acabarà de determinar si recollim la mostra o no. Si aconseguim traslladar la mostra, faltarà buscar-li un lloc en terreny obert, on no ens molestin les olors i es vagi descomponent. Un bon mètode és fer un forat al terra, introduir l'animal sense enterrar-lo i col·locar-li una llosa al damunt, evitant que cap animal salvatge se l'emporti. Aquí el deixarem almenys durant 1 mes, i en funció de les condicions ambientals s'anirà descomponent més o menys ràpid.<br />
<br />
També caminant pel bosc sovint podem trobar-nos amb alguns ossos o cadàvers animals, si decidim recollir-los podran passar a formar part de la nostre col·lecció. I l'altre font principal de la nostre col·lecció, per l'apartat de micromamífers són les egagròpiles. Es tracta d'unes boles de pèl i ossos que escupen les aus rapinyàires amb les restes que no digereixen. Fàcilment en podem trobar d'òliba en cases abandonades. En podem recollir unes quantes i portar-les a casa per processar-les. Si les fiquem amb aigua, mitjançant l'ajuda d'unes pinces podrem desfer-les i separar-ne els ossos de les preses, bàsicament ratolins, talpons, mussaranyes i algun ocellet.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-qKNKGMM3FcM/Vkz3OGEcb-I/AAAAAAAABw0/hveJCNBSfDU/s1600/DSCN7558_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-qKNKGMM3FcM/Vkz3OGEcb-I/AAAAAAAABw0/hveJCNBSfDU/s320/DSCN7558_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 1. Ossos extrets d'una egagròpila</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-wHH2vY-gyCI/Vkz-O9gacpI/AAAAAAAABxM/xI7fGtqHBTw/s1600/cranis%2Begagropiles%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="212" src="http://1.bp.blogspot.com/-wHH2vY-gyCI/Vkz-O9gacpI/AAAAAAAABxM/xI7fGtqHBTw/s320/cranis%2Begagropiles%2B001.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Imatge 1. Cranis que poden aparèixer en una <br />egagròpila (pràcties biologia de vertebrats UdG)</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Així és que amb els atropellaments de la carretera, les restes del bosc i les egagròpiles podem aconseguir una bona pila d'ossos. Què fem un cop tenim els ossos? El primer pas és intentar determinar l'espècie que hem trobat per saber què estem afegint a la col·lecció. Segurament les espècies de mamífers grans que trobem atropellades seran les que ens costaran menys d'identificar ja que pràcticament sempre veurem l'animal complet, i serà tan senzill com agafar una guia de mamífers (per exemple "Mamíferos de España", de F. J. Purroy y J. M. Varela, Lynx) i buscar l'espècie.<br />
<br />
Si trobem cranis pelats també podem identificar-los mitjançant diferents llibres, jo a la meva llibreria i tinc la guia <a href="http://www.muskarirastros.com/#!librosdemuskari/c1951" target="_blank">"Huella y rastros de los mamíferos Ibéricos"</a>, de'n Benjamin Sanz, que entre molta altre informació conté làmines dels cranis dels diferents mamífers.<br />
<br />
De manera que per exemple amb aquestes dues guies quasi podríem determinar qualsevol espècie de mamífer ibèric de talla gran que trobem, sigui l'animal enter o el seu crani. En el cas de trobar altres ossos sense el crani ens podem orientar sobretot per la mida, però serà molt més complicada la seva determinació.<br />
<br />
Per determinar els diminuts cranis de les egagròpiles podem utilitzar també diferents llibres i materials, jo utilitzo les <a href="http://biolegdecamp.blogspot.com.es/p/material-identificacio.html" target="_blank">claus d'identificació de les pràctiques de biologia de vertebrats</a>. En el cas de trobar-se algun micromamífer mort recentment, a l'hora d'identificar espècies amb carn i pèl m'han sigut d'utilitat les <a href="http://biolegdecamp.blogspot.com.es/p/material-identificacio.html" target="_blank">claus d'idetificació de mciromamífers</a> del <a href="http://biolegdecamp.blogspot.com.es/2013/12/mostreig-de-petits-mamifers.html" target="_blank">SEMICE</a>.<br />
<br />
Un cop determinades les espècies, també podem fer un segon treball de determinació, tractant de determinar les diferents tipologies d'ossos. Així podem organitzar la mostra per espècie i tipus d'ossos identificats. Fins i tot en el cas d'exemplars molt complerts podem arribar a reconstruir o conservar la forma i organització originària dels ossos.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-yYk1GpV1UEs/Vkz_KZsI-qI/AAAAAAAABxY/naDVCGM18iI/s1600/ossos%2Begagr%25C3%25B2pila%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="224" src="http://4.bp.blogspot.com/-yYk1GpV1UEs/Vkz_KZsI-qI/AAAAAAAABxY/naDVCGM18iI/s320/ossos%2Begagr%25C3%25B2pila%2B001.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Imatge 2. Ossos que podem trobar fàcilment en <br />una egagròpila (pràctiques biologia vertebrats)</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Abans o després d'aquesta última determinació, abans de col·locar la mostra en el seu suport final, li podem fer un blanquejat amb diferents productes, des de la meva experiència el més eficaç ha sigut el lleixiu, ja sigui dissolt al 50% amb aigua o treballant amb més precaucions i més ràpid al 100%. En tot cas es tracta d'omplir una safata amb el lleixiu i ficar-hi els ossos que volem netejar, si són grans es poden anar voltejant. En el cas dels ossos petits de les egagròpiles hem de vigilar més, sobretot si es tracta de lleixiu 100%, amb menys d'una hora ja estan blanquejats i es poden arribar a desfer algunes parts com les dents. Els ossos més grans se'ls pot deixar 1 hora o més i encara haurem de rascar bé per poder deixar ben nets.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-fzmgyVB2ua8/Vkz93qRFJmI/AAAAAAAABxE/QNwRPv2zcLk/s1600/DSCN7542_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-fzmgyVB2ua8/Vkz93qRFJmI/AAAAAAAABxE/QNwRPv2zcLk/s320/DSCN7542_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 2. Blanquejant crani ovella</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Un cop tenim els ossos identificats i nets ja només ens queda buscar-ls'hi un suport adequat per tal d'ajuntar-los a la nostre col·lecció de mostres naturals. Els podem col·locar en una estanteria, una vitrina o fer-los una capsa/vitrina individual. Sigui com sigui amb un bon etiquetatge, en el qual com a mínim constarà el nom de l'espècie en llatí, també podem escriure-hi el nom comú i la família. Per fer una etiqueta més completa hi posarem el lloc de procedència de la mostra i la data de recol·lecció. Ja fent una etiqueta més completa format fitxa també podriem posar-hi informació sobre l'espècie en qüestió. Pel que fa el suport de la mostra, amb les ultimes mostres d'ossos que he preparat he utilitzat una caixa de fusta i un fons amb moqueta negra que queda molt vistós, com s'observa en la foto 3. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-jbybsQe9LpY/Vk458r8H27I/AAAAAAAABxo/2V3RiwjeOaM/s1600/DSCN7564_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-jbybsQe9LpY/Vk458r8H27I/AAAAAAAABxo/2V3RiwjeOaM/s320/DSCN7564_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 3. Mostra esquelet rata</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Text i fotos:</b> R. Pacreu<br /><b>Bibliografia:</b> Pràctiques biologia de vertebrats (UdG)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">"Huellas y rastros de los mamíferos ibéricos", Benjamin Sanz</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-29548208885678976272015-09-27T00:09:00.002+02:002015-11-19T22:47:41.765+01:00Passejada als aiguamolls de l'Empordà<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-Z-qRPj5Nx7w/VgHZHeiwtLI/AAAAAAAABuk/A74wiLaGuuo/s1600/DSCN7278_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-Z-qRPj5Nx7w/VgHZHeiwtLI/AAAAAAAABuk/A74wiLaGuuo/s320/DSCN7278_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 1. Les emblemàtiques cigonyes</i></td></tr>
</tbody></table>
La setmana passada ens vam acostar al parc nartural dels Aiguamolls de l'Empordà a fer-hi una passejada. Es tracta del vestigi del que antigament va ser una gran zona humida, un conjunt de maresmes que ocupaven el pla litoral del golf de Roses i del Baix Ter, a l'Alt Empordà i Baix Empordà respectivament. Aquesta enorme zona humida es va anar quedant reduïda i degradada sobretot per la dessecació, produïda inicialment pels aprofitaments agrícoles i ramaders des de fa segles, i més recentment pels embassaments de Boadella, Sau, Susqueda i el Pasteral, i a partir dels anys 60 per la construcció d'urbanitzacions.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 1983 va passar el perill de convertir els arrossars que hi havia a la zona en una urbanització marina residencial tipus Empuriabrava. Després de les protestes del Grup de defensa dels Aiguamolls Empordanesos, que va alertar la opinió pública amb la campanya de "Els últims aiguamolls empordanesos en perill" iniciada el 1976, la zona va quedar emprada dins la llei de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, que posteriorment ha sigut reclassificada com a Parc Natural. Aquests últims aiguamolls que han perdurat a l'Alt Empordà consten de 4.866 ha de terreny amb dunes, llacunes salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu on conflueixen les desembocadures dels rius Muga i Fluvià. Els Aiguamolls de l'Empordà constitueixen un hàbitat excepcional per moltes espècies d'animals, sobretot ocells, dels quals s'hi han observat 327 espècies.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-DX7yyNgCyKA/VgHZBMKjdqI/AAAAAAAABto/fHr5D_NfyAM/s1600/DSCN7231_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-DX7yyNgCyKA/VgHZBMKjdqI/AAAAAAAABto/fHr5D_NfyAM/s200/DSCN7231_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 2. Esquirol atropellat</i></td></tr>
</tbody></table>
Abans d'arribar al Parc, per la carretera, vam trobar un pobre esquirol, <i>Sciurus vulgaris</i>, que havia sigut atropellat una estona abans de passar nosaltres. Ens vam parar a observar-lo, es tracta d'una bona ocasió per observar aquests animals de ben a prop. Un pelatge suau i rogenc, amb una cua ben astufada i el ventre blanc, poc a dir de la seva aparença inconfusible, però potser un dels detalls més interessants a observar son les seves petjades. De les quals ja vaig tractar en la darrera entrada, "<a href="http://biolegdecamp.blogspot.com.es/2015/08/rastrejant-el-pirineu-aragones-canfranc.html" target="_blank">Rastrejant el Pirineu Argonès</a>", el mes passat. En aquest petit rosegador d'hàbits diürns el primer que ens podem fixar en les seves potes és que la ma anterior presenta 4 dits(foto 3), i la posterior 5 (foto 4). També tenen una forma força diferent, l'anterior amb 4 dits no alineats i ungles llargues, amb la pota curta i molt coixinet, i la posterior de 5 dits, amb 3 dits pràcticament alineats a la mateixa altura (molt característic!), pota llarga amb poc coixinet.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-aRTJdVd_e3s/VgHcdj4RpyI/AAAAAAAABu0/aoWfKilDCMc/s200/DSCN7235_800x600.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="200" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 3. Pota anterior esquirol</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Yb7jAwy-wyA/VgHZA2avq5I/AAAAAAAABtk/vvRoHwKp-OA/s1600/DSCN7234_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-Yb7jAwy-wyA/VgHZA2avq5I/AAAAAAAABtk/vvRoHwKp-OA/s200/DSCN7234_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 4. Pota posterior esquirol</i></td></tr>
</tbody></table>
Una estona després d'arribar als aiguamolls i passejar pels camins i passar per algun aguait, vam arribar a un camí ple de fangs secs on entre d'altres petjades vam veure petjades d'esquirol. Va ser un bon exercici on comparar el que acabàvem d'observar a la carretera amb les seves empremtes. Tot i ser uns rastres poc marcats, van ser facils de reconèixer pel característic alineament de 3 dits en la pota posterior (foto 5). També vam poder observar el rastre de varies petjades fetes a salts (foto 6).<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-aRTJdVd_e3s/VgHcdj4RpyI/AAAAAAAABu0/aoWfKilDCMc/s1600/DSCN7235_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Yb7jAwy-wyA/VgHZA2avq5I/AAAAAAAABtk/vvRoHwKp-OA/s1600/DSCN7234_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
</div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-TH0bx596yWo/VgHZGCSlFhI/AAAAAAAABug/PXh6FaqMRfI/s1600/DSCN7263_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-TH0bx596yWo/VgHZGCSlFhI/AAAAAAAABug/PXh6FaqMRfI/s200/DSCN7263_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 5. Petjada esquirol</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-P1ZxAiTkrgg/VgHZFXHyHmI/AAAAAAAABuY/OS3DuY3p14U/s1600/DSCN7261_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-P1ZxAiTkrgg/VgHZFXHyHmI/AAAAAAAABuY/OS3DuY3p14U/s200/DSCN7261_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 6. Petjades esquirol, salts</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-bQPXZSiDRKQ/VgHZD6t1ObI/AAAAAAAABuM/6rui-_gob7s/s1600/DSCN7259_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-bQPXZSiDRKQ/VgHZD6t1ObI/AAAAAAAABuM/6rui-_gob7s/s200/DSCN7259_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 7. Petjada daina</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
En aquests fangs també vam poder-hi observar unes petjades suposadament de la daina,<i> Dama dama</i>, un gran mamífer característic d'aquesta zona.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'hagués agradat tenir la sort de veure'n un grup pasturant per la zona, però de moment cap de les vegades que he anat als aiguamolls he coincidit amb aquest cèrvid. Tot i que en principi no és difícil veure-les.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel camí de la volta al parc també ens vam trobar amb un altre animal atropellat. Una serp d'aigua, <i>Natrix maura,</i> abundant en els ecosistemes aquàtics. Vam obtenir un altre oportunitat d'observar i fotografiar un animal de a prop i la vaig aprofitar per observar be els seus detalls. Per poc temps aquesta pobre serp no va poder arribar al seu descans hivernal que realitzen d'octubre a març.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-yBV6_hvkol0/VgHjR_GWErI/AAAAAAAABvI/R9bzVFDAjBw/s1600/DSCN7237_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-yBV6_hvkol0/VgHjR_GWErI/AAAAAAAABvI/R9bzVFDAjBw/s200/DSCN7237_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 8. Serp d'aigua</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-PgXX5cooWp4/VgHjR2FakYI/AAAAAAAABvE/L_4COsC04IU/s1600/DSCN7239_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-PgXX5cooWp4/VgHjR2FakYI/AAAAAAAABvE/L_4COsC04IU/s200/DSCN7239_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 9. Serp d'aigua,<br /> detall cap</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-qOaIeF_IeC0/VgHjR_3WYpI/AAAAAAAABvM/QhRgI_7tGdc/s1600/DSCN7242_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-qOaIeF_IeC0/VgHjR_3WYpI/AAAAAAAABvM/QhRgI_7tGdc/s200/DSCN7242_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 10. Serp d'aigua, <br />detall ventral</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/--ZyuFh3gDe4/VgHjuYCj_qI/AAAAAAAABvk/34TOrzboJ28/s1600/DSCN7241_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/--ZyuFh3gDe4/VgHjuYCj_qI/AAAAAAAABvk/34TOrzboJ28/s200/DSCN7241_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 11. Serp d'aigua, <br />
detall dorsal</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Finalment vam veure un rastre que ens permet confirmar la presència de la llúdriga als aiguamolls, els seus excrements. Característicament en un lloc prominent, vora una riera, amb restes de cranc i peix. La llúdriga, <i>Lutra lutra</i>, torna a formar part de les terres de l'Empordà gràcies a les 41 reintroduccions fetes entre 1995 i 2000 dins del Projecte Llúdriga.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-H4y89LEECBU/VgHjSggp66I/AAAAAAAABvU/ReCKrY7eGhs/s1600/DSCN7265_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-H4y89LEECBU/VgHjSggp66I/AAAAAAAABvU/ReCKrY7eGhs/s200/DSCN7265_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 12. Excrement llúdriga</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ctNLbsNG1rU/VgHlGflQHRI/AAAAAAAABvw/gjuOTQUt9kA/s1600/DSCN7266_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-ctNLbsNG1rU/VgHlGflQHRI/AAAAAAAABvw/gjuOTQUt9kA/s200/DSCN7266_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 13. Excrement llúdirga, detall</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I una última curiositat, una meravella arquitectònica de la naturalesa, les construccions de les vivendes d'una espècie de poliquets (foto 14). Els poliquets és el grup més nombrós dels anèlids, els cucs segmentats, amb més de 10.000 espècies conegudes que representen un 1/3 del grup. Els grups més conegut dels anèlids són els cucs de terra i els d'aigua dolça (oligoquets) i les sangoneres (hirudins). Els cucs marins (poliquets) són la classe menys familiar per la majoria de la gent, majoritàriament marins. Aquesta espècie la vam trobar una mica apartada del mar, en una zona que depenent de la època queda inundada per aigües salobres. Es tracta d'una espècie de poliquets sedentaris, un dels dos tipus morfològics principals entre els poliquets. A diferència dels poliquets errants, que es desplacen i son depredadors, els poliquets sedentaris tenen poc o gens capacitat de moviment i viuen en tubs que ocupen o formen ells mateixos, en aquest cas de pròpia formació, i s'alimenten filtrant l'aigua. Es tracta d'un grup d'animals amb gran importància en la cadena tròfica marina, ja que són aliment de molts altres grups com peixos, crustacis i altres depredadors.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-s883Kh587IA/VgHlGsAKJXI/AAAAAAAABv0/TuyCvwyd0TA/s1600/DSCN7267_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-s883Kh587IA/VgHlGsAKJXI/AAAAAAAABv0/TuyCvwyd0TA/s320/DSCN7267_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 14. Poliquets</i></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-size: x-small;"><b>Text i fotos: </b>Roger Pacreu<br /><b>Bibliografia: </b>Mamíferos de España. </span><span style="font-size: x-small;">Francisco J. Purroy.</span><span style="font-size: x-small;"> Lynx</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Amfibis i rèptils de Catalunya. Xavier Rivera. Lynx</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Principios integrales de zoologia. Hickman. McGraw-Hill<br /><b>Webgrafia: </b>http://parcsnaturals.gencat.cat/es/aiguamolls-emporda/coneixeu-nos/historia-proteccio-parc/</span></div>
<div>
<span style="font-size: x-small;">https://ca.wikipedia.org/wiki/Aiguamolls_de_l%27Empord%C3%A0</span></div>
<div>
<span style="font-size: x-small;">http://www.empordaturisme.com/Associats/Parcs_Naturals-188/PARC_NATURAL_DELS_AIGUAMOLLS_DE_LEMPORDA-30.htm</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-38434884454248108802015-08-30T23:14:00.001+02:002015-09-02T23:33:56.717+02:00Rastrejant el Pirineu Aragonès, Canfranc<div style="text-align: left;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-HwrA8igAEhU/VdTMnbRblqI/AAAAAAAABfE/8GqTouytfhI/s1600/399px-Huesca-loc.svg_485x600.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-HwrA8igAEhU/VdTMnbRblqI/AAAAAAAABfE/8GqTouytfhI/s200/399px-Huesca-loc.svg_485x600.png" width="161" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge 1. Situació Canfranc <br />
(Huesca)</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Els Pirineus estan formats per una gran serralada muntanyosa situada al nord de la península ibèrica. Aquesta cadena muntanyosa es troba entre Catalunya, Andorra, Aragó, Navarra, el País Basc i França. Té una extensió de 415 km entre el Mediterrani (al Cap de Creus) a l'est, i l'Atlàntic (al País Basc) a l'oest, on s'uneix amb la serralada Cantàbrica. A la part central té uns 150 km d'ample. El pic més alt dels Pirineus és l'Aneto amb 3.404 m.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquest agost vam fer una escapada a Aragó per passar uns dies explorant el Pirineu central. Vam pujar per Huesca cap a Jaca, i d'allà vam anar fins a Canfranc (1040 m), a la Vall del riu Aragón, que va ser el nostre "campament base". On vam participar en les III jornades de rastreig en el Pirineu Aragonès durant una setmana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
Passar uns dies al Pirineu durant l'agost és genial. A partir dels 1000 m ja es noten les temperatures més baixes, i trobem boscos de pi roig i fagedes precioses, una mica més amunt hi ha el pi negre i els meravellosos prats alpins, on des del juny comencen a florir flors característiques d'aquests estatges.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
Aquests dies vam estar amb una de les persones més expertes en rastreig i pioner a la península, en Benjamin Sanz (<a href="http://www.muskarirastros.com/" target="_blank">Muskarirastros</a>), l'organitzador de les jornades de rastreig. I amb ell i tot un grup d'apassionats per la natura vam gaudir d'uns dies a tope entre fauna i flora.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<b>Dia 03-08-2015</b><br />
<u><br /></u></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer dia vam trobar-nos a la tarda al poble de sota Canfranc, a Villanua, on hi ha una presa i a la part anterior, a la cua, si troben uns fangs magnífics quan baixa el nivell del riu. Magnífics ja que al riu s'hi acosten tot tipus de mamífers a veure i hi podem trobar la seva empremta amb una qualitat de primera. Teniem un dia assolellat amb alguns núvols que s'acostaven. Vam veure petjades de limícoles (foto 1) i de micromamífers (foto 2) indeterminats. Dels quals seria difícil determinar-ne l'espècie, tot i que per la mida i la zona podríem arriscar-nos i acotar una determinació més concreta.<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-R8fismdjbW4/Vc0Plfurr1I/AAAAAAAABeY/Au5lUtV2Aew/s1600/DSCN6654_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-R8fismdjbW4/Vc0Plfurr1I/AAAAAAAABeY/Au5lUtV2Aew/s200/DSCN6654_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 1. Petjades de limícoles</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-a_cqh_YjEMU/Vc0PpaM6G2I/AAAAAAAABeg/BlWPXcdm7iQ/s1600/DSCN6655_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-a_cqh_YjEMU/Vc0PpaM6G2I/AAAAAAAABeg/BlWPXcdm7iQ/s200/DSCN6655_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 2. Petjades de micromamífers</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Mirant una miqueta més vam trobar les petjades de la llúdriga, <i>Lutra lutra </i>(foto 3). Presenta 5 dits i és característica per no presentar la marca de les ungles a simple vista. Tot i que si ens hi fixem no és que no les presenti, sinó que no son llargues com a la petjades d'un gos per exemple, sinó que son molt curtes, d'uns 2mm, deixant una petita punxa marcada a la part superior del dit, que enlloc d'observar-se rodó s'observa una mica punxegut.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-NRI2Un-fpAU/Vc0QwLvrpfI/AAAAAAAABeo/MFImpAzFCmI/s1600/DSCN6657_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-NRI2Un-fpAU/Vc0QwLvrpfI/AAAAAAAABeo/MFImpAzFCmI/s200/DSCN6657_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 3. Petjada llúdriga </i><br />
<i>(5 dits, ungles curtes)</i></td></tr>
</tbody></table>
Aquesta zona seria el límit de l'hàbitat de la llúdriga, ja que mes amunt, a l'alta muntanya, si troba poc peix. És a dir que la llúdriga sembla ser que cria en tot tipus de rius, i que el factor limitant és l'aliment.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Un cop vistes les petjades podíem afirmar que a la zona on érem estava habitada per la llúdriga, de manera que ens vam posar a buscar el seu marcatge. Els rastres ens permeten afirmar la presència d'una espècie, però no la seva absència. La llúdriga marca el territori mitjançant excrements en llocs característics com pot ser la confluència de les aigües del riu i sobretot en pedres elevades de la vora o el mig del riu. El primer dia no les vam poder observar, podria ser que les passessin per alt, o que l'individu d'aquest tram fos una femella amb cries i no marqués per passar desapercebuda. Se sap que les femelles quan tenen cries deixen de marcar la zona. Excreten en el fang o en llocs on desaparegui ràpidament sense deixar rastre. I a més poden criar durant tot l'any, no tenen una època de cria concreta. També s'ha de tenir en compte que els animals que marquen el territori ho fan a temporades. I en funció de l'aliment de la zona marquen més o menys i en una extensió més gran o més petita.<br />
<br />
La següent petjada que vam trobar va ser la del porc senglar, <i>Sus scrofa</i>, (foto 4), molt més freqüent de trobar. Es tracta d'una petjada d'ungulat, d'entrada els ungulats poden ser confusos, però la de senglar per poc completa que la trobem podem assegurar que es seva, principalment per la diferència de les guardes respecta la resta d'ungulats. La petjada del senglar tot sovint marca les guardes, ja que les tenen molt baixes, i a més són molt obertes cosa que no passa en cap altre ungulat. A la foto es pot observar una de les guardes, la dreta. També s'hi observa un dels caràcters determinants que és la mitja cresta. La petjada del senglar mostra les 2 ungles unides fins a la meitat, deixant només mitja cresta de separació de dalt a baix. En la resta d'ungulats la petjada sol mostrar una cresta entera de dalt a baix.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-21MYxk_lVNs/Vc0QyNEhMDI/AAAAAAAABew/vwIpgKXhU5s/s1600/DSCN6658_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-21MYxk_lVNs/Vc0QyNEhMDI/AAAAAAAABew/vwIpgKXhU5s/s200/DSCN6658_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;"><i>Foto 4. Petjada senglar</i><br />
<i>(Mitja cresta, guardes obertes)</i></td></tr>
</tbody></table>
És important tenir en compte que les petjades només algunes vegades deixen l'empremta perfecte, que normalment trobem porcions de la petjada. De manera que un rastrejador et pot ensenyar unes nocions i uns caràcters a tenir en compte, però que poden ser confusos segons la manera de trepitjar de l'animal, el tipus de sòl, etc. Així que s'ha de tenir la ment molt oberta, no es tracta d'un mètode matemàtic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Abans de pujar cap a Canfranc, a les ribes de l'Aragón també vam veure-hi les típiques banyeres de fang dels senglar.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Sx8fBi6nZKI/VdT7gLindgI/AAAAAAAABfY/dfezEUS7uKI/s1600/DSCN6668_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-Sx8fBi6nZKI/VdT7gLindgI/AAAAAAAABfY/dfezEUS7uKI/s200/DSCN6668_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 5. Banyera de senglar</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Després de buscar un rato a les ribes del riu Aragón vam pujar a Canfranc, a l'aula de <a href="http://sargantana.info/web/" target="_blank">Sargantana</a>, on en Benjamin ens va estar donant les lliçons teòriques. A la lliçó del primer dia ens va parlar sobre el passat el present i el futur dels mamífers a la península. <br />
<br />
Els rastres són un tema complex ja que d'entrada poden variar molt segons la zona on es trobin els animals. És molt important interpretar els últims 50 anys per entendre la situació en què es troben els animals. A principis del s. XX els boscos d'Espanya estaven arrasats. Els vedats de caça han permès la supervivència de moltes espècies que s'haurien trobat sense lloc on viure. Es van arrasar els boscos per poder sobreviure a la gana i al fred.<br />
<br />
En Benjamin ens explicava que en general hi ha una percepció errònia de la relació de les cultures indígenes amb el medi. Els nostres avantpassats van extingir els grans mamífers. Existeixen proves que mostren com a on arribaven els poblats humans s'extingien espècies animals. Degut als primers humans, no pas a la última gran glacicació (12000 a). Els polinesis van exterminar entre 1000 i 2000 espècies d'aus. Existien grans àguiles que caçaven persones. A Nova Zelanda van exterminar tots els grans moas (<i>Dinornis sp</i>.). L'illa de Pascua la van arrasar entera.<br />
A la península es va exterminar els bisons, els urs (<i>Bos primigenius</i>, ancestre de les vaques, extingits s.XVII), els castors (s.IV) i el zebro (similar als cavall de pzewalski). De manera que a principis del s. XX Espanya estava arrasada i tenia una economia de subsistència, la gent sobrevivia com podia i eren autèntics depredadors. La gent s'alimentava de qualsevol animal que es mogués. A la zona on ens trobàvem, a Canfranc, actualment plena de boscos, als anys '20 estava completament pelada. Quan es va construir l'estació es va començar a replantar arbres per protegir-la de les allaus. Era tan el poc valor que es donava a la fauna salvatge i l'apreci que se'ls hi tenia que l'any 1956 a Espanya es va crear la "Junta de extinción de alimañas". Aquest òrgan creat i regulat pel govern franquista que va durar fins als anys '80 s'encarregava a cada poble o regió d'abonar als civils una quantia de diners per cada animal mort que se'ls portava, es pagava pels cadàvers de tot tipus d'animals considerats "alimanyes". Es pagava per matar mamífers com ossos, llops, linxs (que tants diners es gasta avui en dia per mantenir-los!), guineus, fagines, genetes, turons, visons i mosteles; ocells rapinyaires com àguiles i mussols; i rèptils com llangardaixos i culebres.<br />
Així és que fins als anys '80 la natura de la península estava molt perjudicada, hi havia molt pocs boscos, tot estava contaminat, els rius eren una cloaca... I com és que els animals han sobreviscut? El primer punt és que els animals no son estúpids, aprenen, tenen cultures, no tenen capacitat de raonament, però no són màquines i són capaços d'utilitzar noves estratègies apreses per sobreviure. El segon punt és que hi ha una selecció dels més aptes, els més capaços, que no és el mateix que els més forts, la seva supervivència va més relacionada amb si són més o menys especialistes, i a falta d'un recurs s'adapten amb un altre, etc. I el tercer punt és que van tenir sort amb l'orografia i la particularitat de les terres de la península. Per exemple l'ós es va fer més petit (si el comparem amb l'americà...), el linx tenia conills per alimentar-se (que ha sigut un problema per ell quan han davallat les poblacions). Així és que van sobreviure els més generalistes i més capaços d'adaptar-se a les circumstàncies.<br />
<br />
La situació actual dels mamífers:<br />
<br />
- En perill - Linx, turó (se'n sap ben poc) i ós (batent records a Cantàbria).<br />
<br />
- En expansió - Visó europeu (a Europa va a -, i a la península va a +), mangosta africana, llop (va a +, es reprodueix molt, però a Sierra Morena va malament), cérvol (molt abundant, però d'expansió lenta, podria passar a categoria abundant) i la cabra salvatge (és d'expansió lenta, però podria passar a la categoria abundant).<br />
<br />
- Abundants - Teixó, mostela, ermini, marta, gat salvatge (és molt difícil d'estudiar), eriçó, cabirol (d'expansió ràpida) i lagomorfs (que varien les poblacions en el temps, tenen explosions demogràfiques).<br />
<br />
- Molt abundants - Llúdriga, guineu, geneta, fagina, marmota, porc senglar (d'expansió ràpida) i isard.<br />
<br />
A partir dels anys '80 amb l'abandonament rural per anar a les ciutats, cada vegada les espècies de mamífers, en general, han anat augmentant les seves poblacions. Cada espècie té el seu tipus d'expansió.<br />
<br />
Per estudiar una espècie és molt important conèixer-la i conèixer la seva capacitat d'adaptació. La realitat actual es molt diferent a la de la meitat del s.XX. El desconeixament d'aquesta realitat condueix a conclusions errònies. Per exemple es diu que la llúdriga és de muntanyes i aigües cristal·lines ja que al començar els estudis als anys '80 era a on sobrevivien. Avui en dia es troben per tot arreu, en tot tipus de rius, a terra baixa amb aigües tèrboles de dubtosa qualitat, en canals de riu i fins i tot salten preses.<br />
<br />
Com a curiositat hi ha el tema de la fauna en les ciutats europees, on s'hi troben guineus en parcs i jardins, a Dinamarca les fagines dormen dins els motors dels cotxes, i a Suïssa es veu a les guineus passejant per les ciutats. A Europa es va uns quants anys avançats respecta la protecció del medi ambient. Una pregunta que ens podria suggerir aquests fets és com deuen estar de plenes de fauna les muntanyes com perquè busquin llocs on viure a les ciutats. La qual cosa mostra una gran capacitat d'adaptació dels animals.<br />
<br />
<br />
<b>Dia 04-08-2015</b><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-gJnKa2_M-_E/VdZNnfyi6hI/AAAAAAAABfo/bGq0QK4rGY0/s1600/DSCN6672_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-gJnKa2_M-_E/VdZNnfyi6hI/AAAAAAAABfo/bGq0QK4rGY0/s200/DSCN6672_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 6. Colecció petjades <br />Benjamin</i></td></tr>
</tbody></table>
El segon dia vam començar amb una lliçó teòrica sobre les diferents petjades que ens podem trobar al camp. En Benjamin ens va ensenyar una mostra de la seva col·lecció, i vam diferenciar algunes petjades bastant confusibles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Vam observar la diferencia entre els principals ungulats del Pirineu, el porc senglar, el cérvol, el cabirol i l'isard (Foto 7). Començant per l'esquerra a la foto 7 hi ha l'isard, que presenta unes ungles primes molt separades, amb els 2 costats arrodonits, quan no hi ha guardes és difícil conèixer la direcció del moviment. Després hi ha la del cabirol que presenten també unes ungles petites, però acaben en una forma característica en punta a la part de davant, sovint en forma de cor. Després la de cérvol, ja molt més grossa, amb una impremta quasi rectangular. I finalment la del porc senglar, molt característica ja que quasi sempre marca les guardes que té molt avall i ben obertes, a més de marcar només mitja cresta de separació entre les ungles i certa inclinació en l'impremta.<br />
<br />
Un altre dels punts forts va ser diferenciar les petjades del gat, la geneta i la fagina. A la foto 8 de dreta a esquerra primer hi ha la petjada del gat, que a proporció té uns dit molt grossos i el coixinet és pràcticament recta. Després la de la geneta, que té un cinquè dit molt característic, però que sovint no marca, presenta un coixinet en forma de M, amb una entrada al mig. I la tercera és la de la fagina, que presenta també una entrada al coixinet, un taló característic, que no sempre marca, i uns dits molt separats del coixinet.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-_HIxqIpCLs8/VdZNnZZsA5I/AAAAAAAABfw/1xM4m8uutfc/s1600/DSCN6673_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-_HIxqIpCLs8/VdZNnZZsA5I/AAAAAAAABfw/1xM4m8uutfc/s200/DSCN6673_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 7. Petjades ungulats</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-KYoMbMI-2yk/VdZNnYcnaYI/AAAAAAAABfs/Il2dwHZ9KiY/s1600/DSCN6674_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-KYoMbMI-2yk/VdZNnYcnaYI/AAAAAAAABfs/Il2dwHZ9KiY/s200/DSCN6674_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 8. (D'esquerra a dreta a dalt) <br />Teixó, fagina, geneta i gat</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Després de la lliçó vam sortir al camp, pels voltants de Canfranc. Vam passar per un camp d'herba on hi havia varis excrements de cérvol (foto 9), <i>Cervus elaphus</i>, poguent descartar el bestiar que porta mesos sense passar-hi i no es veien excrements en masses de ramat, a més els excrement de cérvol són molt grans i els dels adults ja no els podem confondre amb el bestiar, els trobem en pilons aïllats. Ens va explicar que la diferència entre uns excrements d'herbívor en boletes compactes o soltes és degut a si l'animal ha menjat herba tendra, en el primer cas, o menys tendra, en el segon. Una mica més endavant vam trobar unes petjades del cérvol (foto 10), que tot i tenir poca definició en vam poder apreciar el gran tamany i la forma més aviat rectangular amb les puntes del davant arrodonides.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-wCllUbORbXs/VdZSAMiCjpI/AAAAAAAABgE/e5feV1mYy-M/s1600/DSCN6678_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-wCllUbORbXs/VdZSAMiCjpI/AAAAAAAABgE/e5feV1mYy-M/s200/DSCN6678_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 9. Excrements cérvol</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://1.bp.blogspot.com/-Y-XTf-JaU54/VdZXd_EtAAI/AAAAAAAABgQ/qCLVA14hHcA/s1600/DSCN6680_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-Y-XTf-JaU54/VdZXd_EtAAI/AAAAAAAABgQ/qCLVA14hHcA/s200/DSCN6680_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px;"><i>Foto 10. Petjada cérvol</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Seguint caminant per aquests campets d'herba vam trobar un excrement de carnívor (foto 11), presumptuosament de guineu, ja que la fagina sòl fer-los una mica més petits. L'excrement presentava poca consistència, estava més aviat desfet i el contingut el formava pèl de micromamífer i pinyols de cirera. La majoria dels carnívors també mengen fruits del bosc quan n'és la temporada. De fet ens va explicar que els fruits persistents estan adaptats a què se'ls mengin els ocells i els que cauen ràpid al madurar són adaptats als mamífers. <br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-JU4zx72SvN0/VdZXd6kzo5I/AAAAAAAABgU/GTWOwSXJbCE/s1600/DSCN6682_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-JU4zx72SvN0/VdZXd6kzo5I/AAAAAAAABgU/GTWOwSXJbCE/s200/DSCN6682_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 11. Excrement guineu</i></td></tr>
</tbody></table>
Vam sortir dels camps d'herba i ens vam ficar cap al bosc de pins, on vam trobar pel camí varis petits excrements, que en alguns casos no presentaven la típica taqueta blanca de l'àcid úric dels ocells, i es podrien confondre per excrements de petits mamífers. Es tractava d'excrement de la merla, <i>Turdus merula</i>, o el tord, <i>Turdus philomelos </i>(foto 12). També vam veure les restes de l'alimentació de l'esquirol, pinyes plenes de filaments (foto 13).</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-kPa5fRaq8N4/VdZnE9gUXjI/AAAAAAAABgk/kKVUtjrJwE0/s1600/DSCN6703_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-kPa5fRaq8N4/VdZnE9gUXjI/AAAAAAAABgk/kKVUtjrJwE0/s200/DSCN6703_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 12. Excrement de merla o tord</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-8TUdLQCg4Ns/VdZnE8jOW3I/AAAAAAAABgo/5OfWXycPZ44/s1600/DSCN6704_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-8TUdLQCg4Ns/VdZnE8jOW3I/AAAAAAAABgo/5OfWXycPZ44/s200/DSCN6704_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 13. Restes alimentació esquirol</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Un altre curiositat que vam veure, van ser uns rastres d'alimentació del picot. El picot picoteja les pinyes per menjar-se els pinyons i les tira, però sovint les deixa clavades a l'escorça dels arbres (foto 14), d'aquesta manera els marca. Fa unes petites ranures a l'escorça i les introdueix. I en aquest bosc va ser on vam veure les primeres marques de rascadures de cabirol (foto 15). Es tracta d'unes rascades a poca altura i de poc grossor, més aviat fines. Quan al cabirol li surten les banyes tenen un recobriment, com un borrissol, que es rasquen amb els arbres petits per treure-se'l. Un cop ja se l'han tret rasquen amb les puntes de les banyes, sovint ja en arbres més grans, per tal de marcar el territori.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-e7dR2mIcRT8/VddaBL2g8_I/AAAAAAAABhI/1EGtPXifXJo/s1600/DSCN6697_450x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-e7dR2mIcRT8/VddaBL2g8_I/AAAAAAAABhI/1EGtPXifXJo/s200/DSCN6697_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="font-size: 12.8000001907349px;">Foto 14. Escorça de pia amb<br />pinyes clavades pel picot</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-prqiFJHT38M/VddcAbQe22I/AAAAAAAABhU/EgLh-Gn5qX4/s1600/DSCN6698_450x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-prqiFJHT38M/VddcAbQe22I/AAAAAAAABhU/EgLh-Gn5qX4/s200/DSCN6698_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 15. Rascadures de cabirol</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-fZ1jxlFrdeU/VeNgKFz6rhI/AAAAAAAABso/Uyz82DA0T5s/s1600/petjada_esquirol%2B001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-fZ1jxlFrdeU/VeNgKFz6rhI/AAAAAAAABso/Uyz82DA0T5s/s200/petjada_esquirol%2B001.jpg" width="180" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Imatge 2. Petjada esquirol</i></td></tr>
</tbody></table>
Després de dinar vam fer un altre lliçó teòrica, en la que ens va començar les explicacions dels mamífers un a un i com detectar i entendre els seus rastres.<br />
<br />
Vam començar pel curiós i àgil esquirol, <i>Sciurus vulgaris</i>, que deixa unes petjades petites amb 3 dits en línia característics i restes d'alimentació de pinyes plenes de filaments que deixa al arrencar les bràctees. Deixant a vegades restes apilades en menjadors. També dels seus niu en bola que solen col·locar en arbres perennes com les coníferes i rarament en arbres caducs on són presa fàcil. Fets normalment amb molses i herbes.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Ens va parlar del conill, <i>Oryctolagus cuniculus</i>, que podria ser el símbol d'Espanya, que de fet és una paraula d'origen romà "hispania" i abans fenici amb el significat de "Terra de conills", que feia referència a la península ibèrica. El conill ha tingut problemes d'epidèmies el darrer segle, el 1958 la mixomatosis va matar el 98% de la població, i els anys '80 hi va haver una elevada mortalitat amb la triplevírica. Tot i això el conill té grans explosions demogràfiques i ha pogut mantenir les seves poblacions i refer-se, fins al punt de poder ser problemàtic pels humans per exemple amb les galeries excavades sota vies de tren i carreteres. Ens va parlar de les seves petjades característiques que va marcant en forma de Y (2 i 2) (Imatge 3), les conilleres entre 10 - 15 cm de boca, les seves latrines i les escarbadures que fan per marcar el territori.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-DtESWOClpgQ/VeNiDrHbKaI/AAAAAAAABs8/jsJsGDWwQIs/s1600/petjada%2Bconill%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="83" src="http://1.bp.blogspot.com/-DtESWOClpgQ/VeNiDrHbKaI/AAAAAAAABs8/jsJsGDWwQIs/s200/petjada%2Bconill%2B001.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Imatge 3. Petjada conill/llebre</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
La llebre, <i>Lepus europea</i>, amb unes petjades iguals a les del conill però de mida més gran. Amb predilecció a climes de muntanya, mentre que el conill té predilecció per zones de clima més mediterrani. I en lloc de caus fan enllitaments, llocs on descansar a l'aire lliure, que rarament es poden observar ja que solen quedar força camuflats.<br />
<br />
L'eriçó, <i>Erinaceus europeus</i>, que és el mamífer més antic de la península, juntament amb l'eriçó morú que es troba només a la costa mediterrània, i lo difícil que és de rastrejar.<br />
Ens va parlar de la marmota, <i>Marmota marmota</i>, que va ser introduïda als Pirineus pels francesos l'any 1948. Fa 15.000 anys habitava la pradera dels Pirineus en períodes freds. I ara tornen a haver-hi praderes artificials degudes al bestiar. Formen galeries on viuen i hi passen part dels hiverns més freds, arribant a hivernar quan és necessari. I hi amaguen els excrements a l'entrada d'alguns túnels o petits racons sota les pedres. Les entrades de les marmoteres son sempre arran d'una pedra a sota de la qual excaven. Els primers anys es veien molt ja que deixaven tota la terra a l'exterior, amb el temps les plantes han anat cobrint la terra dipositada a l'exterior i queden més desapercebudes.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-pUkHA8pks9Q/VddeQ0W2nqI/AAAAAAAABiA/b-wNNZoOSFc/s1600/DSCN6714_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-pUkHA8pks9Q/VddeQ0W2nqI/AAAAAAAABiA/b-wNNZoOSFc/s200/DSCN6714_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 16. Alzinar de Villanua</i></td></tr>
</tbody></table>
Feta la lliçó vam baixar a l'alzinar de Villanua, una formació forestal curiosa a aquestes altures, deguda a què les valls del Pirineu solen estar orientades de nord a sud, i permeten que pugin llengües de clima mediterrani a grans altures. Vam començar a caminar entre els camins i el primer que ens vam trobar en un marge va ser una latrina de teixó (foto 17). Sovint les latrines estan compostes per varies excavacions on van dipositant les femtes, en aquest cas es tractava d'una sola cubeta, que no semblava excavada sinó aprofitada del relleu, on hi havien dipositat força excrements.<br />
<br />
Seguint el camí vam trobar una petjada de cérvol bastant definida (foto 18). Amb la seva forma més o menys rectangular, de mida grossa, i que diferenciem de la d'un senglar que no ha marcat les guardes sobretot per tenir l'acabament de la part anterior ben marcat, força recta, mentre que el senglar el té amb certa inclinació, també ens orienta el fet de marcar la cresta completa entre les ungles de dalt a baix, i no mitja com en la del senglar.<br />
<br />
Entrant en un altre camí vam començar a trobar el rastre d'una guineu, que amb el primer excrement ens va fer dubte de si es tractava d'un gat salvatge. Es tractava d'un excrement blanc, degut a haver menjat ossos, amb una mida força gran (2x5cm). Vam sortir de dubtes en anar trobant més excrements de mides menys grans i propis de la guineu seguint el camí, com el de la foto 20 amb pinyols de fruita. La guineu així com la fagina marca pels camins, el gat salavatge també ho fa a vegades, tot i que es té menys coneixement sobre els seus costums. Descartem que sigui de fagina quan trobem excrements d'una certa mida. A més, lo habitual és que quan un animal marca una zona, no hi marqui un altre espècie, de manera que si determinen en un camí un excrement de guineu el més probable serà que en tot el camí sigui el mateix animal, no es mesclen.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-cYA6dXnp43o/VddeOos14OI/AAAAAAAABhg/Ri6cr0dPHgM/s1600/DSCN6708_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-cYA6dXnp43o/VddeOos14OI/AAAAAAAABhg/Ri6cr0dPHgM/s200/DSCN6708_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 17. Letrina teixó</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-d7O7eUX70kQ/VddeOnUJjYI/AAAAAAAABhk/yFulEzwHH0E/s1600/DSCN6709_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-d7O7eUX70kQ/VddeOnUJjYI/AAAAAAAABhk/yFulEzwHH0E/s200/DSCN6709_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 18. Petjada cérvol</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-s3In8cjSZxU/VddeOxNf16I/AAAAAAAABho/A3RC5ld0PH8/s1600/DSCN6710_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-s3In8cjSZxU/VddeOxNf16I/AAAAAAAABho/A3RC5ld0PH8/s200/DSCN6710_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 19. Excrement guineu <br />(ingesta ossos)</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-otWS1fwq0E0/VddePkeTGAI/AAAAAAAABh4/uWccmjI7f_k/s1600/DSCN6711_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-otWS1fwq0E0/VddePkeTGAI/AAAAAAAABh4/uWccmjI7f_k/s200/DSCN6711_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 20. Excrement guineu<br />(ingesta fruita)</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Més endavant vam veure les típiques escarbadures dels senglars (foto 21). Els senglar fan petits forats on fiquen el morro i van aixecant la terra buscant aliment com insectes i cucs, a vegades fins i tot ruscs d'abelles. Les escarbadures són inconfusibles, i si ens hi fixem veiem que la terra està escarbada en totes direccions, cosa que no fa cap altre animal. Per exemple el teixó quan escava tira la terra a prop i cap a una o dos direccions com a molt, i la guineu la tira lluny en una sola direcció. Seguint la pista del senglar vam trobar les rascades que fa als arbres marcant-los de fang després de fer-se els seus banys. I més endavant vam veure els seus excrements (foto 23) de boles compactades entre elles, el diferenciem fàcilment dels altres ungulats ja que presenta molts trossos d'herbes enters, en canvi els ungulats herbívors, com el cérvol i el cabirol, trituren molt bé l'aliment ja que son rumiants i no queden restes d'herbes enteres a la femta. També vam veure excrements de cria de senglar (foto 24), més petits i en boles sense compactar, a diferència dels altres ungulats les boles, a part de contenir trossos enters d'herbes, són molt deformades.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-p8DkEIkZKvA/VddlbdzVSlI/AAAAAAAABjM/yZGBrz73css/s1600/DSCN6719_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-p8DkEIkZKvA/VddlbdzVSlI/AAAAAAAABjM/yZGBrz73css/s200/DSCN6719_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;"><i>Foto 22. Rascada de senglar</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-rvBAGWNDo8U/VddeRGXao7I/AAAAAAAABiE/DNQYcsYR9cM/s1600/DSCN6712_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-rvBAGWNDo8U/VddeRGXao7I/AAAAAAAABiE/DNQYcsYR9cM/s200/DSCN6712_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;"><i>Foto 21. Escarbadures senglar</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-uSwzh_G7FCg/VddeSi38rdI/AAAAAAAABiU/cWoMkXXx3QQ/s1600/DSCN6724_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-uSwzh_G7FCg/VddeSi38rdI/AAAAAAAABiU/cWoMkXXx3QQ/s200/DSCN6724_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;"><i>Foto 23. Excrement senglar</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-TG9CzvlOYjc/VddeSxlEM9I/AAAAAAAABiY/LdJldxEaJAc/s1600/DSCN6725_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-TG9CzvlOYjc/VddeSxlEM9I/AAAAAAAABiY/LdJldxEaJAc/s200/DSCN6725_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;"><i>Foto 24. Excrements cria senglar</i></td></tr>
</tbody></table>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>Vam seguir la passejada travessant una mica el bosc i enllaçant camins, vam trobar més marques de cabirols que rascant-se el borrissol de les banyes havien maltractat alguns petits arbres. I al final vam topar amb els seus excrements (foto 25), boles petites i allargades, que es podrien confondre amb les dels xais, però en aquesta zona no hi havia signes de ramat, sobretot per la poca abundància dels excrements.<br />
<br />
Ja acabant la sortida vam trobar un parell de curiositats, primer l'anomenada ooteca de mantis (foto 26), és a dir una petita estructura que enganxa a les pedres i hi diposita els seus ous. I ja quan marxaven vam veure el que els rastrejadors anomenen xiclet (foto 27), els restes d'una masticació d'herbes que un ungulat tria, mastega, n'exprimeix els sucs i l'escup.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-fgusU5QLmgY/VddeTO_x2iI/AAAAAAAABic/Gdj81z5so_E/s1600/DSCN6727_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-fgusU5QLmgY/VddeTO_x2iI/AAAAAAAABic/Gdj81z5so_E/s200/DSCN6727_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;"><i>Foto 25. Excrement cabirol</i></td></tr>
</tbody></table>
<u></u><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-_v26Uvxs3Is/VddeTqRUjlI/AAAAAAAABik/-wWL3sDikYY/s1600/DSCN6730_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-_v26Uvxs3Is/VddeTqRUjlI/AAAAAAAABik/-wWL3sDikYY/s200/DSCN6730_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;"><i>Foto 26. Ooteca de mantis </i></td></tr>
</tbody></table>
<u></u><br />
<u></u>
<u></u>
<u></u>
<u></u>
<u></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-EAJsTpzvRpE/VddeUGx48vI/AAAAAAAABio/L9gr1lSqPx0/s1600/DSCN6734_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-EAJsTpzvRpE/VddeUGx48vI/AAAAAAAABio/L9gr1lSqPx0/s200/DSCN6734_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;"><i>Foto 27. Xiclet d'herbívor</i></td></tr>
</tbody></table>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u>
<u><br /></u><b>Dia 05-08-2015</b><br />
<br />
A la primera lliçó del tercer dia ens va parlar de la mostela, <i>Mustels nivali</i>s, i l'ermini, <i>Mustela erminia</i>, que diferenciem per la punta de la cua de l'ermini que és negra i a l'hivern es torna tot blanc. Del seu difícil rastreig, són animals petits amb petjades molt petites que requereixen un fang molt fi per veure-les bé. Una de les curiositats és que aquestes dues espècies quan hi ha molt menjar seleccionen la part que mes els agrada (llom, cervell..) i abandonen la resta.<br />
<br />
El turó, <i>Mustela putorius</i>, que n'hi ha molt pocs i és rar de veure. És l'únic mustèlid que les seves poblacions han anat a pitjor.<br />
<br />
Del visó europeu,<i> Mustela lutreola</i>, i el visó americà, <i>Mustela vison</i>, que és més gran i més agressiu que el primer. Tots dos són animals amb petjades molt petites que difícilment deixen marca. A diferència de la llúdriga fan els excrements cilíndrics i més consistents, tot i que la llúdriga a vegades també els fa consistents, sempre els fa amb un oli per sobre i són un cúmul d'espines o trocets de closca que normalment es desfan en agafar-los.<br />
<br />
La fagina, <i>Martes foina</i>, una espècie present per tot tipus d'hàbitats des de l'altiplà central als prats alpins, a diferència de la marta, <i>Martes martes</i>, que només viu als boscos de muntanya. Totes dues tenen una petjada que recorda a la del gat, però té la separació entre els dits i el coixinet molt més gran. Fan uns excrement molt variats en formes, longituds i continguts. Són similars a les de la guineu, en la forma de marcar camins i tot, però la guineu els fa més grans, com que en una zona només marca una de les 2 espècies, si tots son petits podem dir que son de fagina o marta. I si n'hi ha algun de gran que son de guineu. També hi ha una diferència en l'olor. La fagina també pot fer latrines a part de marcar els camins, diferenciant-los dels de geneta que son molt més grans. Els excrements de la marta tendeixen a ser molt més allargats.<br />
<br />
Per acabar en Benjamin va explicar-nos uns quants conceptes i idees a tenir en compte a l'hora de rastrejar. El primer que cal tenir en compte és el biòtop on ens trobem, és a dir quines son les condicions ambientals de la zona, i les espècies vegetals i animals que podem trobar. Sembla evident, però val la pena tenir en compte que conèixer l'entorn on ens trobem ens ajudarà molt a l'hora de rastrejar una zona. Per exemple un bosc madur és un lloc pobre biològicament, molt homogeni, la riquesa es troba en les zones amb mosaic (bosc, prat, pantà, ribera...). A més les pinedes acidifiquen molt el sotabosc, sobretot en zones de secà. És important tenir en compte que els animals volen menjar i refugi, la qualitat de l'aigua o els residus del medi els importa menys. De manera que potser que no trobem llúdriga en les aigües cristal·lines d'un riu d'alta muntanya, i si que la trobem en les aigües tèrboles del tram baix.<br />
Els roquissars i llocs amb amagatalls, com els penyassegats i parets amb racons on amargar-se, són magnífics per trobar tot tipus de rastres animals. Les acumulacions de troncs i plantes arrastrades pel riu els hi encanta a les llúdrigues, les guineus, les fagines, etc. Però s'ha de tenir en compte que els rius mediterranis tenen grans avingudes i els animals ja ho saben, tot i que això queda modificat amb les preses.<br />
<br />
Els llocs <u>on </u>sempre hem de mirar per <u>buscar rastres</u>:<br />
<br />
- Petits boscos aïllats/ clarianes en el bosc<br />
- Marges entre camps<br />
- Drenatges en carreteres i camins<br />
- Ponts<br />
- Canteres/ talussos/ cimes/ fondalades<br />
- Parets calcítiques (no granítiques)<br />
- Barrancs i rieres<br />
- Vorades dels rius<br />
- Cues dels pantans (magnífic per trobar petjades)<br />
- Ruïnes<br />
- Murs, roques i vores<br />
- Sèquies : ponts<br />
<br />
Feta la lliçó vam sortir al camp, al costat de Canfranc, al que anomenen el "bosque de enanitos". Es tracta d'un boscs de pi roig amb tilers i verns principalment. Començant a caminar pel camí principal vam trobar-nos amb una magnífic escurçó pirinenc, <i>Vipera aspis</i>, en Benjamin no va dubta a tirar-se a agafar-lo i així vam poder veure'l bé i fer-li unes quantes fotos.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-qzRU64QzAmY/VdnJRhrZlaI/AAAAAAAABjs/WoyYQBOAu2o/s1600/DSCN6759%2B%25282%2529_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-qzRU64QzAmY/VdnJRhrZlaI/AAAAAAAABjs/WoyYQBOAu2o/s200/DSCN6759%2B%25282%2529_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 28. Benjamin <br />agafant l'escurçó pirinenc</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-oZo5ALarf7o/VdnJR1LcxRI/AAAAAAAABjo/SsTeGz8CQSA/s1600/DSCN6762_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-oZo5ALarf7o/VdnJR1LcxRI/AAAAAAAABjo/SsTeGz8CQSA/s200/DSCN6762_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 29. Escurçó pririnenc, <br />Vipera aspis</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Seguint el camí vam tornar a trobar les marques als arbres de picots i algunes pinyes incrustades. Ens vam ficar fins al boscs, i vam començar a mirar als arbres en busca de marques de cabirol, cérvol o senglar, ens va costar trobar-ne, però al final en un tros vam trobar les marques del cabirol, petits arbres pelats on es refreguen el borrissol de les banyes noves i arbres més grans rescats amb les puntes, però eren marques velles, de l'any anterior segurament, o sigui que alguna cosa estava passant en aquella zona que no hi trobàvem indicis dels cèrvids. De la mateixa manera que també trobàvem pinyes velles dels esquirols i cap de nova. Podríem deduir que les poblacions d'aquests animals en aquella zona han sofert algun problema que ha donat lloc a una baixada demogràfica. L'esquirol l'hauríem de trobar pràcticament sempre en boscos de pins i avets quan les poblacions estan bé.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-pNypzVYND90/VdnpDAodr7I/AAAAAAAABj8/MZXhA0Xh6CE/s1600/DSCN6777_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-pNypzVYND90/VdnpDAodr7I/AAAAAAAABj8/MZXhA0Xh6CE/s200/DSCN6777_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 30. Papallona zebra</td></tr>
</tbody></table>
Així que després de fer algunes observacions i reflexions vam baixar del bosc un altre vegada direcció Canfranc. Pel camí vam topar-nos amb la preciosa papallona zebra (foto 30).<br />
<br />
Vam creuar el riu per anar a veure l'altre costat de la vall mentre arribàvem a Canfranc i vam veure algunes escarbadures de senglar. Quan vam deixar de mirar a terra i vam aixecar el cap vam poder veure com ens sobrevolaven un voltor i un aufrany.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-YcA0vDPDlKM/Vdnrgi50yCI/AAAAAAAABkI/2lqOtmxtOjg/s1600/DSCN6784_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-YcA0vDPDlKM/Vdnrgi50yCI/AAAAAAAABkI/2lqOtmxtOjg/s200/DSCN6784_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 31. Creuant el riu Aragó</td></tr>
</tbody></table>
<br />
A la tarda després de dinar vam reprendre la teoria parlant d'algunes espècies més de mamífers. La llúdriga, <i>Lutra lutra</i>, com ja havíem vist al camp té una petjada molt gran (7- 8 cm) que no presenta ungles. Té un caminar molt característic en diagonal que es veu reflectit en el rastre de les seves petjades. Els seus excrements com deia al comparar-los amb els del visó són una amalgama d'espines, closques i altres restes de poca consistència, amb un oli pel damunt. L'oli desapareix ràpid i amb el temps es tornen blancs. Són tant poc compactes que normalment es desfan al tocar-los (són de difícil recol·lecció). A vegades podem trobar que marquen en una mateixa zona que la fagina. Marca en llocs prominents, com pedres, murs i muntanyetes de terra que fa rascant el terra. Normalment trobem la llúdriga més avall de 800 - 1000 m, on hi ha molt aliment per ella. Però entre primavera i estiu, quan a l'alta muntanya hi ha molts amfibis que van a pondre al riu, puja fins als 2000 m. Quan s'alimenta de gripaus els hi arranca la pell per evitar les toxines. En general sòl menjar carn de peix (10 - 25 cm) i se'ls menja enters, no deixa restes, en canvi quan menja crancs si que en trobem les restes de les pinces i el cap aspercides a troços, a diferència de quan el depreda un ocell que el deixa tot junt i sovint enter i buit per dins, amb l'abdomen obert d'on n'extreu la carn. Crea uns passos de fauna molt marcats, entrant i sortint sempre pels mateixos llocs. És una espècie que pot criar durant tot l'any en qualsevol lloc, entre unes arrels, en un túnel... I a on hi fa un cau desapareixen els seus rastres per tal de passar desapercebuda.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tal de sondejar la llúdriga:<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1) Agafar el mapa, buscar ponts</div>
<div style="text-align: justify;">
2) Rastrejar el riu en trams de 600 m</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La teoria va seguir amb l'aguait i l'acostament (com deia en Benjamin "acecho y receho"). L'aguait és quan ens quedem quiets per esperar a què aparegui un animal, i l'acostament és quan l'anem a buscar, cosa que és difícil en mamífers.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>Aguait</u><br />
<br />
En llocs de secà els punts d'aigua són boníssims per l'aguait dels animals. Quan trobem un bon lloc d'aguait hi podem col·locar una càmera de fototrampeig. Quan fem esperes en un aguait és important que tinguem en compte la direcció del vent, ja que molt animals no tenen gaire bona vista però si que tenen un olfacte excel·lent.<br />
<br />
Bons llocs d'aguait:<br />
<br />
- Punts d'aigua aïllats<br />
- Franges naturals o arbredes en zones urbanes desforestades<br />
- Punts elevats sobre passos de fauna<br />
- Altres: punts de salitres (ungulats), punts de fang...<br />
<br />
<u>Acostament</u><br />
<br />
Quan et creues amb animals has d'estar quiet. Intentar amagar-te és un error ja que sentiran o veuran el teu moviment i s'espantaran. La majoria d'animals sobretot oloren i senten, de manera que si quan ens creuem amb ells ens quedem quiets és més fàcil que no es donin compte de la nostre presència. El més important és tenir en compte la direcció del vent per tal de què no olorin la nostre presència. En general la vista dels mamífers és força dolenta.<br />
<br />
Llocs i animals per fer acostaments:<br />
<br />
- A Montserrat la cabra montesa<br />
- A la vall d'Ordesa l'Isard<br />
- Als prats alpins d'alta muntanya, durant l'estiu, erminis, fagines, guineus, esquirols (primeres i últimes hores del dia)<br />
- A la Vall d'Aran l'os, a l'hivern si neva i falta menjar???. Quan comença la primavera i comença a sortir herba tot baixen a buscar-la, després van pujant segons l'aliment que hi hagi.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-7PktKldbq8I/VdrhRRERjgI/AAAAAAAABkY/MSZHCQ2baus/s1600/DSCN6800_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-7PktKldbq8I/VdrhRRERjgI/AAAAAAAABkY/MSZHCQ2baus/s200/DSCN6800_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 32. Aguait als prats alpins <br />(Entre Astún i Candanchú)</i></td></tr>
</tbody></table>
Acabada la teoria vam agafar els cotxes i vam pujar cap amunt als prats alpins, entre Astún i Candanchú. El cel era clar i feia bon dia. Vam parar a la vora de la carretera i vam posar-nos a observar els prats amb els prismàtics i el telescopi terrestre.<br />
Mentre estavem a l'aguait vam veure passar algunes gralles de bec vermell i de bec groc. Fins que la bona vista del company de Navarra va localitzar un ramat de femelles d'isard. Els mascle vells són solitaris, i els mascles joves fan manades petites, de manera que quan veiem una manada nombrosa es tracta d'un grup de femelles. <br />
Vam seguir una estona a l'aguait i vam localitzar unes marmotes i els seus caus. Vam escoltar els seus xisclets d'alerta, per la meva oïda similars al so d'un ocell. Així que un cop les vam localitzar vam decidir fer un acostament cap a la zona on es trobaven a veure els caus i a veure què trobàvem pel camí. vam agafar un camí cap al prat on les havíem vist, i ens vam creuar amb una papallona apolo (foto 33), típica del Pirineu. Seguint el camí vam tenir la sorpresa de tornar-nos a creuar amb un altre escurçó pirinenc (foto 34).<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-SdHhBhnFc3I/Vdri_vP-s0I/AAAAAAAABko/XJ33E7EA6Wk/s1600/DSCN6814_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-SdHhBhnFc3I/Vdri_vP-s0I/AAAAAAAABko/XJ33E7EA6Wk/s200/DSCN6814_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 34. Escuçó pirinenc</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-x27RXcj2zqk/Vdri_YNsagI/AAAAAAAABkk/zbWq8dRenMc/s1600/DSCN6805_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-x27RXcj2zqk/Vdri_YNsagI/AAAAAAAABkk/zbWq8dRenMc/s200/DSCN6805_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 33. Papallona apolo</i></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-xAmI9imtz2E/VduTqoNjQDI/AAAAAAAABrI/ua8Cu2S7jIY/s1600/DSCN7073_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Baixant vam veure unes quantes flors alpines, i vam arribar en uns bassals amb fang dels rierols que baixaven de la muntanya, on vam veure-hi les curioses petjades de les granotes (foto 35 i 36). Amb l'empremta de la ma fan una forma d'estrella irregular amb 5 puntes i amb el peu marquen 4 punts amb els dits.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-xgvFCgGgjlI/VdrkpsGpFsI/AAAAAAAABk8/Am8IdYroPi4/s1600/DSCN6827_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-xgvFCgGgjlI/VdrkpsGpFsI/AAAAAAAABk8/Am8IdYroPi4/s200/DSCN6827_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 36. Petjada peus granota</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-YXCk4KEibko/VdrkpTa8-OI/AAAAAAAABk4/7s7EyHLqDDc/s1600/DSCN6826_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-YXCk4KEibko/VdrkpTa8-OI/AAAAAAAABk4/7s7EyHLqDDc/s200/DSCN6826_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 35. Petjada mans de granota</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-sb2Xx8VKO1Y/Vdro9XbXXMI/AAAAAAAABlM/7-y76fczdkg/s1600/DSCN6837_450x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-sb2Xx8VKO1Y/Vdro9XbXXMI/AAAAAAAABlM/7-y76fczdkg/s200/DSCN6837_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 37. Didalera, <br />
<i>Digitalis purpurea</i></td></tr>
</tbody></table>
Des dels bassals de fang vam anar pujant pels prats cap als caus de les marmotes. Caminant cap a ells vam veure unes quantes flors alpines més, entre les quals la preciosa didalera, una de les meves preferides.<br />
<br />
Vam trobar el primer cau, més avall d'allà on les havíem vistes. Els caus de les marmotes solen estar excavats a la vora d'una roca gran i cap a sota d'aquesta. Així que sols trobar una gran roca amb una entrada de 20 - 30 cm, amb un piló de terra al davant quan son recents o sense, ja que amb el temps va quedant coberta per la vegetació. Vam seguir pujant fins a les marmoteres que havíem vist des de l'aguait, com era d'esperar no vam veure cap marmota, totes estaven amagades, però vam estar una estona observant les diferents entrades i el disseny de les marmoteres.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-r5R-oSXaSxk/VdrqyuNVOnI/AAAAAAAABlc/VUlk9qWWt7I/s1600/DSCN6844_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-r5R-oSXaSxk/VdrqyuNVOnI/AAAAAAAABlc/VUlk9qWWt7I/s200/DSCN6844_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 38. Marmotera</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-mc7nuqLO3jg/VdrqyGhd5zI/AAAAAAAABlY/oN7BKLBBF2Y/s1600/DSCN6853_450x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-mc7nuqLO3jg/VdrqyGhd5zI/AAAAAAAABlY/oN7BKLBBF2Y/s200/DSCN6853_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 39. Marmotera amb <br />terra al davant</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Baixant per tornar cap als cotxes ens vam trobar amb un parell d'amfibis, la granota vermella, <i>Rana temporaria</i>, amb la seva cella negra característica, i un gripau comú, <i>Bufo bufo</i>, d'una bona envergadura.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-gTdkdAyt17o/VdrrrJYJb-I/AAAAAAAABlo/G9mnPKYhwDg/s1600/DSCN6861_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-gTdkdAyt17o/VdrrrJYJb-I/AAAAAAAABlo/G9mnPKYhwDg/s200/DSCN6861_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 40. Granota vermella</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-WKMGWvA4wNU/VdrrrF9G1jI/AAAAAAAABls/8Wc92HYD1N4/s1600/DSCN6878_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-WKMGWvA4wNU/VdrrrF9G1jI/AAAAAAAABls/8Wc92HYD1N4/s200/DSCN6878_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 41. Gripau comú</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-zl3H0_yqshk/VdrsI8JaWhI/AAAAAAAABl4/Kdlg1ED67pM/s1600/DSCN6851_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-zl3H0_yqshk/VdrsI8JaWhI/AAAAAAAABl4/Kdlg1ED67pM/s320/DSCN6851_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 42. Paisatge des dels prats alpins</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
De baixada vam parar a fer un cop d'ull en un bosc de pins i avets darrera de Canfranc estació, que ens va semblar força interessant per l'abundància de marques de cabirol, i vam decidir tornar-hi el dia següent a rastrejar-hi més a fons.<br />
<br />
<br />
<b>Dia 06-08-2015</b><br />
<br />
Com cada dia vam començar al matí amb la teoria. En Benjamin ens va començar parlant del teixó, <i>Meles meles</i>, que és un animal que passa molt desapercebut i no se'n coneix l'abundància. Té unes petjades molt caracterísitques i inconfusibles en les que marca 4 dits en línia. Però normalment trepitja el peu sobre la ma i es veuen les petjades sobreposades. Defeca en latrines, excavant petites concavitats o aprofitant-les si n'hi ha en el terreny, se'n troben de 1 a 5 juntes, els excrements són molt pudents i no hi trobem cap restes, tot queda molt ben triturat. Se'n poden trobar de fang, quan han menjat molts de cucs, i excreten el fang. Viuen en teixoneres, que són galeries complexes, sovint amb moltes entrades (de 1- 3 forats en zones seques i fins a 30 en zones humides) totes connectades entre elles, que solen amagar més que no pas les guineus. L'entrada del cau és de la mida del de la guineu però normalment amb un canal allargat al davant, que es forma a mesura que va apartant la terra molt lluny de l'entrada, la guineu l'aparta lluny però només fins on arriba tirant-la. A vegades deixen herbes fora del cau secant-se per després col·locar-la dins al cau. Tenen unes ungles molt llargues per excavar, i les seves escarbadures (no caus) són característiques per apartar-hi la terra en una sola direcció (màxim 2) i al costat, no pas tirant-la lluny com fa la guineu. Excaven per fer els caus i per buscar aliment, busquen cucs, bitxos, ruscs d'abelles i inclòs rasquen mengen fusta de troncs podrits on hi ha bitxos.<br />
<br />
La guineu, <i>Vulpes vulpes</i>, que és un animal molt desconfiat quan habita al bosc, però que agafa molt camfiança quan habita a les proximitats humanes. La seva petjada és similar a la d'un gos, com a cànid que és, però el caràcter diferencial més important i visible és que tenen les ungles fines, mentre que els gossos les tenen grosses. També en una bona petjada en uns bons fangs hi podem observar el pel que marquen entre els dits i coixinets, que normalment no presenten les de gos. El tema de fer una ralla entre els dits del mitg i els laterals se sol complir, però en algunes petjades de gossos també es pot complir, per tant no és de fiar. Un altre característica és que quan trobem un rastre de petjades són en línia recta una rera l'altre, sol caminar amb decisió cap a una direcció.<br />
Fa els excrements marcant en zones prominents, Quan és un lloc elevat com una pedra sol ser un mascle, i quan és un lloc més arran del terra sol ser una femella. Els excrements tenen un olor característic que amb l'experiència es pot arribar a conèixer, diferenciant-lo dels de gos, a més sovint presenten restes de fruits, ocells, pèls, etc. i de la fagina. De la darrera podem diferenciar-los per la mida quan en veiem algun de prou gran. Poden ser de diferents colors, blanc quan mengen ossos, vermell quan mengen roser silvestre, marró clar quan mengen cireres d'arboç, etc.<br />
La guineu construeix les guineueres en llocs visibles, no sol amagar-les. En climes càlids les sol utilitzar poc, sobretot les utilitzen per criar.<br />
Quan trobem restes de depredacions seves, solen estar acompanyades d'un excrement per marcar-les. Quan trobem les restes d'un peix pelat sol ser obra seva, la llúdriga se'ls menja enters.<br />
<br />
La geneta, <i>Genetta genetta</i>, és una espècie que va arribar a la península recentment amb els fenicis o els àrabs. Té unes petjades característiques similars a les dels gats, però que quan estan completes marca un cinquè dit i no hi ha dubte de què son seves. També si veiem bé la marca del coixinet, podem apreciar que a diferencia del gat té un entrant al mig. Un altre caràcter difícil de veure, són uns petits entrants en els dits, com si hi tingues petits talls, només es marca en condicions molt òptimes.<br />
Defeca uns excrements molt grans en latrines de més de 1'5cm x 10 cm. No se sap ben bé quina és la funció de les latrines per les genetes, però podria ser una mena de centre social on conèixer els individus que habiten a la mateixa zona. Sigui com sigui és un bon lloc per fer un estudi poblacional, posant una càmara de fototrampeig i identificar els diferents individus. L'altre manera seria fer captures i col·loca'ls-hi radiotransmissors per veure quan territori ocupen i a partir d'aquestes dades fer una extrapolació per tal de saber quants individus hi ha en una zona.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-yGmE-aNjHu0/Vdr7Bgy31cI/AAAAAAAABmE/WNsCwnxp2qY/s1600/DSCN6890_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-yGmE-aNjHu0/Vdr7Bgy31cI/AAAAAAAABmE/WNsCwnxp2qY/s200/DSCN6890_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 43. Bosc d'avet, <br />Abies alba</i></td></tr>
</tbody></table>
Després de la teoria vam agafar els cotxes per pujar un altre vegada a Canfranc Estació, al bosc de pins i avets del darrera. Es tractava d'un bosc amb pi roig, <i>Pinus sylvestris</i>, i algun avet autòcton, <i>Abies alba</i>, i amb forces avets al·lòctons, <i>Picea sp</i>. Quan trobem pinyes d'avet enteres al terra podem saber que son de la <i>Picea sp.</i> (foto 44) ja que les de l'avet autòcton es desfan abans de caure al terra. També podem diferenciar les dues espècies pel tronc, <i>A. alba</i> té l'escorça blanca (foto 43), i <i>Picea sp.</i> té l'escorça marró fosc. A més la fulla també és diferent, <i>A. alba</i> té les fulles distribuïdes en un sol pla i <i>Picea sp</i>. té les fulles distribuïdes al voltant de tot l'eix de les branques (foto 45).<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-sRGruUdB4xs/Vdr7CepyuaI/AAAAAAAABmQ/z1U7UeWV-E0/s1600/DSCN6902_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-sRGruUdB4xs/Vdr7CepyuaI/AAAAAAAABmQ/z1U7UeWV-E0/s200/DSCN6902_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 44. Pinya de Picea sp.</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-3lmVNpAIa-U/Vdr7C7G1kHI/AAAAAAAABmc/1UyYmT6NrOA/s1600/DSCN6907_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-3lmVNpAIa-U/Vdr7C7G1kHI/AAAAAAAABmc/1UyYmT6NrOA/s200/DSCN6907_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 45. Fulles de Picea sp.</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-sH51PnE48go/Vdr_P9KpIbI/AAAAAAAABmo/HhyhciyltYk/s1600/DSCN6888_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-sH51PnE48go/Vdr_P9KpIbI/AAAAAAAABmo/HhyhciyltYk/s200/DSCN6888_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 47. Fulles Abies alba</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-anG5qKBlQg8/Vdr7B_aNuxI/AAAAAAAABmI/qlUSIk8lfxk/s1600/DSCN6903_450x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-anG5qKBlQg8/Vdr7B_aNuxI/AAAAAAAABmI/qlUSIk8lfxk/s200/DSCN6903_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 46. Picea sp.</i></td></tr>
</tbody></table>
Entre els arbres també vam veure el treball a la fusta que fan els picots, en algunes zones hi veiem arbres, normalment de fusta morta, amb alguns orificis ben treballats pel picot. En aquests forats s'hi sol ficar a menjar, per tant els podríem considerar menjadors.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-JeYnnWu4kFE/VdtsriHHtvI/AAAAAAAABnQ/q29bUPRcLuM/s1600/DSCN6894_450x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-JeYnnWu4kFE/VdtsriHHtvI/AAAAAAAABnQ/q29bUPRcLuM/s200/DSCN6894_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 47. Forats dels picots,<br />menjadors</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-QJ5aNWailmA/VdtskTzsc4I/AAAAAAAABm8/m2dz-B77doA/s1600/DSCN6956_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-QJ5aNWailmA/VdtskTzsc4I/AAAAAAAABm8/m2dz-B77doA/s200/DSCN6956_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 48. Arbre rescat i terra<br />escarbat per un cabirol</i></td></tr>
</tbody></table>
Així és que ens vam posar a rastrejar sota aquest bosc de pins i avets, el sota bosc pobre ens feia fàcil passar buscant rastres. Tal com havíem vist el dia anterior, era ple de marques de cabirol, aquella zona la podríem anomenar "el regne del cabirol". Vam veure-hi forces excrements de cérvol, però no estaven marcant la zona. Vam veure unes marques més a part de les dels arbres que ja havíem conegut dies abans. En alguns dels arbres on es rascava les banyes, fossin arbres petits per treure's el borrissol o arbres més grans on rascava amb les punxes de les banyes, hi deixava unes petites escarbadures al peu. Se sap que deixa les seves olors per les peülles, però no se sap què és l'important a l'hora de marcar, si les rascades a l'arbre o las escarbadures del terra, si una cosa és conseqüència de l'altre o cadascuna té el seu significat per a ells. Vam seguir rastrejant i empapant-nos amb tot un ventall de marques de cabirol en els arbres. Les quals podíem saber que eren de cabirol sobretot per l'altura, el cérvol fa unes marques similars però a més altura.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-368HvXu3I0I/VdtsrqKCYuI/AAAAAAAABnI/BNKlj7K8Zy0/s1600/DSCN6912_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-368HvXu3I0I/VdtsrqKCYuI/AAAAAAAABnI/BNKlj7K8Zy0/s200/DSCN6912_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 49. Arbre marcat<br /> per un cabirol</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-ijRf4iQIlGI/VdtssHkb8hI/AAAAAAAABnU/_VIIexgqm4E/s1600/DSCN6925_450x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-ijRf4iQIlGI/VdtssHkb8hI/AAAAAAAABnU/_VIIexgqm4E/s200/DSCN6925_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 50. Arbre marcat<br /> per un cabirol</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-HN-Kkmh6gYk/VdtsrncnM_I/AAAAAAAABnM/njc5fifq4-Q/s1600/DSCN6924_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /></div>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-HN-Kkmh6gYk/VdtsrncnM_I/AAAAAAAABnM/njc5fifq4-Q/s1600/DSCN6924_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-GC7iIRVTRsQ/VdtvrtisF5I/AAAAAAAABns/Ww82rfKWVFk/s1600/DSCN6929_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-GC7iIRVTRsQ/VdtvrtisF5I/AAAAAAAABns/Ww82rfKWVFk/s200/DSCN6929_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 51. Enllitament de cabirol</i></td></tr>
</tbody></table>
Seguíem caminant veient marques de cabirol fins que vam arribar a una zona del bosc on vam trobar llits de cabirol, el cérvol no es prepara el llit, es tomba directament al terra. El cabirol es prepara unes petites concavitats en el terreny rascant una mica, i s'hi estira a reposar, si s'observen bé es veu que la terra està compacta, aplastada pel seu pes, i amb sort si poden trobar alguns pèls.<br />
Era rar no trobar marques de cérvol, però el més estrany era no trobar-ne de porc senglar, n'havíem vist algunes però eren velles. Vam seguir caminant pel bosc rastrejant i finalment vam topar amb les primeres senyals de la presència del senglar, el seus arbres preferits són els pins i els avets, en aquest cas un gran pi ben rescat de refregar-s'hi que ja portaven temps visitant-lo i alguns arbres del voltant marcat amb els ullals. Les marques que fan als arbres amb els ullals són molt més gruixudes i horitzontals que les del cabirol, a poca alçada. Els arbres solen fregar-s'hi quan surten dels banys de fang, deixant-los enfangats.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-9zp8XUMMOrw/Vdtwq0URCbI/AAAAAAAABn4/W3w9znbm1qQ/s1600/DSCN6939_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-9zp8XUMMOrw/Vdtwq0URCbI/AAAAAAAABn4/W3w9znbm1qQ/s200/DSCN6939_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 52. Rascador<br />
de senglar</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-EeQA_SspFoU/Vdtwq8Q-QZI/AAAAAAAABn0/BeFY8koZFaw/s1600/DSCN6941_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-EeQA_SspFoU/Vdtwq8Q-QZI/AAAAAAAABn0/BeFY8koZFaw/s200/DSCN6941_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 53. Rascades d'ullals<br />de senglar</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-5CuOE2kBP64/Vdt2WLiQc9I/AAAAAAAABoI/auZFYJcSIls/s1600/DSCN6978_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-5CuOE2kBP64/Vdt2WLiQc9I/AAAAAAAABoI/auZFYJcSIls/s200/DSCN6978_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 54. Refugi Lopez Huizi</i></td></tr>
</tbody></table>
Després d'un empaig de marques de cabirol i senglar ens vam donar per satisfets i vam tornar a Canfranc a dinar. A la tarda vam pujar cap als prats alpins un altre cop, a dalt de la muntanya, aquesta vegada a sobre de Canfrnac, vam pujar per la pista de Las Blancas fins al refugi de Lopez Huizi, un lloc magnífic a prop de la collada de la Magdalena, que comunica la Vall Aragón amb la Vall d'Aísa.<br />
A part dels espectaculars paisatges que vam disfrutar pujant, just abans d'arribar al refugi vam trobar un bassal amb fang on hi havia petjades de llebre, i buscant al voltant hi vam trobar els seus excrements. Tal com ens havia explicat en Benjamin les petjades de la llebre eren molt similars a les del conill però de mida més gran, el mateix passa amb els seus excrements, boletes groguenques amb molta fibra de mida més gran que les del conill.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-p1wJWJiXEOs/Vdt3xoUOchI/AAAAAAAABoc/6AIXCdFxAhY/s1600/DSCN6962_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-p1wJWJiXEOs/Vdt3xoUOchI/AAAAAAAABoc/6AIXCdFxAhY/s200/DSCN6962_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 55. Petjades llebre</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-i_ouJMVS0ds/Vdt3xrHPPJI/AAAAAAAABoY/BVIybbE1Smo/s1600/DSCN6964_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-i_ouJMVS0ds/Vdt3xrHPPJI/AAAAAAAABoY/BVIybbE1Smo/s200/DSCN6964_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 56. Petjades llebre</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-LO3LNUReIZk/Vdt3xZrsM9I/AAAAAAAABoU/tG6DuKu_1fM/s1600/DSCN6965_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-LO3LNUReIZk/Vdt3xZrsM9I/AAAAAAAABoU/tG6DuKu_1fM/s200/DSCN6965_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 57. Petjades llebre</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-GElRalLrVTQ/Vdt3ybOA_3I/AAAAAAAABog/-7YlYdanyxs/s1600/DSCN6967_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-GElRalLrVTQ/Vdt3ybOA_3I/AAAAAAAABog/-7YlYdanyxs/s200/DSCN6967_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 58. Excrements llebre</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Després d'això vam estar a l'aguait des del refugi, amb els prismàtics i un telescopi terrestre, observant a la llunyania entre els prats un remat de gran quantitat de xais i de vaques, també vam poder veure alguna marmota, algun isard i fins i tot una guineu creuant pels prats. Mentre estàvem a l'aguait vam disfrutar dels colors i paisatges que va deixant el sol durant el seu descens, fins que es va fer de nit i vam passar una bona estona observat les estrelles.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-_PzS2_FFmCg/Vdt6CFYhE2I/AAAAAAAABo4/nvX-Ra_8wwM/s1600/DSCN6972_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-_PzS2_FFmCg/Vdt6CFYhE2I/AAAAAAAABo4/nvX-Ra_8wwM/s320/DSCN6972_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 59. Final del dia al refugi Lopez Huizi</i></td></tr>
</tbody></table>
<b>Dia 07-08-2015</b><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-od932U7-VVc/Vdt8nCsPo5I/AAAAAAAABpE/IIybCJOe4N4/s1600/DSCN7004_450x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-od932U7-VVc/Vdt8nCsPo5I/AAAAAAAABpE/IIybCJOe4N4/s200/DSCN7004_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 60. Rastrejant <br />els prats alpins</i></td></tr>
</tbody></table>
Quan em vaig despertar al refugi els més matiners ja tenien el telescopi terrestre muntat i estaven a l'aguait dels prats, havien localitzat un grup d'isards, i una estona abans havien estat observant un grup de senglars. Vam seguir a l'aguait mentre els altres s'anaven aixecant i anàvem esmorzant.<br />
Un cop vam estar tots apunt i esmorzats vam sortir a donar una volta pels prats, a fer un acostament a les marmoteres. Vam veure uns quants caus amb diverses entrades, i en algun d'ells hi vam trobar els excrements de les marmotes (foto 61). Són de forma allargada però no gaire llargs. Els solen dipositar sota les roques en alguna entrada de les marmoteres o alguna petita excavació pròxima a elles sota les roques.<br />
També vam trobar alguns excrements d'isard (foto 62). Són les típiques boletes que fan la majoria d'ungulats herbívors però força petites i amb una gran peculiaritat, són puntejades! Si ens hi fixem detalladament els hi veiem que sobre del fons marró fosc hi ha petites taquetes d'un marró més groguenc.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-twH8dWXMrOU/Vdt9nVlbpiI/AAAAAAAABpM/jAH74VK1ik4/s1600/DSCN6989_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-twH8dWXMrOU/Vdt9nVlbpiI/AAAAAAAABpM/jAH74VK1ik4/s200/DSCN6989_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 61. Excrement de marmota</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Ul9O5K_F3dw/Vdt9ncS8ITI/AAAAAAAABpQ/p44cnwl1_v0/s1600/DSCN6990_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-Ul9O5K_F3dw/Vdt9ncS8ITI/AAAAAAAABpQ/p44cnwl1_v0/s200/DSCN6990_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 62. Excrements d'isard</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Per acabar la volta vam veure al rei de la praderia, un escarabat piloter, ja l'havíem vist en varies ocasions, però aquest cop li vam fer una mica més de cas i vam parlar d'ell, i és que els escarabats piloters són un element molt important dels prats alpins. Sobretot quan hi ha tanta pressió de pastura i es dipositen grans quantitats d'excrements. Els escarabats piloters els agraden els excrements frescos, i és per això que contribueixen en el manteniment dels prats, s'emporten els excrements sota terra, de manera que un excrement que potser trigaria 2 mesos en descompondre el fan desaparèixer amb 4 o 5 dies.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-TH5WSWhxu9c/VduAlKsvyqI/AAAAAAAABpg/eH5wRFR8Gck/s1600/DSCN7002_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-TH5WSWhxu9c/VduAlKsvyqI/AAAAAAAABpg/eH5wRFR8Gck/s320/DSCN7002_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 63. Escarabat piloter</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-xxvq5vo6XYY/VduDPC9-HrI/AAAAAAAABpw/HKGbDVBkZKc/s1600/DSCN7015_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-xxvq5vo6XYY/VduDPC9-HrI/AAAAAAAABpw/HKGbDVBkZKc/s200/DSCN7015_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 64. Rascades del<br />cabirol <span style="font-size: 12.8000001907349px;">en un roser </span></i></td></tr>
</tbody></table>
Vam agafar els cotxes i vam anar baixant un altre cop per la pista de Las Blancas direcció Canfranc. Pel camí ens vam parar en una pineda a rastrejar una mica. En aquesta pineda vam veure-hi moltes pinyes que havien sigut menjades pels picots. També vam veure petjades d'ungulats, de cabirol i unes altres entre senglar i cérvol que no vam poder assegurar per la seva poca definició. Vam veure un roser rascat per un cabirol. I finalment hi vam veure un parell de curiositats degudes a factors ambientals abiòtics. El primer vam veure en un arbre la marca d'haver rebut l'impacte d'un llamp (foto 65). I el segon va ser un arbre que mostrava les seqüeles d'haver-li explotat el cambium (foto 66) degut al fred, l'expansió de l'aigua al glaçar-se pot produir aquestes ferides als arbres. Un dels animals que no vam trobar-ne rastre cap dels dies va ser la geneta, ja que és una espècie que prefereix el clima mediterrani, generalment no arriba a l'alta muntanya.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-jddMquQY1OI/VduDOkvb4gI/AAAAAAAABps/y3XuvrjgM8s/s1600/DSCN7012_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-jddMquQY1OI/VduDOkvb4gI/AAAAAAAABps/y3XuvrjgM8s/s200/DSCN7012_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 65. Pi amb<br />l'impacte d'un llamp</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-alJoIBGWZBE/VduDSz5qi4I/AAAAAAAABp8/xgMeUafbOxk/s1600/DSCN7021_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-alJoIBGWZBE/VduDSz5qi4I/AAAAAAAABp8/xgMeUafbOxk/s200/DSCN7021_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 66. Pi amb marca<br />del fred</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-BxTHXH8mZhg/VduPcvokpII/AAAAAAAABqI/7q0AlLnEVwo/s1600/DSCN7031_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-BxTHXH8mZhg/VduPcvokpII/AAAAAAAABqI/7q0AlLnEVwo/s200/DSCN7031_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 67. Petjades de guineu,</i><br />
<i>s'observen els pèls</i></td></tr>
</tbody></table>
Vam acabar de baixar i vam anar a dinar a Canfranc. A la tarda vam planejar de baixar tot el grup l'embassament de Yesa, a una hora de camí, però després de dinar, mentre el grup gandulejava una estona, amb la Blanca ens vam motivar a baixar a la presa de Villanua a veure què hi trobàvem i a treure uns quants motlles d'escaiola, ja que la previsió per la nit era de pluja i al dia següent s'haurien esborrat totes les petjades. Així doncs abans d'anar a Yessa ja vam veure unes quantes petjades de les que vam fer escaiola. Vam veure petjades de guineu, de llúdriga i de fagina. Les petjades de guineu que vam trobar era un peu sobreposat amb l'altre, però el que millor s'apreciava eren els pèls entre els dits i el coixinet.<br />
<br />
Finalment a la tarda vam baixar del Pirineu cap a l'embassament de Yesa, també part del riu Aragón. Teòricament les cues dels pantans són llocs magnífics per anar a veure rastres, sobretot petjades, i vam baixar a comprovar-ho. A l'embassament vam començar tornant a trobar unes petjades de llebre. Vam agafar la vora del riu i la vam anar seguir direcció la presa. Poc després de començar a caminar per la vora ja vam trobar el primer rastre de llúdriga, un excrement. A partir d'aquí vam anar trobant varis excrements, i més endavant restes d'un cranc insignia depredat per la llúdriga (foto 69), que és un altre espècie al·lòctona de cranc de riu que tenen per aquella zona. Vam poder veure tot un repertori d'excrement de llúdriga com per fer-ne una col·lecció amb les diferents formes, continguts, colors i consistències. Alguns eren plens de trossos de cranc, altres d'espines, alguns eren cilindres perfectes altres eren una excreció desfeta en "plaf", etc. Algun dels més ideals va ser el cilíndric amb trossos de cranc amb la marca de l'oli que excreten a la pedra (foto 68). Una de les coses que hem de tenir en compte per no confondre amb l'excrement del visó americà és que la llúdriga sempre excreta en llocs prominents i el visó no.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-8izMB6vQiBY/VduRztFrbXI/AAAAAAAABqY/ux9DtxoguOc/s1600/DSCN7046_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-8izMB6vQiBY/VduRztFrbXI/AAAAAAAABqY/ux9DtxoguOc/s200/DSCN7046_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 68. Excrement llúdriga</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-r1MIwGUTl5o/VduRzTUshKI/AAAAAAAABqU/_ijZka7-ypA/s1600/DSCN7052_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-r1MIwGUTl5o/VduRzTUshKI/AAAAAAAABqU/_ijZka7-ypA/s200/DSCN7052_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 69. Depredació lludriga</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-xAmI9imtz2E/VduTqoNjQDI/AAAAAAAABrI/ua8Cu2S7jIY/s1600/DSCN7073_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-xAmI9imtz2E/VduTqoNjQDI/AAAAAAAABrI/ua8Cu2S7jIY/s200/DSCN7073_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 70. Cranc insignia</i></td></tr>
</tbody></table>
Vam seguir rastrejant el riu, creuant-lo de cantó a cantó, semblava que mai arribaríem a la presa, però anàvem trobant un fart de rastres pel camí, vam veure petjades de llúdriga (fotos 71 i 72), de senglar (foto 73), de cabirol (foto 74) i de fagina. També vam conèixer en viu el cranc insignia (foto 70).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-FQIotWRiZtw/VduTo2uIdTI/AAAAAAAABq0/NNaECssNImE/s1600/DSCN7056_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-FQIotWRiZtw/VduTo2uIdTI/AAAAAAAABq0/NNaECssNImE/s200/DSCN7056_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 71. Petjada llúdriga</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-FHalq0YFdrw/VduTozy_A8I/AAAAAAAABqs/xukhTxBL2Ek/s1600/DSCN7062_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-FHalq0YFdrw/VduTozy_A8I/AAAAAAAABqs/xukhTxBL2Ek/s200/DSCN7062_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 72. Petjada llúdriga</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-x7DoKYCfFHs/VduTojVUjxI/AAAAAAAABqo/Da5xr8QkTIM/s1600/DSCN7064_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-x7DoKYCfFHs/VduTojVUjxI/AAAAAAAABqo/Da5xr8QkTIM/s200/DSCN7064_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 73. Petjada cabirol</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-PqAGGZ114b0/VduTp9MAW0I/AAAAAAAABq8/kggECIatFis/s1600/DSCN7065_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-PqAGGZ114b0/VduTp9MAW0I/AAAAAAAABq8/kggECIatFis/s200/DSCN7065_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 74. Petjada cabirol</i></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Finalment alguns es van anar rendint pel camí i ens van esperar a la tornada, els que vam quedar no vam aconseguir arribar a la presa ja que se'ns va fer tard i vam acabar tornant però vam fer una bona rastrejada, sens dubte les cues dels embassaments són un molt bon lloc per rastrejar quan baixen les aigües i estan plenes de meravellosos fangs per on passen els animals per arribar a l'aigua.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-kcg73sC9Cpk/VduTqQzovaI/AAAAAAAABrE/F3ddrOiENKY/s1600/DSCN7067_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-kcg73sC9Cpk/VduTqQzovaI/AAAAAAAABrE/F3ddrOiENKY/s320/DSCN7067_800x600.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 75. Rastrejant l'embassament de Yesa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Dia 08-08-2015</b><br />
<br />
El penúltim dia de les jornades el vam començar amb unes pluges que es van allargar durant tot el matí, així que no vam fer excursió matinal, però si que vam anar a rebre algunes de les meravelloses lliçons den Benjamin.<br />
<br />
El matí plujós del dia 08 vam anar a fer una classe teòrica que va començar amb un repàs de les petjades. En primer lloc ens va fer un parell d'apunts sobre l'absència de la geneta fora del bosc, i és que no se'n allunya per por als depredadors, així que difícilment en trobarem petjades en llocs com l'embassament que vam visitar el dia anterior. I l'esquirol bàsicament el trobarem en boscos de pinyes i alguns altres fruits. Ens va parlar de l'escaiola i com realitzar col·leccions de petjades i sobre com passar-les a motlles de resina. Ens vam estar mirant una estona les petjades de resina i després vam passar a la pantalla, on ens va fer la comparativa entre algunes petjades confuses i el resum de la forma d'excretar de les diferents espècies. Que vindria ser una síntesi clarificadora de tot el que havíem anat veient i parlant els dies anteriors.<br />
<br />
Els caràcters diferencials entre la petjada de fagina, gat i geneta ja els havíem conegut, dits, distància dits-coixinet i forma del coixinet. Vam comparant-les amb les del turó i el visó. Les dos darreres són similar similars a la de la fagina però molt més petites, i pràcticament indiferenciables l'una de l'altre.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-pPeq5XrLLng/VdukOdac4HI/AAAAAAAABrs/wthQ9A31XTo/s1600/petjades002_800x306.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="76" src="http://1.bp.blogspot.com/-pPeq5XrLLng/VdukOdac4HI/AAAAAAAABrs/wthQ9A31XTo/s200/petjades002_800x306.png" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Dibuix 1. Petjades fagina, geneta <br />i gat (esquerra a dreta)</i></td></tr>
</tbody></table>
Caràcters diferencials entre les petjades dels ungulats, a vegades molt sotils quan les trobem al camp. Bàsicament, tenir en compte la presència de bestiar, mirar les guardes, forma de les peülles, inclinació o no de l'empremta, part del darrera ben marcada i vertical, mida i separació de les peülles (cresta medial).<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-2BQROvEP-0U/VdukOpKH3UI/AAAAAAAABrw/GMYj0gIuAMc/s1600/petjades003_800x239.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="95" src="http://1.bp.blogspot.com/-2BQROvEP-0U/VdukOpKH3UI/AAAAAAAABrw/GMYj0gIuAMc/s320/petjades003_800x239.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Dibuix 2. Petjades senglar, cérvol, daina, <br />ovella, cabirol i isard (esquera a dreta)</i></td></tr>
</tbody></table>
Caràcters diferencials entre els diferents tipus d'excrecions: boles/allargats, aïllats/grups, lloc prominent/no, letrines, etc.<br />
<br />
Ens va explicar que el rastreig a la neu és molt més difícil i que ens guiarem sobretot pel tipus de moviment que recreen les petjades amb la forma de desplaçar-se.<br />
<br />
Després de fer el repàs general vam fer un descans i vam dinar. A la tarda ens vam tornar a posar amb la teoria per acabar d'aprofundir en algunes espècies que ens quedaven i a veure si la pluja ens deixava sortir al camp. El següent animal era el senglar, <i>Sus scrofa</i>, del que tant se'n coneix i tant hi ha per dir. Començant per la petjada, ungulada, amb una impressió lleugerament inclinada, que normalment marca mitja cresta, fent un triangle característic, i quan marca les guardes ja no hi ha dubte. També es pot veure el final que no és recta que té inclinació. Fa els excrements embotits o en pilotes deformades, sempre amb troços molt enters de fibra. Fan molt tipus de rascades buscant tot tipus d'aliment, bulbs, bitxos, arrels, fins i tot els agraden les arrels dels pins. Són animals amb molta capacitat d'adaptació. Es fan les banyeres de fang on solen freqüentar, hi tiren orina i semen i si rebolquen. Sembla que ho fan en l'època del zel. Són territorials però fan territoris de mascles i de femelles, i en territoris de mascles deixen entrar les femelles. Fan grups de femelles i grups de mascles joves, els mascles adults són solitaris (com en la majoria dels ungulats). També tenen els seus rascadors on solen freqüentar, en arbres i a vegades en pedres. Fan llits que elaboren molt amb terra i herbes o branques. Els solen fer en llocs amagats i tranquils. Els altres animals se'ls fan molt més senzills, sovint es tomben i ja està.<br />
<br />
El cabirol, <i>Capreolus capreolus</i>, un cérvid que perd la cornamenta cada any, i té el cul blanc que es pot observar de lluny en contrast amb el cos marró, i una cua tant petita que pràcticament no es veu. Les seves peülles deixen una empremta acabada en una punxa molt marcada, i sovint es tanquen deixant una forma de cor. Les rascades que fa que ja n'he parlat varies vegades, arbres petits, arbres grans i marques al terra. I els seus enllitaments característics.<br />
<br />
El cérvol, <i>Cervus elaphus</i>, un altre cérvid que canvia la cornamenta cada any (pèrdua a l'hivern, gener/febrer), i té una taca clara al cul però no tant marcada, se li pot veure la cua tallant la silueta de la marca, i dos laterals negres en contrast amb el marró del seu cos. Té unes petjades molt rectangulars i simètriques. La petjada normalment no té inclinació i el final és recta, sense pendent. Fan uns excrements com els de les cabres però més grossos en els adults. Fa rascades com el cabirol, primer per netejar-se el borrisol, però més amunt i amb més força, sovint trenca branques. Després de netejar-se rasca amb les puntes de les banyes deixant unes marques més amples que el cabirol.<br />
<br />
La cabra salvatge, <i>Capra pyrenaica</i>, que deixa els mateixos rastres que la nostre coneguda cabra dels ramats, de manera que només cal seguir el pas d'un ramat per aprendre dels seus rastres, i quan els trovem de forma aïllada sabrem que són de la cabra salvatge, o almenys d'una cabra salvatjada.<br />
<br />
L'isard, <i>Rupicapra rupicapra</i>, té unes petjades inconfusibles, amb unes peülles petitones i molt separades, que sovint no saps cap a quina direcció miren.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-UnX3XF59EFw/Vdutn7e1qRI/AAAAAAAABsA/wRZI1kCiUb0/s1600/DSCN7086_450x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-UnX3XF59EFw/Vdutn7e1qRI/AAAAAAAABsA/wRZI1kCiUb0/s200/DSCN7086_450x600.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 75. Banyera de senglar</i></td></tr>
</tbody></table>
A la tarda la pluja va afluixar i ens va permetre fer una sortida per un bosc més avall de Villanua on vam veure excrements de cèrvol, les seves petjades, marques de senglar i una banyera amb molts dels arbres del voltant marcats amb fang. L'última gran sorpresa de les jornades va ser quan passejant per una riera, vam trobar les restes d'una depredació d'un ocell, unes plomes negres de cornella o corb. Que estaven característicament marcada, com fa la guineu després de menjar-se una presa i el llop. En aquesta zona no és té constancia de la presència d'un grup de llops establerts, però l'excrement era molt gran per ser de guineu, així és que una de les hipòtesis és que es tracti d'un mascle flotant, que viatge sol en busca d'arribar a establir-se en alguna zona amb la seva futura manada. En Benjamin encuriosit va recollir l'excrement per tal de mostrar-lo i demanar opinió a altres especialistes.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Wptg92LiAq8/VdutoMG8DuI/AAAAAAAABsE/DAyCnS1f2ro/s1600/DSCN7094_800x600.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-Wptg92LiAq8/VdutoMG8DuI/AAAAAAAABsE/DAyCnS1f2ro/s200/DSCN7094_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 76. Possible depredació de llop</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-kBxykykSceM/VduuGO3D4qI/AAAAAAAABsY/XzpeRvPVDiY/s1600/DSCN7095_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-kBxykykSceM/VduuGO3D4qI/AAAAAAAABsY/XzpeRvPVDiY/s200/DSCN7095_800x600.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 77. Possible exccrement de llop</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<b>Dia 09-08-2015</b><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El matí de l'últim dia vam fer una passejada junts fins a un dolmen de la zona. Allà ens vam acomiadar tots molt contents de les jornades amb molts coneixament per processar i seguir treballant.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-S92ts8xcS7A/VdutoLNNcRI/AAAAAAAABsI/PmNngO12yBw/s1600/DSCN7101_800x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-S92ts8xcS7A/VdutoLNNcRI/AAAAAAAABsI/PmNngO12yBw/s320/DSCN7101_800x600.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span><span style="font-size: x-small;"><b>Text, fotos i dibuixos: </b>Roger Pacreu</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Formació: </b>Ensenyances de Benjamin Sanz. Naturalista, escriptor i rastrejador professional.</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Bibliografia: </b>Mamiferos de España. Ed. Lynx. </span><br />
<span style="font-size: x-small;">Huellas y rastros de los mamíferos Ibéricos. Benjamín Sanz Navarro<br />Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears. Ed. Lynx</span><b style="font-size: small;">Webgrafia: </b><span style="font-size: x-small;">https://maps.google.com</span><br />
<span style="font-size: x-small;">www.wikipedia.org</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-25481975486564898852015-08-10T12:56:00.000+02:002015-08-30T23:21:41.651+02:00El foc darrera de casa<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-v7AMtI-uKa4/Vch9jDx7RMI/AAAAAAAABd0/fxDjr6qYAck/s1600/DSCN6593_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-v7AMtI-uKa4/Vch9jDx7RMI/AAAAAAAABd0/fxDjr6qYAck/s320/DSCN6593_1560x1170.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 1. Començament de la zona cremada, Vilaroja al fons.</i></td></tr>
</tbody></table>
Malauradament aquesta mes passat vaig poder viure el foc de ben a prop. Tinc una finca amb l'hort i els animals al barri de les Pedreres, la cara oest de la muntanya que es va cremar. El dimarts, 21 de juriol, va començar un foc presumptament causat per una cigarreta darrera el cementiri del carrer del Carme de Girona. El foc es va estendre per les pinedes del darrera pujant cap al barri de les Pedreres. Cremant boscs i matollars de la zona. Per sort en arribar a dalt, a la torre anomenada Pirolí, el vent del sud va empenya el foc cap al nord i no va entrar dins al barri de les pedreres per un marge molt petit, passant per la vora de moltes cases, i cremant part d'algunes cases aïllades de la cara est de la muntanya. El foc es va dirigir cap a Sant Daniel, al peu de les Gavarres, on abans d'entrar-hi va poder ser controlat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Passejant una setmana després encara vam veure una soca que havia mantingut la brasa i estava fumejant. Aquests son alguns dels perills que poden fer reprendre un foc passats uns dies.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://3.bp.blogspot.com/-OYjtr2ug3Hs/Vch9iA7qyuI/AAAAAAAABdk/EPXq7eJU944/s1600/DSCN6605_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-OYjtr2ug3Hs/Vch9iA7qyuI/AAAAAAAABdk/EPXq7eJU944/s320/DSCN6605_878x1170.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px;"><i>Foto 2. Soca fumejant (passada 1 semana)</i></td></tr>
</tbody></table>
Just en l'última entrada vaig parlar de la vista d'<a href="http://biolegdecamp.blogspot.com.es/2015/05/el-foc-als-boscos-mediterranis.html" target="_blank">una zona cremada un any després,</a> i aquesta vegada he pogut viure la por del pas del foc que tenim les persones. I és que si, el foc és un factor modulador del boscos mediterranis, però ningú el vol veure passar per casa seva. A més aquesta zona és un exemple de l'accés de freqüència del foc deguda a l'acció humana que no permet la maduració de la vegetació, ja que els focs i son força recurrents.<br />
De fet els boscos mediterranis de casa nostre no són madurs i es troben en un dels punts més perillosos pels focs ja que els sota boscos son plens de bardissa. Segurament en boscos madurs les copes dels arbres ferien una capa que privaria més el pas de la llum impedint el creixement de moltes plantes al sotabosc, generant-se un sotabosc menys dens, i menys combustible. L'activitat humana fins fa uns 50 anys a explotat els boscos fins al punts d'arrasar-los literalment per tal de sobreviure, de manera que amb aquests pocs anys d'abandó de l'explotació encara tenim uns boscos joves.</div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/--PDYITCyZKk/Vch9iVAb_SI/AAAAAAAABdw/f9yf3yaSC4w/s1600/DSCN6619_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/--PDYITCyZKk/Vch9iVAb_SI/AAAAAAAABdw/f9yf3yaSC4w/s320/DSCN6619_1560x1170.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 3. Restes calcinats d'un garric</i></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Una setmana després vam anar a caminar per la zona cremada. És espectacular l'efecte del foc, la calcinació de les plantes. Aquesta muntanya està poblada de matollars en bona part, on el canvi de les terres pelades és menys dràstic que en les zones de bosc on és més espectacular. Veure els boscos cremats et pot trencar el cor, però podem estar tranquils, ja que ells tard o d'hora tiraran endevant, al final els que realment serà perjudicat, igual que amb les altres agressions que fem al medi, seran les nostres curtes vides. La natura sempre tirarà endavant tard o d'hora quan la deixem respirar.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-nKTa2QKibuU/Vch9kVAlDNI/AAAAAAAABeA/ERX7ulk_S4Q/s1600/DSCN6639_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-nKTa2QKibuU/Vch9kVAlDNI/AAAAAAAABeA/ERX7ulk_S4Q/s320/DSCN6639_878x1170.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 4. Brot de canya una setmana després del foc.</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-39242665128117855812015-05-29T00:31:00.000+02:002015-05-29T00:34:00.782+02:00El foc als boscos mediterranis<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-C2V8Kq85tC8/VWd-S2YdsxI/AAAAAAAABaE/tRSFetqcGF0/s1600/DSCN5660_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-C2V8Kq85tC8/VWd-S2YdsxI/AAAAAAAABaE/tRSFetqcGF0/s200/DSCN5660_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 1. Vall de Bell Lloc <br />
(Des de dalt, zona cremada, <br />
cap a mar)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El mes de març de 2014 un incendi originat a Vall-llobrega va cremar unes 300 ha del massís de les Gavarres, deixant socarrimada la vall de Bell-lloc. Els incendis són un dels elements naturals més polèmics entre les persones, i sobretot entre els naturalistes. Òbviament són polèmics principalment degut al seu potencial destructiu i la por que ens generen, al cremar espais naturals, els nostres béns o inclòs arribant a causar la mort a les persones. Des d'un punt de vista biològic, a primer cop d'ull, es pot dir que el foc perjudica als ecosistemes malmenant-los, matant la vegetació i la fauna que es veu atrapada. Però resulta que estudiant les dinàmiques d'alguns ecosistemes es pot extreure la conclusió que el foc és un element transformador que contribueix de forma crucial en els cicles vitals d'algunes </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-FpZFq_n3bGY/VWeDn68H5AI/AAAAAAAABas/VWDJSCrlq4Q/s1600/DSCN5676_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-FpZFq_n3bGY/VWeDn68H5AI/AAAAAAAABas/VWDJSCrlq4Q/s200/DSCN5676_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;">Foto 2. Mapa zona Gavarres</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
espècies. Sent també un element que contribueix en generar una distribució en mosaic dels hàbitats, és a dir, barrejar diferents comunitats vegetals en un mateix territori, així com prats, matollars i boscos, creant una biodiversitat més elevada. Considerant-se un factor més en la dinàmica dels boscos mediterranis, com són els de les Gavarres. La polèmica podria anar més enllà entrant en quins poden ser els interessos politico-econòmics, però no tocaré aquest tema.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-pFYnccKR0zo/VWd-UAsQwAI/AAAAAAAABaQ/BwUKSk866JI/s1600/DSCN5654_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/-NgRdDPyMWUQ/VWd-U9PRnOI/AAAAAAAABaY/1pZVluToeIc/s1600/DSCN5662_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/-pFYnccKR0zo/VWd-UAsQwAI/AAAAAAAABaQ/BwUKSk866JI/s1600/DSCN5654_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a>Així és que es que vaig sortir amb el botànic Miquel Jover a veure que hi havia florit per la zona i com havia estat la successió ecològica de la vegetació de Bell Lloc, o sigui el canvi en les comunitats de la zona. El foc és considerat una pertorbació que dóna lloc a una successió secundària, que és com s'anomena quan un ecosistema experimenta un canvi degut a una pertorbació, desapareixent la comunitat que l'habitava, i deixant el sòl intacta, i lloc pel creixement de noves comunitats. És secundària ja que hi han unes comunitats preexistents que han deixat molta vida apunt de tornar a créixer. Les successions primàries es donen en terrenys sense vida, sense comunitats preexistents.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-NgRdDPyMWUQ/VWd-U9PRnOI/AAAAAAAABaY/1pZVluToeIc/s1600/DSCN5662_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-NgRdDPyMWUQ/VWd-U9PRnOI/AAAAAAAABaY/1pZVluToeIc/s200/DSCN5662_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 3. Verdor en mig <br />
del bosc calcinat</td></tr>
</tbody></table>
<br />
És sorprenent com un any després d'un gran incendi el bosc torna a ser ple de verd i la força amb què creixen les plantes. La zona afectada pel foc ha quedat ben oberta, mostrant els "esquelets" negres dels arbres que l'habitaven, així és que ara bona part ha deixat de ser un bosc per ser un matollar, on els arbusts i les herbes competeixen frenèticament per créixer. De fet algunes espècies d'arbusts com són les estepes, <i>Cistus sp</i>., no toleren l'ombra que generen els arbres en els boscos, necessiten de zones obertes per poder créixer, i aquestes mateixes espècies, les estepes, són plantes de les que anomenen piròfiles, és a dir, que els agrada o els afavoreix el foc i inclòs tenen mecanismes per facilitar el seu pas. En concret les estepes són plantes molt </div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-PxYwNzF8E2g/VWeErRHAWzI/AAAAAAAABa0/aHU0p9iutuo/s1600/DSCN5619_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-PxYwNzF8E2g/VWeErRHAWzI/AAAAAAAABa0/aHU0p9iutuo/s200/DSCN5619_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;">Foto 4. <i>Cistus crispus</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
cremadisses, fàcilment una guspira o un llamp les pot encendre i generar un incendi. Els seus fruits són resistents al foc i germinen amb la calor, després del pas del foc ràpidament s'apressen a créixer. De manera que aquestes plantes suïcides contribueixen en cremar la zona, incloent-se a elles mateixes, per tal de què puguin viure els seus descendents. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Observant la zona un pot veure que moltes alzines sureres estan brotant per la copa, o sigui que el tronc calcinat i negre segueix portant vida, lo qual mostra que aquesta espècie <i>Quercus suber</i>, l'alzina surera, està totalment adaptada al pas del foc. A més, segueix formant suro de qualitat si es pela i s'esperen 10-15 anys. De fet els boscos de sureres són dels pocs boscos rendibles avui en dia. Mentre hi ha qui s'empeny en crear suro sintètic, les sureres ens donen un recurs natural ecològic capaç de generar molts llocs de treball.<br />
També trobem un altre espècie d'arbre que és piròfil, són els pins, que també es veuen afavorits pel pas del foc, fent esclatar les pinyes que s'escampen i germinen ràpidament petits plançons que ja es veuen força espavilats a la zona amb individus de més de 2 metres.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-pFYnccKR0zo/VWd-UAsQwAI/AAAAAAAABaQ/BwUKSk866JI/s1600/DSCN5654_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-pFYnccKR0zo/VWd-UAsQwAI/AAAAAAAABaQ/BwUKSk866JI/s320/DSCN5654_1560x1170.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 5. Successió ecològica de Bell Lloc</td></tr>
</tbody></table>
O sigui que pel que he pogut veure, aquesta zona ha canviat, ja no és els boscos que era. Les seves comunitats s'han transformat, deixant molt d'espai perquè hi creixin prats d'herbes i brolles d'arbusts. Amb el temps, en moltes de les zones afectades pel foc, també hi aniran creixent els arbres novament i amb els anys es tornaran a formar els boscos. O sigui que la naturalesa tira endavant, i en aquest cas la pertorbació del foc no sembla ser tant devastadora per la vegetació mediterrània. El problema és que l'escala de transformació i successió de les comunitats dels ecosistemes és molt més gran que la nostra, i si es crema la zona on vivim nosaltres la veurem "malmesa" durant molt temps. Un altre dels problemes també és que es fa en les zones cremades, fins i tot es donen casos aberrants en què després d'un incendi es recalifica el terreny i es fa edificable, creant una successió urbanística. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
A més s'ha de tenir en compte que encara que les plantes estiguin adaptades al foc i aquest contribueixi en les dinàmiques dels ecosistemes, les persones estem manipulant els ecosistemes i modificant els ritmes fent que el foc es doni molt més habitualment que si nosaltres no afectéssim el medi, de manera que si per exemple en un medi sense el nostre afecta es dóna cada 100 anys, nosaltres fem que es doni cada 10 o 15. Per tant es donarà una reincidència de focs en zones on els ecosistemes no han completat les seves dinàmiques i no podran fer-ho degut a la freqüència d'aquesta pertorbació, el que farà disminuir les comunitats de boscos madurs. <br />
<br />
Tot això només genera que dubtes a l'hora de parlar sobre la gestió i prevenció d'incendis. Però una cosa es veu clara, i és que ens mostra la capacitat del conjunt de la naturalesa a adaptar-se als factors ambientals del planeta, sempre canviants. La pregunta és, s'adaptarà la nostre espècie als canvis que venen?...<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Text i fotos:</b> R. Pacreu<br /><b>Bibliografia:</b> Introducción a la Botánica. Murray W. Nabors. Pearson<br />Flora manual dels Països Catallans. O. Bolòs. Pòrtic</span></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-11524437001586317952015-05-21T12:08:00.003+02:002015-12-20T18:27:49.407+01:00Expedició al Marroc<span style="text-align: justify;">INTRODUCCIÓ</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
La darrera expedició ha sigut al continent africà. Aquest Febrer vam visitar diferents zones del Marroc, passant per ciutats i pobles en planures, alta i baixa muntanya, creuant des del nord les serralades de l'Atles fins a arribar a les portes del desert. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Marroc és un país situat al nord oest d'Àfrica, amb una llarga costa banyada per les aigües de l'atlàntic a l'oest, i per les del Mediterrani al nord, on es troba l'estret de Gibraltar. A l'est està limitat per Algèria, i al sud pel Sàhara Occidental i Mauritània. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-paDtninZFB8/VQbE8lCRwBI/AAAAAAAABQY/659KaGvDDc8/s1600/morocco2.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="205" src="http://4.bp.blogspot.com/-paDtninZFB8/VQbE8lCRwBI/AAAAAAAABQY/659KaGvDDc8/s1600/morocco2.gif" width="320" /></a></div>
</td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge 1. Mapa físic Marroc (Ruta)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Una tercera part d'aquest país està recoberta per muntanyes, algunes de les quals sobrepassen els 4000 m, distribuïdes en 4 serralades, el Rif (altitud màxima a 2.456 m) al nord i la gran serralada de l'Atles (altitud màxima al Toubkal 4.165 m), creuant del nord est al sud oest, dividida en 3 serralades, Alt Atles, Atles mitjà i Atles petit o Anti-atles. La serralada de l'Atles separa el país del desert del Sàhara, sent de fet un dels factors que provoca la seva sequedat. La seva totalitat recorre 2.400 km, passant per Marroc, Algèria i Tunísia. Aquesta cadena de muntanyes va ser creada per un procés llarg i complex, dels quals una dada interessant, és que fa uns 65 milions d'anys (durant l'era del mesozoic) la majoria de roques que la composen es trobaven sota de l'oceà. Aquest fet explica l'abundància de fòssils que s'hi troben, sobretot espècies de trilobits, ammonits, ortoceres i dents de tauró.<br />
<br />
<br />
CRÒNICA DE L'EXPEDICIÓ<br />
<br />
<u>1. Arribada i Fez</u><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-CHWQ7SjtYI8/VQbrXDlBN7I/AAAAAAAABRw/kLtLyKQZCvM/s1600/DSCN9089_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-CHWQ7SjtYI8/VQbrXDlBN7I/AAAAAAAABRw/kLtLyKQZCvM/s1600/DSCN9089_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 1. Paisatge tren (Nador - Fez)</td></tr>
</tbody></table>
Vam entrar al Marroc per la ciutat de Nador. D'allà ens vam desplaçar directament cap al sud oest, vorejant i deixant enrere els paratges del Rif, arribant a la ciutat de Fez. Els paisatges que vam observar de Nador a Fez des del tren, al nord est del país, ens van semblar poc interessants, cultius (sobretot d'oliveres) i zones àrides, també vam observar zones amb molts de plàstics i escombraries. Res a veure amb la part central del nord cap al nord oest, on si troba la serralada del Rif, que restarà pendent per la pròxima expedició.<br />
<br />
En arribar a Fez, ràpidament vam aprendre a comerciar i regatejar. La part antiga, la medina, passant les muralles i la primera gran porta àrab, és una zona plena de botiguetes entre petits carrers i carrerons, un gran mercat amb una activitat frenètica tot el dia. Per mi té un encant meravellós, és com traslladar-te en el mercat d'una ciutat dels contes de les mil i una nits, tot i que pot ser aclaparador per la insistència dels venedors en què paris atenció als seus productes i els compris alguna cosa.<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-Z30uF7HXbaM/VQbPqz0Zt_I/AAAAAAAABQo/ZmZJ-MfqGhQ/s1600/DSCN9339_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-Z30uF7HXbaM/VQbPqz0Zt_I/AAAAAAAABQo/ZmZJ-MfqGhQ/s1600/DSCN9339_878x1170.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 2. Gat del carrer (Ain Laugh)</td></tr>
</tbody></table>
La fauna més abundant de Fez després dels humans, a primera vista, són els gats. Els gats del carrer són respectats per les persones, inclòs cuidats, se'ls dóna llet i alguna cosa per menjar. Es poden veure corrent entre els carrers i les botiguetes. Petits i grans, gats sans i gats esbarregats, tots corren per la ciutat i en tancar les botigues passen a dominar els carrers rebuscant entres les muntanyes d'escombraries que queden.<br />
<br />
A Fez no vam veure gossos del carrer, però en altres ciutats més petites i pobles si. Rarament vam veure alguna persona que anés amb un gos com a mascota. La majoria de gossos que vam veure vivien en petits grups d'entre 2 i 8 individus, que s'estaven tranquilament en alguna part de la ciutat, descansant, buscant entre les escombraries o caminant sigil·losos. A vegades en llocs amb poques persones, com al cementiri, els vam veure jugant entre ells, però sempre molt cautelosos del seu entorn. Era curiós observar que el caràcter de tots els gossos del carrer era molt similar entre ells, són gossos tranquils, de caràcter calmat, i molt previnguts, sempre els veiem caminar amb molta calma observant atentament el seu entorn, fent llargues pauses per observar detingudament l'entorn abans de seguir avançant, quasi sempre amb la cua entre cames, sense confiar-se de res ni ningú. No vam observar cap baralla entre ells, tots i trobar llocs amb diversos individus mascles junts. Suposo que ja s'havien establert els seus codis i el seu ordre, de manera que poques vegades són necessàries les baralles.<br />
<br />
<u>2. Atles Mitjà</u><br />
<br />
De Fez vam baixar cap a diferents pobles de l'Atles. No vam trigar gaires quilòmetres en ser al mig de muntanyes nevades. Al principi, abans de pujar gaire altura, el paisatge era bastant mediterrani, amb matollars amb margalló (<i>Chamaerops humilis</i>) i cultius de faves i oliveres, zones rocoses, cada vegada més muntanyoses, amb boscos mixtos d'alzina (<i>Quercus ilex</i>) i roure (Quercus sp.), que a poc a poc es convertien en preciosos alzinars nevats, i d'altres zones s'obrien, formant petits deserts nevats, més amunt s'hi anaven barrejant els grans cedres de l'atles (<i>Cedrus atlantica</i>), on desapareixia el margalló i els únics cultius que s'observaven eren pomers, en algunes zones del bosc s'hi observaven rouredes, fins a ser tot el bosc dominat pels cedres en les zones més altes i fredes. La majoria de vegades no vaig poder fer una observació gaire detallada del paisatge i la vegetació, ja que es basava en el que veia durant els trajectes de ciutat a ciutat o poble dalt del vehicle, a vegades de nit i la majoria de vegades sense parar.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-EEzJtbOSgKk/VQbe08OJ4tI/AAAAAAAABQ4/WkGu5wL0on8/s1600/DSCN9317_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-EEzJtbOSgKk/VQbe08OJ4tI/AAAAAAAABQ4/WkGu5wL0on8/s320/DSCN9317_1560x1170.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 3. Boscos de cedres (Atles mitjà)</td></tr>
</tbody></table>
Caminar sobre 2 pams de neu entre boscos de cedres gegants fa canviar la típica visió d'aquest país veí, que a vegades s'entén com un "desert", agafant la visió real d'un país mediterrani amb gran diversitat d'hàbitats. Vam estar 2 dies a Azrou, una petita ciutat en mig de les muntanyes de l'Atles Mitjà, al centre del Parc Natural d'Ifrane (Ifrane és un altra ciutat per on vam passar, molt "europea").<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-3LC3nDhDBdY/VQbnyKBqaDI/AAAAAAAABRI/VfREoOYx_U4/s1600/DSCN9297(2)_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-3LC3nDhDBdY/VQbnyKBqaDI/AAAAAAAABRI/VfREoOYx_U4/s1600/DSCN9297(2)_878x1170.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 4. Macaco (Gran cedre, Parn natural Ifrane)</td></tr>
</tbody></table>
Aquest parc és una zona preciosa de l'atles, famosa per l'abundància de macacos salvatges, concretament té un punt turístic en mig dels boscos de cedre, el gran cedre Gouraud. Aquí és on es reuneixen desenes de macacos, l'anomenada mona de Gibraltar o mona de Berbería (<i>Macaca sylvanus</i>), per alimentar-se dels cacauets que els donen els turistes. És l'única espècie de mono europeu, resident a Gibraltar, i una de les 2 espècies de primats juntament amb nosaltres. És un primat nortafricà, amb una població d'uns 10.000 exemplars distribuïda per Marroc (Atles i Rif) i Argèlia (Kabilia), que viu en matollars i zones boscoses (alzines, sureres i muntanyes de pins i cedres). Va ser curiós veure els grups de macacos enfilats a les alzines i passejant entre la neu, en mig de l'aglomeració de gent excitada per la seva presència. La majoria dels que vam veure eren individus petits, de color més clar, un marró groguenc, també es podia observar algun individu adult o d'edat més avançada, d'un color més fosc, marró grisenc, a part de la diferència en el caràcter, sent més esquerp amb un punt d'agressivitat, sobretot a l'hora de robar el menjar als més petits. Vam observar la jerarquia marcada per un mascle adult dominant, inicialment tranquil desparasitant a un altre individu dalt d'una alzina, però en veure com 3 cries i subadults del mateix arbre agafant menjar s'enfada i els hi intenta treure perseguint-los. <br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ti_7huLWLA0/VQbpgCg2y8I/AAAAAAAABRU/jq5TWA9LteU/s1600/DSCN9269_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-ti_7huLWLA0/VQbpgCg2y8I/AAAAAAAABRU/jq5TWA9LteU/s1600/DSCN9269_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 5. Trilobits</td></tr>
</tbody></table>
Aquí també vam veure els primers fòssils. En les parades d'aquesta zona hi havia molts minerals i cristalls, a més de diversos fòssils, principalment d'ammonits, trilobits i ortoceres, també dents de tauró i altres. Els trilobits són els fòssils més característics del Paleozoic (Era primària), van aparèixer el càmbric, fa uns 540 m.a. i es van extingir fa una 250 m.a. Van evitar la terra durant uns 300 m.a. Els trilobits són molt abundants i han sigut profundament estudiats, descrivint unes 4.000 espècies.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Baixant cap al sud, la neu anava desapareixent i tornàvem a tenir un paisatge més mediterrani, de muntanyes amb alzines i margalló, també s'observava el ginebró. Ens vam dirigir cap a Ain Laug,</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/--zvCmdQO4F4/VUf3flfGPoI/AAAAAAAABSc/9EU5z-CEV7s/s1600/DSCN9342_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/--zvCmdQO4F4/VUf3flfGPoI/AAAAAAAABSc/9EU5z-CEV7s/s320/DSCN9342_878x1170.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 6. Nius cigonya (Ain Laug)</td></tr>
</tbody></table>
En aquest petit poblet de muntanya va ser on sem va despertar l'interès en estudiar l'etologia dels gossos del carrer. Havia anat veient vagabundejar gossos en diferents llocs, però a la plaça d'Ain Laug vaig quedar-me una llarga estona observant 7 individus, la seva calma, la precaució, la desconfiança, l'agrupació d'uns individus amb altres i les reaccions davant dels esdeveniments de l'entorn són alguns dels comportaments que em cridaven l'atenció, un comportament molt diferent de la dels "gossos mascota". Podria ser interessant en alguna ocasió tornar i fer un seguiment del hàbits dels gossos d'un poble, si segueixen rutines, quines jerarquies o relacions tenen entre ells, com les estableixen, etc. Però això serà en un altre aventura. <span style="text-align: left;">Abans de marxar d'Ain Laug vam passar pel costat d'uns pins secs on s'hi trobaven 9 nius de cigonya.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;"><br /></span>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
Sortint cap a Oum-er-Rbia de seguit tornàvem a ser entre la neu, passant per uns paratges herbats de grans planes rocoses, algunes zones planes semblaven deserts de neu rodejats de muntanyes amb boscos d'alzina i cedre espectaculars. Vam veure ramats de xais i inclòs un grupet de monos creuant a carretera. I sense adonar-nos compte vam arribar al Parc Natural de Kenifra. A poc a poc vam anar baixant cap al sud i la neu va anar desapareixent juntament amb els cedres. S'anaven observant marges plens de la famosa àgave (<i>Agave americana</i>), nativa de Mèxic i extessa arreu del món. Als boscos i va anar apareixent el ginebró i l'aladern, un bosc més típic mediterrani plujós amb força ginebró. Om rabia sembla trobar-se a menys altitud. Els boscos són molt nets i pelats de sotabosc, ple de prats rocosos. Segurament la pressió de les pastures manté els boscos amb aquest aspecte tant cuidat, xais, vaques, burros... Des del cotxe també vaig observar matolls de que semblaven aladerns, però podria haver-se tractat del pistatxer de l'Atles (<i>Pistacia atlanitca</i>) o alguna altre espècie, és difícil determinar-ho sense tenir més detalls de la planta que una foto llunyana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-YWFXNIneH7k/VVztlUvygdI/AAAAAAAABZU/7wVggmUaQ1I/s1600/DSCN9375_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-YWFXNIneH7k/VVztlUvygdI/AAAAAAAABZU/7wVggmUaQ1I/s200/DSCN9375_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 7. Boscos d'alzines nevats <br />
(entre P.N Ifran i P. N Kenifra)</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: left;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-GFncBWhw-EE/VUf8eF3RoBI/AAAAAAAABS4/YXMxKIoiF0Q/s1600/DSCN9459_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-GFncBWhw-EE/VUf8eF3RoBI/AAAAAAAABS4/YXMxKIoiF0Q/s200/DSCN9459_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 8. Matollars de pistatxers <br />
(<span style="font-size: 12.8000001907349px;">P.N. Kenifra)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-GFncBWhw-EE/VUf8eF3RoBI/AAAAAAAABS4/YXMxKIoiF0Q/s1600/DSCN9459_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-m5fjZONh5mk/VVEhunhrQNI/AAAAAAAABVI/bdwwEFDyypY/s1600/DSCN9488_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-m5fjZONh5mk/VVEhunhrQNI/AAAAAAAABVI/bdwwEFDyypY/s320/DSCN9488_1560x1170.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 9. Riu i "haimes" Oum-er-Rbia</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;">Oum-er-Rbia</span><span style="text-align: left;"> </span><span style="text-align: left;">(="la mare de la primavera") </span><span style="text-align: left;">és un petit poble entre les muntanyes, on s'observa clarament un desenvolupament en construcció de cases noves, pel mig del qual passa un riu amb ràpids, vorejat de "haimes", petites construccions amb troncs i canyes, que són l'atractiu turístic durant el bon temps. Aquest és un dels rius més importants de Marroc, que desemboca a l'Atlàntic. Al capdamunt del riu hi ha una gran cascada, prop de la qual vam pujar muntanya amunt per anar a travessar les muntanyes, passant per diferents pobles fins a Agulmam. A la part alta el riu Om-er-Rbia es tranquil·litzava i donava lloc a un paisatge preciós amb una flora dominada per l'alzina i el ginebró, amb els sota boscos pelats, semi àrids, rocosos.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;">Aquí poso una petita mostra fotogràfica de la flora que vaig observar a l'entorn d'Om rabia. A la zona baixa i vora del riu <i>Nerium oleander</i> (Baladre), <i>Narcissus bulbocodium</i> (Narcís d'olor), <i>Umbelicus rupestris</i> (Llumbrigo de Venus), <i>Alyssum </i>sp.; a la zona alta i creuant les muntanyes <i>Quercus ilex</i> (alzina), <i>Juniperus oxycedrus </i>(Ginebró) (segons fonts bibliogràfiques a l'Atles abunden 3 spp més de cupressàcies, la sabina (<i>J. phoenicea</i>) i la sabina de moro (Tetraclinis articulata) fins als 1.500m i la sabina turifera (<i>J. thurifera</i>) a partir dels 1.500m de les quals no en vam observar cap.), </span><i style="text-align: left;">Urginia maritima</i><span style="text-align: left;"> (Ceba marina), </span><i style="text-align: left;">Croccus nudiflorus</i><span style="text-align: left;"> (Safrà bord), <i>Chamaerops humilis </i></span><span style="text-align: left;">(margalló), </span><i style="text-align: left;">Salvia verbenaca </i><span style="text-align: left;">(Sàlvia de prat) i unes fotos d'un arbre i un arbust espinosos, caducs, sense fulles ni fruits que abundaven a la zona però no he pogut identificar</span><span style="text-align: left;">.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-9Tlg_Jni680/VVEI3KozBII/AAAAAAAABTY/BpPt35Gakqs/s1600/DSCN9565_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-9Tlg_Jni680/VVEI3KozBII/AAAAAAAABTY/BpPt35Gakqs/s200/DSCN9565_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 10. Baladre (<i>N. oleander</i>)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-AzONqAuXTvk/VVEI2VteyjI/AAAAAAAABTU/sfxSafPngiU/s1600/DSCN9529_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-AzONqAuXTvk/VVEI2VteyjI/AAAAAAAABTU/sfxSafPngiU/s200/DSCN9529_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 11. Narcís d'olor (<i>N. bulbocodium</i>)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-YXEQQR9JL6I/VVEI4-k68UI/AAAAAAAABTw/3R9oRze2PzQ/s1600/DSCN9579_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-x7IF3rMTFyI/VVEhuyYTiiI/AAAAAAAABVM/i-0YsomQcQA/s1600/DSCN9555_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-x7IF3rMTFyI/VVEhuyYTiiI/AAAAAAAABVM/i-0YsomQcQA/s200/DSCN9555_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 12. Alyssum sp.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-TiD-eSZAGhY/VVEI2Kph68I/AAAAAAAABTc/1438vmj5DSw/s1600/DSCN9576_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-TiD-eSZAGhY/VVEI2Kph68I/AAAAAAAABTc/1438vmj5DSw/s200/DSCN9576_878x1170.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 13. Alzina (Q. ilex)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ffYwFKJWkHY/VVEhvyKIvyI/AAAAAAAABVc/IkLR56ZsL9s/s1600/DSCN9581%2B(JUNIPERUS%2BOXYCEDRUS)%2B(1)_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-ffYwFKJWkHY/VVEhvyKIvyI/AAAAAAAABVc/IkLR56ZsL9s/s200/DSCN9581%2B(JUNIPERUS%2BOXYCEDRUS)%2B(1)_878x1170.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 14. Ginebró (<i>J. oxycedrus</i>)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-YXEQQR9JL6I/VVEI4-k68UI/AAAAAAAABTw/3R9oRze2PzQ/s1600/DSCN9579_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-YXEQQR9JL6I/VVEI4-k68UI/AAAAAAAABTw/3R9oRze2PzQ/s200/DSCN9579_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 15. Detall alzina</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-e_kj9vUk2Gg/VVEI6AVnZuI/AAAAAAAABUA/7Kad6Q-Ahj0/s1600/DSCN9586_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-e_kj9vUk2Gg/VVEI6AVnZuI/AAAAAAAABUA/7Kad6Q-Ahj0/s200/DSCN9586_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;">Foto 16. Detall ginebró</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-CQATCYRW4V4/VVEI7eVLdcI/AAAAAAAABUM/XnIZf2UFX0M/s1600/DSCN9594(URGINIA%2BMARITIMA)_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-CQATCYRW4V4/VVEI7eVLdcI/AAAAAAAABUM/XnIZf2UFX0M/s200/DSCN9594(URGINIA%2BMARITIMA)_878x1170.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 17. Ceba marítima (<i>U. maritima</i>)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VLu6WEAUoDY/VVEI8CnrCNI/AAAAAAAABUQ/lZBP5mZrA7E/s1600/DSCN9598_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-VLu6WEAUoDY/VVEI8CnrCNI/AAAAAAAABUQ/lZBP5mZrA7E/s200/DSCN9598_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 18. Margalló (<i>C. humilis</i>)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-KkAcpCA3HPI/VVEP-yWoBrI/AAAAAAAABUs/H0mKaHwQvyM/s1600/DSCN9541_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></a></div>
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-4wBT25Q1yfw/VVEPnP199hI/AAAAAAAABUk/KuI_yBvaWaM/s1600/DSCN9643_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-4wBT25Q1yfw/VVEPnP199hI/AAAAAAAABUk/KuI_yBvaWaM/s200/DSCN9643_878x1170.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;">Foto 20. Safrà bord (C. nudiflorus)</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-family: 'Times New Roman'; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; orphans: auto; padding: 6px; text-align: right; text-indent: 0px; text-transform: none; widows: 1; word-spacing: 0px;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-KkAcpCA3HPI/VVEP-yWoBrI/AAAAAAAABUs/H0mKaHwQvyM/s1600/DSCN9541_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://3.bp.blogspot.com/-KkAcpCA3HPI/VVEP-yWoBrI/AAAAAAAABUs/H0mKaHwQvyM/s200/DSCN9541_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px; text-align: center;">Foto 19. Sàlvia de prat (<i>S. verbenaca</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-x7IF3rMTFyI/VVEhuyYTiiI/AAAAAAAABVM/i-0YsomQcQA/s1600/DSCN9555_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"></a></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-S19iJsS-ZC0/VVEhuRGOV5I/AAAAAAAABVE/JJWwD29sInU/s1600/DSCN9573_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-S19iJsS-ZC0/VVEhuRGOV5I/AAAAAAAABVE/JJWwD29sInU/s200/DSCN9573_878x1170.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 21. Arbre desconegut</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-AXqmwbdgPEI/VVEP_NyPDnI/AAAAAAAABUw/FyZBL3KCP9w/s200/DSCN9570_1560x1170.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="200" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 22. Arbust espinós desconegut</td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: left;"></span><br />
<span style="text-align: left;"></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="text-align: left;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;">Vam creuar vàries valls caminant, endinsant-nos per boscos de cedres, fins a arribar al llac d'Agulmam, on vam ser acollits per una humil família de pastors. La zona d'Agulmam</span><span style="text-align: left;"> és un paradís de grans prats verds, on pasturaven ramats de xais i burros, envoltats de muntanyes d'alzines i cedres. Sembla ser una zona interessant per l'observació d'aus.</span></div>
<span style="text-align: left;">
</span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-nwMHCZU-KXU/VVEroJKAW1I/AAAAAAAABVs/jYzeii7kssg/s1600/DSCN9652_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-nwMHCZU-KXU/VVEroJKAW1I/AAAAAAAABVs/jYzeii7kssg/s400/DSCN9652_1560x1170.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 23. Paisatge d'Agulmam</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<u>3. Les portes del Sàhara</u><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-crfO1T4JTto/VVSFHggyxYI/AAAAAAAABWw/7ly63RKAxTc/s1600/DSCN9724_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-crfO1T4JTto/VVSFHggyxYI/AAAAAAAABWw/7ly63RKAxTc/s200/DSCN9724_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 24. Desert de Reichidia</td></tr>
</tbody></table>
Després de compartir uns dies amb la família que ens va acollir a Agulmam, veient com cuidaven els animals, com feien el pa, cardaven la llana, feien teles amb el telar i moltes altres coses, ens vam dirigir cap a Kenifra. En aquesta ciutat del mig de l'Atles ens vam decidir a travessar la gran serralada i dirigir-nos a les portes del Sàhara començant per la ciutat de Reichidia. Després d'hores de viatge vam arribar-hi de nit, aquesta ciutat no ens va acollir gaire, la vam sentir com una ciutat grisa. Però quan ens vam aixecar vam donar-nos compte que durant la nit aviam deixat enrere les muntanyes, que ara veiem a la llunyania, i ens trobàvem al mig del desert, un desert pla, de roques amb una barreja de colors marrons, grisos i rogencs, amb escassa vegetació. Vam moure'ns fins a Gulmima, travessant pel mig d'una gran planura desèrtica amb petits arbusts voltada de muntanyes a la llunyania pel nord i pel sud, al nord veiem l'Alt Atles nevat, preciós, i al sud una petita serralada extensió de l'Antiatles que ens separava del Desert del Sàhara. Gulmima és un poble oasi al mig del desert, molt bonic, on arriben les aigües de la muntanya. Aquí vam conèixer un noi buscador de meteorits i fòssils, que ens va ensenyar zones precioses del voltant. Vam estar en un oasi de pel·lícula i una zona del desert magnífica. <br />
<br />
Del buscador de meteorits vaig adquirir unes mostres de fòssils de dents de dinosaures.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-dKTOU4TQTmA/VV2nGv6KJUI/AAAAAAAABZs/MT5roP8dLwI/s1600/DSCN5679_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-dKTOU4TQTmA/VV2nGv6KJUI/AAAAAAAABZs/MT5roP8dLwI/s320/DSCN5679_1560x1170.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 25. Fòssils dents de dinosaure (Gulmima)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-RIeISDx7esI/VVSFq_9xQaI/AAAAAAAABW4/WfcU84ze3Nc/s1600/DSCN9842_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-RIeISDx7esI/VVSFq_9xQaI/AAAAAAAABW4/WfcU84ze3Nc/s320/DSCN9842_1560x1170.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 26. Palmerar d'Aghbalou</td></tr>
</tbody></table>
El dia que vam conèixer un oasi impressionant ens dirigirem a una cooperativa de ceràmica al costat de Gulmima, a Tadighoust - Mou. On vam veure com treballaven el fang i el coïen en uns grans forns que utilitzen pneumàtics com a combustible. Al darrere de la cooperativa es veia un bosc de palmeres preciós, voltat de petits turons pelats o amb cobertura arbustiva. Tots els palmerars de Marroc provenen d'Aràbia, d'Iraq, els comerciants quan passaven pel desert, s'assentaven temporalment en els afloraments d'aigua on deixaven restes de dàtils, que quan queien al lloc adequat començaven una nova vida. Aquests estan formats per la palmera datilera, <i>Phoenix dactylifera</i>, una de les palmeres més famoses degut al seu apreciat fruit.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-QgFy2NxE8D8/VVSF9yZ6SHI/AAAAAAAABXA/Y2ecZllNHwg/s1600/DSCN9852_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-QgFy2NxE8D8/VVSF9yZ6SHI/AAAAAAAABXA/Y2ecZllNHwg/s200/DSCN9852_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 27. Peixos sagrats</td></tr>
</tbody></table>
Vam dinar dins el palmerar, al costat de l'aflorament d'aigua, on hi havia una construcció de pedra, una mena de "piscina", i d'allà en sortia un petit canal que dirigia l'aigua cap al poble. Dins de l'aflorament hi havia molts peixos, els famosos peixos sagrats. <br />
<br />
Mentre dinàvem vam tenir la grata sorpresa de veure l'esquirol morú, <i>Atlantoxerus getulus,</i> rondant per els afores del palmerar. Al voltant del palmerar hi havia un desert de roques, entre petits turons, ple de vida, i hi vaig veure varies espècies de petites plantes, insectes i sargantanes. Una de les espècies que em va sorprendre més va ser un saltamartí que es camuflava entre les roques.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-sbLukrx0t8U/VVzGwJnBg5I/AAAAAAAABXc/oNn8EERJDx0/s1600/DSCN9887_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-sbLukrx0t8U/VVzGwJnBg5I/AAAAAAAABXc/oNn8EERJDx0/s200/DSCN9887_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 29. Saltamartí mimètic</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-WPANTBO-vDM/VVSGG9vqadI/AAAAAAAABXI/8qqQ0cPZRg0/s1600/DSCN9857%2B(AYBOUR)_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-WPANTBO-vDM/VVSGG9vqadI/AAAAAAAABXI/8qqQ0cPZRg0/s200/DSCN9857%2B(AYBOUR)_878x1170.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 28. Esquirol morú (<i>A. getulus</i>)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-YMO7wz_KcpU/VVzQFJkiV2I/AAAAAAAABX4/Z6-7Yg3Ob10/s1600/DSCN9913_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-YMO7wz_KcpU/VVzQFJkiV2I/AAAAAAAABX4/Z6-7Yg3Ob10/s320/DSCN9913_1560x1170.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 30. Desert Tizogarine</td></tr>
</tbody></table>
L'endemà vam anar fins a un desert als afores de Goulmima, al Tizogarine, que es troba en direcció Morzuga i si troben petites dunes de sorra. Vam anar aquí en especial ja que són pocs els deserts d'aquest estil, tot i ser el s més famosos. Val a dir que el típic desert de foto del Marroc amb grans dunes de sorra bàsicament es troba en dues localitats a Morzuga i a Zagora. Tizogarine es un desert amb petites àrees sorroses i altres pedregoses on creixen força arbusts i petites plantes. En molts moments pel paisatge i la calor em donava la sensació de ser a la platja. Ja hi havia varies plantes florides, una d'elles l'he identificat com a <i>Ornithoglaum amoena</i>, un endemisme Saharià, que es troba en els prats secs sorrencs del desert. Aquí hi vaig veure diverses flors, també diferents espècies d'insectes i closques de cargols, el llangardaix daurat <i>Acanthodactylus aureus</i>, excrements d'algun petit mamífer, juntament amb unes marques excavades a la sorra, similars a les marques territorials que deixen els conills, podent-se tractar d'una llebre o algun altre rosegador. També hi vaig localitzar excrements de dromedari, <i>Camelus dromedarius,</i> cal tenir clar que seria impossible trobar-n'hi de camell<i>, Camelus bactrianus,</i> ja que aquest darrer és una espècie asiàtica, que en principi no es troba a l'Àfrica, i que principalment diferenciem del dromedari per tenir dues gepes en lloc d'una.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-0stO4PchB4w/VVzQEwiIoWI/AAAAAAAABX0/_f6yVSejKuY/s1600/DSCN9925_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-0stO4PchB4w/VVzQEwiIoWI/AAAAAAAABX0/_f6yVSejKuY/s200/DSCN9925_878x1170.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 31. Sargantana daurada (<i>A. aureus</i>)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-4eRz3f2cO1w/VVzQFO2fETI/AAAAAAAABYE/Xjr8RJBZQKk/s1600/DSCN9928_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-4eRz3f2cO1w/VVzQFO2fETI/AAAAAAAABYE/Xjr8RJBZQKk/s200/DSCN9928_878x1170.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 32. Endemisme saharià (<i>O. amoena</i>)</td></tr>
</tbody></table>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-4eRz3f2cO1w/VVzQFO2fETI/AAAAAAAABYE/Xjr8RJBZQKk/s1600/DSCN9928_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-OC4_Rl_c2ek/VVzTKd2E54I/AAAAAAAABYQ/e0pcIgTfw6Q/s1600/DSCN0030_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-OC4_Rl_c2ek/VVzTKd2E54I/AAAAAAAABYQ/e0pcIgTfw6Q/s320/DSCN0030_878x1170.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 33. Gola del Tudra</td></tr>
</tbody></table>
Després d'aquí vam seguir cap al sud oest, en direcció Ouarzazat, per la regió de Tingdad, vam seguir travessant per el desert entre serralades de l'Atles, ara el Desert de Tingdad que és ple de palmerars. Quan vam passar per Thinerirt vam acostar-nos fins a la Vall del Tudra i hi vam passar la nit. Es tracta d'una zona preciosa que des del desert es va ficant en mig d'unes muntanyes pelades de roca vermella seguin el riu entre els penya-segats que formen. Hi ha una zona dominada per palmeres i un altre pels ametllers. Vam pujar fins a dalt de tot, on ens van dir que hi havia una magnífica excursió entre els penya-segats que es troben a dalt de la vall, però vam haver de baixar degut al fort vent que feia, no paràvem d'empassar-nos sorra i amb prou feines podíem obrir els ulls. De totes maneres pujant fins a dalt vam veure uns paisatges meravellosos, i pel que ens van dir era bo que fes vent, ja que ens trobàvem en l'època de pol·linització d'ametllers i palmeres i els hi va bé el vent.<br />
<br />
Sortint de Thinerirt el paisatge desèrtic es va convertir en un paisatge verdaderament desolat, no pas com el desert, sinó un paisatge antropogènic, amb les terres remogudes per les màquines, que de cop i volta es quadriculava formant una parcel·lació possiblement per una futura parcel·lació. Sembla que tota la perifèria de Thinerirt està en vies de creixement. Passant tot aquest paisatge desolador ens tornàvem a trobar en mig del desert que veníem veient, però ara agitat pel vent, un espectacle impressionant.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-DLKLJyKlVog/VVzUrYq7c0I/AAAAAAAABYc/SkW0cAEb0TY/s1600/DSCN0056_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-DLKLJyKlVog/VVzUrYq7c0I/AAAAAAAABYc/SkW0cAEb0TY/s320/DSCN0056_1560x1170.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 34. Vent al desert de Thinerirt</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
La carretera seguia sent en mig de la plana que va entre les serralades de l'Alt Atles i l'Anti-atles. Vam seguir fins a arribar a Kelaa M'gouna. Aqui vam fer nit i quan ens vam aixecar estava nevant! Va ser una de les curiositats del viatge, estar travessant deserts i de cop i volta que ens nevés. De fet aquest poble tot i ser al desert era força a prop de les muntanyes de l'Alt Atles, amb un pic de 4.068 m a la vora (Irhil M'Goun). De cop i volta d'un dia per l'altre a pocs kilòmetres de distància vam passar a un dia fred i gris que nevava, tal com havíem passat de les muntanyes fredes d'alzines i cedres al calorós desert. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'aquí vam marxar cap Ouarzazat, una ciutat gran però tranquil·la. Es tracta d'un punt clau, ja que connecta 3 carreteres principals. Una cap al nord est que es dirigeix a la zona d'on veníem, per deserts i palmerars; l'altre cap al sud-est que va a Zagora, on hi ha els famosos deserts de grans dunes de sorra, entrant ja al desert del Sàhara pròpiament; i la darrera cap al nord oest travessa l'Alt Atles fins a la ciutat de Marrakech. Vam marxar de Ouarzazat seguint la darrera carretera, dirigint-nos cap a travessar aquestes grans muntanyes marroquines fins arribar a Marrakech.<br />
<br />
<u>4. Creuant l'Alt Atles</u></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-nOzGhgsmqQ8/VVzhdylqjQI/AAAAAAAABYw/kIDJG4tjPGQ/s1600/DSCN0181_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-nOzGhgsmqQ8/VVzhdylqjQI/AAAAAAAABYw/kIDJG4tjPGQ/s200/DSCN0181_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 35. Cap l'Alt Atles <br />
(Ouarzazat- Marrakech)</td></tr>
</tbody></table>
Sortint de Ouarzazat vam veure un paisatge desèrtic amb petites muntanyes a un costat i unes altres muntanyes nevades, a la llunyania, a l'altre costat. Anàvem pujant i el desert s'anava transformant en petits cultius d'arbres i plantes, poblets i petites muntanes que anaven envoltant la carretera. Vam deixar de veure les gran muntanyes nevades de l'Alt Atles. Ara vèiem grans rius i petits palmerars, zones cada vegada més verdes en mig de muntanyes marrons, pelades i rocoses vestides a clapes per petites herbes i matolls. Durant vàris quilòmetres vam veure un riu que dominava el fons de la vall entre les muntanyes que anavem escalant. Va apareixer el bosc de ribera amb una aparença similar al de casa nostre. De cop al fons podíem tornar a veure l'Alt Atles, tot nevat, preciós, imponent entre els núvols. Les muntanyes cada vegada eren més altes i agrestes. Aquesta vegada vam poder gaudir del paisatge creuant les muntanyes, la primera vegada ho vam fer de nit. Començaven a haver-hi pics nevats a les proximitats de la carretera i apareixien coníferes, però no el cedre, sinó algun altre tipus de pi, segurament la pinassa, <i>Pinus nigra,</i> que habita aquestes zones fins als 2000 m. Tota la regió era plena d'ametllers florits entre els pobles i a les parts baixes de les valls, a la vora del riu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-FvGKEnHcEOs/VVzhdVomZyI/AAAAAAAABYs/cQFUuNGxuJs/s1600/DSCN0193_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-FvGKEnHcEOs/VVzhdVomZyI/AAAAAAAABYs/cQFUuNGxuJs/s200/DSCN0193_1560x1170.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 36. Alt Atles</td></tr>
</tbody></table>
Anàvem entrant entre densos núvols blancs que dominen les altes muntanyes nevades, que cada vegada teníem més a prop. Ja érem en mig de l'Alt Atles, a fora del bus estava nevant i bufava el vent sobre la carretera estreta, plena de revolts, limitada pels penya-segats. El paisatge era espectacular i ens ajudava a distreure la por per la nostre seguretat en mig d'aquelles carreteres. </div>
<br />
<br />
Arribar a Marrakech va ser xocant després de passar tants de dies en indrets tranquils, vora la natura. Es tracta d'una ciutat enorme i molt semblant a les europees, com totes les grans ciutats de Marroc, tret de la part antiga. Vam fer nit en un alberg del centre i vam anar a veure la famosa plaça Jamal. És plena de venedors, botiguetes i una activitat frenètica i festiva. El que més ens va xocar va ser veure com algunes persones portaven macacos lligats com a atractiu turístic, els mateixos macacos que havíem vist feliços per les muntanyes ara els veiem presoners en mig de la ciutat. També vam veure els famosos encantadors de serps, amb cobres, que segons ens van dir els cusen la boca tot i que jo no em vaig acostar a comprovar-ho.<br />
<br />
<u>5. Cascades d'Ousoud</u><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ETXxUXB5rr0/VVzn4ybE9II/AAAAAAAABZE/UcJ69owgrgw/s1600/DSCN5347_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-ETXxUXB5rr0/VVzn4ybE9II/AAAAAAAABZE/UcJ69owgrgw/s200/DSCN5347_878x1170.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 37. Cascades d'Ousoud</td></tr>
</tbody></table>
De Marrakech ens vam dirigir cap a Fez, ja per tancar la ruta i tornar cap a casa. Per casualitats de la vida ens vam desviar cap a les cascades d'Ousoud. Aquí vam veure una impressionant cascada de 110 m. Tot i ser força turística, valia la pena veure-la des de dalt i després baixar una gran quantitat d'escalons construïts entres les pedres per veure-la des de baix. A més aquí també podies veure macacos de ben a prop. Aquest va ser el nostre últim contacte amb la natura al Marroc. Després d'això vam passar per Fez, de Fez a Nador i vam agafar l'avió per tornar ala península.<br />
<br />
<br />
CONCLUSIÓ<br />
<br />
Penso que aquest resum sobre l'expedició que vam fer a Marroc almenys deixa clara una cosa, i és que Marroc és una regió amb una gran riquesa i diversitat natural, amb molts ecosistemes diferents. També val a dir que és menys exòtic del que un pot esperar, amb zones de vegetació molt similar a la de casa nostre, i és que no s'ha d'oblidar que es tracta d'una regió mediterrània com la nostra. Però amb alguns exotismes com poden ser trobar macacos als boscos, i gran diversitat de rèptils al desert.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Text i fotos:</b> R. Pacreu</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Bibliografia:</b> Mamíferos de España, Lynx.<br /> Plantas silvestres del Mediterraneo, Omega</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Webgrafia:</b> http://es.wikipedia.org/ <br /> http://florasilvestre.es/mediterranea/index_maroc.htm</span><br />
<span style="font-size: x-small;"> http://www.moroccoherps.com/</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-6610136790895026102015-02-01T00:18:00.000+01:002015-02-01T00:18:26.406+01:00Ocells que cacen ocells (rastre depredació)<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-DvpdFM_og6Q/VM0280gR8LI/AAAAAAAABOw/M8oQbTKPR9A/s1600/DSCN8967_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-DvpdFM_og6Q/VM0280gR8LI/AAAAAAAABOw/M8oQbTKPR9A/s1600/DSCN8967_878x1170.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 1. Rastre depredació</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Durant el Gener són poques les flors que es deixen veure, però això no treu l'encant de passejar pels boscos on sempre hi ha quelcom a observar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa uns dies, passejant per la Vall de Sant Daniel, al costat de Girona, amb un company ornitòleg vam veure el típic rastre d'un bon grapat de plomes d'ocell que deixa quan ha sigut caçat i menjat. En aquest cas la presa havia sigut un tudó (<i>Columba palumbus</i>), un columbiforme molt abundant a Europa, amb poblacions sedentàries a la península Ibèrica. Es pot identificar per la ratlla de les plomes (foto 1).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A primer cop d'ull, observant la depredació, es pot dir si el caçador es tracta d'un mamífer carnívor o d'un ocell rapinyaire.<br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-fhK4cdWHv14/VM0wwajsW3I/AAAAAAAABOg/Gsp2LUIkBNU/s1600/DSCN8968_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-fhK4cdWHv14/VM0wwajsW3I/AAAAAAAABOg/Gsp2LUIkBNU/s1600/DSCN8968_1560x1170.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 2. Marca depredació rapinyaire</i></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
En aquest cas sabem que no ha sigut un mamífer carnívor, ja que aquests cacen amb la boca, utilitzant les dents per mossegar la presa, de manera que les plomes que arranquen a l'animal queden rosegades o tallades a mossegades. En canvi, com s'observa a la fotografia (foto 2) les cànules de les plomes d'aquesta depredació estan marcades amb unes ralles, com rascades. Són signes de què ha sigut depredat per un ocell rapinyaire, que l'ha atrapat amb les urpes i amb el bec ha anat arrencant-li les plomes, deixant patent la seva marca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així és que ja sabíem de quin peu calçava el caçador. Vam voler anar una mica més enllà analitzant les possibles espècies depredadores. Vam pensar que probablement es tractava d'un rapinyaire diürn, ja que el tudó és un animal que es mou durant el dia, no obstant, durant el crepuscle el podria haver atacat algun dels rapinyaires nocturns.<br />Dels rapinyaires nocturns prou grans vam descartar l'òliba (<i>Tyto alba</i>) que basa la seva dieta amb talpons, gripaus i insectes, el gamarús (<i>Strix aluca</i>) que s'alimenta principalment de talpons i insectes, i el mussol banyut (<i>Asio otus</i>) que tot i que caça petits ocells semblaria massa petit per caçar un tudó. Descartant aquests grans rapinyaires nocturns, només ens quedava la possibilitat del més gran, el duc (<i>Bubo bubo</i>), que s'alimenta de mamífers (talpons, rates, eriçons, llebres) i ocells varis. De manera que en cas d'haver caigut en les urpes d'un depredador nocturn, segurament haguera estat en les d'un Duc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-oQzp3tB_MZI/VM1dyV7vrpI/AAAAAAAABPA/Lz4fRmgv-t4/s1600/duc%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-oQzp3tB_MZI/VM1dyV7vrpI/AAAAAAAABPA/Lz4fRmgv-t4/s1600/duc%2B001.jpg" height="283" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que vam creure més probable és que el depredador fos un rapinyaire diürn. En aquest cas, pot ser que un dels primers rapinyaires que ens venen al cap (almenys a mi dins el meu escàs coneixement ornitològic) és l'aligot comú (<i>Buteo buteo</i>), molt comú en aquesta zona. Però aquesta espècie la vam descartar, ja que sòl caçar a l'espera en llocs oberts, on captura sobretot talpons i a vegades ocells, conills, rèptils, amfibis, etc. i la depredació que vam localitzar era una presa poc habitual per ell en una zona boscosa. També podríem pensar en àguiles, com l'àguila calçada (<i>Aquila pennata</i>), però aquesta no està present a casa nostre durant l'hivern o l'àguila daurada (<i>Aquila chrysaetos</i>) un altre bona caçadora però que no trobem per la vora de Girona. L'esparver vulgar (<i>Accipiter nisus</i>), que juntament amb l'aligot comú és el rapinyaire diürn més nombrós d'Europa, s'alimenta d'ocells petits però un tudó és massa gran per ell. El seu cosí, l'astor (<i>Accipiter gentilis</i>), de gran similitud al darrer, però pràcticament el doble de gran, s'alimenta de mamífers i ocells tan grans com una llebre o un faisà, de manera que és un bon candidat per ser l'autor de la depredació. De la mateixa manera el falcó pelegrí (<i>Falco peregrinus</i>) també és un bon candidat que podria haver caçat el tudó, tot i que segurament en vol i després d'una ràpida persecució.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-MwDMDbRiTFk/VM1hVQ3tRNI/AAAAAAAABPY/TTuPIRVH60k/s1600/astor%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-MwDMDbRiTFk/VM1hVQ3tRNI/AAAAAAAABPY/TTuPIRVH60k/s1600/astor%2B001.jpg" height="330" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-pFDm17zz7jo/VM1fyLpUy4I/AAAAAAAABPM/-jgPfRfV4Gs/s1600/falco%2Bpelegri%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-pFDm17zz7jo/VM1fyLpUy4I/AAAAAAAABPM/-jgPfRfV4Gs/s1600/falco%2Bpelegri%2B001.jpg" height="245" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segurament no contempléssim totes les possibilitats de l'escenari, però ens en vam plantejar unes quantes i vam extreure'n 3 possibles espècies autores de la depredació. Un rapinyaire nocturn, el duc, i 2 rapinyaires diürns, l'astor i el falcó peregrí.</div>
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Text i fotos: R. Pacreu<br />Bibliografia i dibuixos: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània. Lars Svenson. Ed. Omega.</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-4036948207960615102014-11-20T02:48:00.001+01:002014-11-27T02:08:16.607+01:00Terra de llops i ossos<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Hf6dPWZAstM/Tdbr1JqPkpI/AAAAAAAAADY/WId8YAucmoA/s1600/fisicc.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Hf6dPWZAstM/Tdbr1JqPkpI/AAAAAAAAADY/WId8YAucmoA/s320/fisicc.png" height="195" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Imatge 1</i>. Mapa físic Asturies</td></tr>
</tbody></table>
<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta vegada hem creuat la península cap al nord oest fins a arribar a l'extrem occidental del principat d'Astúries, per tal d'endinsar-nos als "Valles de l'Osso". <br />
<br />
Aquestes valls es troben dins la serralada cantàbrica (formada per un conjunt de muntanyes abruptes generalment de roca calcària, amb els cims més alts de 2.500 m a Picos de Europa). Ens vam instal·lar al Concejo de Proaza, concretament en un poblet preciós anomenat Bustiello al mig de la muntanya, al Parc Natural d'Ubiñas i la Mesa. Durant quasi una setmana ens hem mogut per les valls de la zona, entre diferents concejos, Teverga, Quirós, Grado, etc. seguint rastres de llops (<i>Canis lupus</i>) i ossos (<i>Ursus arctos</i>).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-azwM21Uvl5U/VG0_62ue38I/AAAAAAAABN8/gBBbDqMiaMY/s1600/DSCN8756_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-azwM21Uvl5U/VG0_62ue38I/AAAAAAAABN8/gBBbDqMiaMY/s1600/DSCN8756_1560x1170.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 1</i>. "Valles de l'Osso"</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-E5PFE00LZj0/VG0q_q53EeI/AAAAAAAABNM/JrvkhaaSHBE/s1600/DSCN8646_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-E5PFE00LZj0/VG0q_q53EeI/AAAAAAAABNM/JrvkhaaSHBE/s1600/DSCN8646_1560x1170.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 2.</i> Petjada ós</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Els primers rastres d'ós que vam localitzar varen ser sota el poble mateix de Bustiello, a la vora d'una pomera. Durant aquesta època l'ós s'alimenta de poma, entre altres fruits, el qual queda registrat indiscutiblement en l'excrement que vam veure sota l'arbre. Una mica més endavant en uns bassals vam veure les seves petjades, es tractaven de 2 individus un més petit i un de gran. Es podria tractar d'una cria que encara segueix a la mare, les femelles inclòs passat l'any i mig, moment aproximat en el qual la mare abandona les cries, encara segueixen de lluny els passos de la seva progenitora per tal d'aprendre d'ella i no solen allunyar-se gaire de la zona, els mascles tenen més tendència a dispersar-se.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la tarda vam fer una espera per tal de veure l'ós a la falda del Monte Grande sense obtenir un resultat satisfactori. Val a dir que bufava un vent molt fort i que segur que qualsevol animal preferiria quedar-se amagat en una cova. El millor moment per fer esperes és el crepuscle, ja que són animals nocturns amb màxims d'activitat quan surt el sol i quan es pon.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-sKSKOUsyL-o/VG02RYpDwnI/AAAAAAAABNc/bneGTfo6AIE/s1600/DSCN8693_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-sKSKOUsyL-o/VG02RYpDwnI/AAAAAAAABNc/bneGTfo6AIE/s1600/DSCN8693_1560x1170.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 3</i>. Excrement llop</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El segon dia vam fer una ruta per Sierra Manteca (Somiedo) una zona molt llobera. Ens vam moure entre matollars del gènere Erica i Colluna principalment. Vam veure un isard i a part d'algunes petjades sospitoses de llop (pel tamany i forma allargada), vam trobar-ne un excrement. Són fàcils d'identificar, ja que són grossos i amb molt de pèl.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la tarda, després de la caiguda del sol, ens vam acostar en un bon punt per l'escolta, que havíem localitzat durant el dia. <br />
La nit és el moment per escoltar el llop, ja que és un animal de costums nocturnes, moment en el qual pot recórrer entre 10 i 15 km, alimentant-se en solitari o petits grups. Viu en petites famílies (en general de menys de 10 individus) compostes per la parella, els cadells de l'any i algun individu d'anys anteriors. <br />
Poc després d'asseure'ns a esperar vam sentir tres udols llargs i llunyans , i més tard, ja realment esgarrifant, vam sentir-ne udolar un molt a la vora nostre, quatre udols llargs i clars, una experiència indescriptible, udolant amb els llops. Va ser un gran èxit, i més tenint en compte que els llops de la península són poc udoladors, segurament degut a l'adaptació a un medi on sempre han sigut molt perseguits.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-lGKMI_WwLlU/VG03BQfVNEI/AAAAAAAABNk/rBf4Pae-gXw/s1600/DSCN8751_878x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-lGKMI_WwLlU/VG03BQfVNEI/AAAAAAAABNk/rBf4Pae-gXw/s1600/DSCN8751_878x1170.jpg" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Foto 4.</i> Esgarrapades d'ós</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El tercer dia caminant per les muntanyes que envolten Bustiello vam veure un arbre ple de rascades fetes amb les urpes d'un ós. Una demostració de poder pels altres individus que passin per la zona. Més tard pujant cap al Port de Bustiello, on vam trobar unes petjades clarament de llop, vam veure un acte ben singular de la naturalesa, l'aparellament del porc senglar (<i>Sus scrofa</i>), i vaig gravar una femella amb cries que esperava que la parella acabés de copular per seguir el trajecte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dz1ZO5bOgpqOMON9RgrlpuHILEsNv_SNVbZn9e1O-uF4Itsf2Ywn1Kj0BcebLTnR17eaud7awSoX_fsKNb3tg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El quart dia vam fer l'última excursió, al Monte de Peñanegra, on vam gaudir d'un paratge natural espectacular, riu, bosc cobert de molsa, cascades, i al cap de munt un bosc de bedolls d'una bellesa màgica. Pel camí vam trobar petjades d'ós, i en el bosc de bedolls, un dels arbres pressumptament havia sigut mossegat per un ós. Abans que caigués el sol vam fer un altra espera amb vistes en un parell de tarteres per tal d'observar l'ós, que també van acabar sense èxit. Les tarteres entre els boscos constitueixen carreteres pel desplaçament dels ossos, tot i preferir moures entre zones boscoses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.fapas.es/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img alt="FAPAS-25-años-conservando-r" src="http://www.fapas.es/cache/9/696c4e234186807f466c0c76079141dc.jpg" height="132" width="200" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
Per seguir els rastres hem tingut de referent i guia un company ambientòleg que està realitzant un voluntariat amb l'<a href="http://www.fapas.es/" target="_blank">ONG FAPAS</a> (fondo asturiano proteccion animales salvajes). Aquesta organització té com a objectiu la conservació dels ecosistemes cantàbrics de montanya, i entre altres espècies es dedica a afavorir la conservació de les poblacions d'ós bru. </div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
En aquesta zona s'hi troba una població d'uns 200 ossos. Aquestes poblacions igual que les dels llops s'han vist amenaçades per la seva persecució i extermini, i s'hi segueixen veient actualment. A més, fins fa poc quan el bestiar moria s'abandonava a la muntanya, de manera que servia d'aliment als grans depredadors, ossos i llops, entre d'altres. Però la llei de vaques boges va modificar aquesta activitat, obligant a portar el bestiar mort en fàbriques on és transformat en pinso, alimentant els lobbis i perjudicant els animals salvatges. Els estudis realitzats en les poblacions han comprovat com el canvi en una zona de 1000 caps de bestiar a 0 provoca davallades en les poblacions de carnívors. </div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que la seva persecució directe ha disminuït, segueix existint la furtivitat en aquestes terres, on hi ha persones que els posen paranys (llaços, etc), cadàvers amb verí o inclòs els persegueixen armats i amb passamuntanyes, el qual ha sigut enregistrat per càmeres de fototrampeig, tractant-se d'activitats totalment il·legals. </div>
<div style="text-align: justify;">
Val a dir que FAPAS quan es troba o detecte aquestes situacions, les denuncia i pren totes les mesures que els és possible. Això també ha fet que no siguin ben vistos per alguns sectors de la població, com són caçadors, furtius, ramaders i d'altres, fins al punt de no poder acostar-se en alguna localitat. L'activitat d'aquesta organització sense ànim de lucre és difícil de valorar per part de la població de la zona. Sent ben antiga la problemàtica entre ramaders i grans depredadors, ha sigut i és força evident el conflicte i els motius de la falta de reputació de FAPAS. És inevitable que en aquestes zones lloberes de tant en tant es produeixin atacs als remats, cobrant-se una o vàries víctimes. </div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i això hi ha hagut diferents procediments de part de l'administració per tal de protegir els ramaders, com és pagar el bestiar mort per la fauna salvatge. El tema es complica quan alguns ramaders volen fer passar animals morts sota altres circumstàncies com a preses, o tota l'estafa política deixa sense diners les arques públiques, i per tant sense els fons d'aquestes ajudes destinades a contribuir en la protecció de la naturalesa que estem perdent a marxes forçades. De totes maneres, i a través de totes les dificultats, organitzacions com FAPAS segueixen lluitant per defensar la fauna i la flora salvatge en un món cada vegada més destructiu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.educaixa.com/microsites/El_bosque/Bosque_un_ecosistema/interactivo/imgs/009.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="184" src="https://www.educaixa.com/microsites/El_bosque/Bosque_un_ecosistema/interactivo/imgs/009.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Imatge 3</i>. Esquema exemple xarxa tròfica</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Un també es pot preguntar el perquè de tant d'enrenou a defensar un depredador que l'únic que fa és atacar i menjar-se altres bèsties, inclòs arribant a patir per la pròpia seguretat (cosa que a la península no cal fer degut a la por que ens té). I és que la resposta és més fàcil d'explicar que no pas de comprendre, i rau en el funcionament de les cascades tròfiques. Parlar dels grans carnívors és parlar de l'esglaó més alt d'una xarxa tròfica. Les xarxes tròfiques tenen funcionaments en cadena, és a dir que tocar una sola peça produeix un afecte en tota la xarxa, i els consumidors superiors no són l'accepció d'aquesta norma. De fet en algunes zones hi han estudis fets sobre l'afecte de la presència/absència dels grans carnívors a l'ecosistema. </div>
<div style="text-align: justify;">
Un exemple clar és el Parc de Yellowston (EUA), on es va poder observar, explicant-ho d'una forma simplificada, que la reintroducció i protecció dels llops va generar una disminució de la població de grans herbívors, a part de la seva dispersió i la conseqüent reducció de la pressió de pastura al medi. A conseqüència de la baixada d'aquesta pressió els medis van canviar, tornant-se més exuberants, augmentant el sota bosc, bosc de ribera, etc. millorant els hàbitats per les necessitats de moltes espècies com ocells i petits mamífers, l'augment de petits mamífers també millora les poblacions de mesocarnívors, donant-se així un afecte en tota la xarxa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest exemple mostra clarament la importància dels grans carnívors en la regulació de les cascades tròfiques. També fa plantejar-se si en casos de projectes dedicats a la protecció de fauna no es tracte l'arrel del problema, que pot ser la falta d'una peça de la xarxa que regula l'espècie que es pretén protegir, de manera que es realitzin actuacions no afectives sense aquesta peça.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Text i fotos: </b>R. Pacreu<br /><b>Bibliografia:</b> Mamíferos de España. Lynx. F.J. Purroy i J.M. Varela.<br />http://www.fapas.es</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-59481493764059081632014-10-19T22:45:00.000+02:002014-11-07T09:59:11.505+01:00El gripau comú<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-28v-VGHTIxo/VEQdri58O7I/AAAAAAAABMM/hSUQXxXrnkU/s1600/DSCN8526_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-28v-VGHTIxo/VEQdri58O7I/AAAAAAAABMM/hSUQXxXrnkU/s1600/DSCN8526_1560x1170.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 1. Vora la cima del Bassegoda</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La darrera excursió que he fet aquest octubre ha sigut per fer el cim del Bassegoda (1.373). Aquesta muntanya està situada entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà. Està formada de roca calcària i si forma el naixament del riu Muga i el Tumany. Vam gaudir d'uns paratges impressionants i diversos, amb una vegetació variada entre boix, alzines, pins, faigs i castanyers. </div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la baixada a la vora d'un camí ombrívol vam creuar-nos amb una parella de gripaus. Ràpidament per la seva mida els vam identificar com al gripau comú (<i>Bufo bufo</i>), ja que és el major del anurs europeus. La femella pot arribar fins als 22 cm, tot i que no solen passar dels 15 cm, i els mascles una mica menys.</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-QFrBbwiaUqI/VEQaGWeXScI/AAAAAAAABL4/iZMCIkVPkDU/s1600/DSCN8555_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-QFrBbwiaUqI/VEQaGWeXScI/AAAAAAAABL4/iZMCIkVPkDU/s1600/DSCN8555_1560x1170.jpg" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 2. <i>Bufo bufo</i></td></tr>
</tbody></table>
Aquesta espècia és d'aspecte rabassut, amb la pell gruixuda i coberta dorsalment de berrugues. Té el morro curt i arrodonit, el cap ample i relativament petit. La pupil·la té formes variables amb l'iris de color taronja o vermellós. Darrere els ulls té les glàndules paròtides, que contenen bufonina i altres substàncies tòxiques, que utilitza com a mecanisme de defensa, alliberant-les de l'atac d'un depredador. Els seus depredadors més habituals són la llúdriga i el turó, i possiblement altres mustèlids, que els practiquen una incisió entre cap i tòrax, arrencant la pell, de manera que els hi treuen les glàndules sense que els afectin les toxines.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És una espècie d'àmplia distribució als països catalans i molt habitual en tot tipus d'ambients eruopeus, ja que la seva forma larvària (cap gros) resisteix millor a les aigües insalubres que les altres espècies d'anurs. De totes maneres per reproduir-se prefereix masses d'aigua de caràcter més o menys permanent i/o amb un important volum d'aigua important. I és sensible als productes químics agrícoles i als atropellaments en carreteres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És un gripau d'hàbits nocturns que viu en refugis subterranis, a vegades en caus de rosegadors. Cada any realitza una migració cap als llocs de reproducció (fins a 430 m mascles; fins a 1.400 m femelles). On els mascles realitzen la famosa abraça per a la reproducció anomenada amplexus. Els ous es dipositen en cordons gelatinosos de diversos metres de longitud, el qual es pot observar a les basses durant el període de reproducció.<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-GOnCRZ-OxGI/VEQaGbBBc3I/AAAAAAAABL8/pl_mDmze8FY/s1600/DSCN8551_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-GOnCRZ-OxGI/VEQaGbBBc3I/AAAAAAAABL8/pl_mDmze8FY/s1600/DSCN8551_1560x1170.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 3.<i> Bufo bufo</i></td></tr>
</tbody></table>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>Regne:</b> Animal<br />
<b>Filum:</b> Cordats<br />
<b>Classe:</b> Amfibis<br />
<b>Ordre:</b> Anurs<br />
<b>Família: </b>Bufonidae<br />
<b>Espècie: </b><i>Bufo bufo</i><br />
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-5OVrFzVC35s/VEQdr2W6QRI/AAAAAAAABMQ/yplnHCdoGRc/s1600/DSCN8544_1560x1170.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-5OVrFzVC35s/VEQdr2W6QRI/AAAAAAAABMQ/yplnHCdoGRc/s1600/DSCN8544_1560x1170.jpg" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 4. Sotabosc a l'entorn del Bassegoda</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Text i fotos:</b> R. Pacreu<br /><b>Bibliografia:</b> Amfibis i rètils de Catalunya, Païs Valencià i Balears. X. Rivera i altres. Ed. Lynx. 2011</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-43393141979516157582014-08-03T23:26:00.001+02:002014-08-03T23:32:02.956+02:00Anellament a les Ribes del TerAquest Juliol, una de les últimes excursions que vaig fer amb els petits exploradors la vam dedicar a l'anellament d'ocells. Vam gaudir d'un matí d'anellament amb un gran amic i expert anellador, en Daniel Castro.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-mfIsSEvBwe8/U96gP2769vI/AAAAAAAABJc/PVx8csh22PU/s1600/DSCN8109_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-mfIsSEvBwe8/U96gP2769vI/AAAAAAAABJc/PVx8csh22PU/s1600/DSCN8109_1560x878.jpg" height="225" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Els petits estaven molt emocionats de veure de tant a prop als ocells. Tot i que les explicacions del material i mètodes per censar-los se'ls fes una mica pesat, la majoria es van endur una experiència gratificant, sobretot els que van poder alliberar algun individu.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Era un dia mitg nuvolat, però per sort havia plogut el dia anterior i els ocells ja es van aixecar, sabent que no tornaria a ploure. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Vam veure femella i mascle del tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), la mallerenga carbonera (Parus major) i una merla (Turdus merula) joveneta amb un plomatge més claret i motejat que l'adult, que a mi em va recordar al tord.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-BcljKvaz-ZE/U96k5qkbAzI/AAAAAAAABJo/g1_yJhhvtEo/s1600/DSCN8121_1560x878.jpg" height="112" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="200" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 1. Tallarol de caquet fem.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-m1MTZ8NqYLg/U96k9Hat-TI/AAAAAAAABKA/l05GdD6UWmI/s1600/DSCN8128_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-m1MTZ8NqYLg/U96k9Hat-TI/AAAAAAAABKA/l05GdD6UWmI/s1600/DSCN8128_1560x878.jpg" height="112" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 2. Tallarol de casquet masc.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-lTS3ZSgBhTM/U96k7Er6eDI/AAAAAAAABJw/6BNN6z5ah5k/s1600/DSCN8124_1560x878.jpg" height="112" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="200" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 3. Mallerenga blava</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-eKFRaKkfZxA/U96k7lC0AzI/AAAAAAAABJ4/WIladlnZ4p8/s1600/DSCN8127_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-eKFRaKkfZxA/U96k7lC0AzI/AAAAAAAABJ4/WIladlnZ4p8/s1600/DSCN8127_1560x878.jpg" height="112" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 4. Mallerenga blava</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-DcYKDEvb2nE/U96nNDYaO_I/AAAAAAAABKM/P-gJwInd_Jw/s1600/DSCN8133_1560x878.jpg" height="112" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="200" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 5. Merla</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-M8Zzi-GU3e4/U96nNpajS_I/AAAAAAAABKQ/MNvoQT6nnrE/s1600/DSCN8134_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-M8Zzi-GU3e4/U96nNpajS_I/AAAAAAAABKQ/MNvoQT6nnrE/s1600/DSCN8134_1560x878.jpg" height="112" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 6. Merla</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-5Ti1EPKIoU0/U96oTiPGyPI/AAAAAAAABKc/mxT2xb1C9Ss/s1600/DSCN8138_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-5Ti1EPKIoU0/U96oTiPGyPI/AAAAAAAABKc/mxT2xb1C9Ss/s1600/DSCN8138_1560x878.jpg" height="180" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 7. Mellarenga carbonera</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-size: x-small;">Text i fotos: R. Pacreu</span><br />
<div>
<span style="font-size: x-small;">Bibliografia: Guis d'ocells. Europa i regió mediterrània. Ed. Omega. Lars Svenson.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-8645809386125216482014-07-14T23:29:00.002+02:002014-08-03T22:41:22.397+02:00Macroinvertebrats aquàtics del Ter<div style="text-align: justify;">
En aquesta ocasió vaig sortir al riu amb un grup de petits exploradors a veure què trobàvem a les ribes del Ter per Girona. Vam sortir de Fontajau, i després de caminar una estona pel costat del riu, contemplant la vegetació de ribera i algun picot, vam arribar a la zona de l'illa del Ter.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-SWWk_DOZkCA/U8ROatqqzcI/AAAAAAAABJA/dhlkAl2A9t0/s1600/DSCN7811_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-SWWk_DOZkCA/U8ROatqqzcI/AAAAAAAABJA/dhlkAl2A9t0/s1600/DSCN7811_1560x878.jpg" height="180" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Illa del Ter (Girona)</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Allà ens vam centrar en l'observació d'invertebrats aquàtics. Tots ens ho vam passar molt bé rebuscant amb salabrets i ficant-nos dins al riu amb les xancletes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més de la diversió produïda per l'aigua i saltar pel riu, vam observar algunes espècies de macroinvertebrats aquàtics. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que més vam observar van ser insectes. Vam trobar dues espècies d'heteròpters, barquers (notonèctids) i escorpins d'aigua (nèpids, segurament <i>Nepa cinerea</i>). Es tracta d'espècies presents en qualsevol qualitat d'aigües.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-3323aJpwHyM/U8QTrNU_2CI/AAAAAAAABIQ/R-r0Cis--hI/s1600/Barquer_1560x878.jpg" height="112" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="200" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barquer (notonèctid)</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Kt_jyCOyRew/U8QTrQ5UdiI/AAAAAAAABIU/06ELnpkNsys/s1600/Escorp%C3%AD+d'aigua_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Kt_jyCOyRew/U8QTrQ5UdiI/AAAAAAAABIU/06ELnpkNsys/s1600/Escorp%C3%AD+d'aigua_1560x878.jpg" height="112" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Escorpí d'aigua (nèpid)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
D'insectes també vam trobar un parell d'odonats, una libèl·lula adulta, ja metamorfitzada, i una larva de libèl·lula que vam determinar de la família dels lèstids. Segons un índex donat per l'associació habitats, al projecte rius, aquesta seria l'única espècie observada que ens indicaria una qualitat bona de l'aigua.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-hgKNooI8sps/U8QQ6xBRWDI/AAAAAAAABH8/n4jnQW54I0M/s1600/odonat,+l%C3%A8stid_1560x878.jpg" height="112" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="200" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Larva lèstid</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://1.bp.blogspot.com/-haR-T5PlMJQ/U8QRk10HMfI/AAAAAAAABIE/aUZBAvqKVus/s1600/Libelula+(2)_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-haR-T5PlMJQ/U8QRk10HMfI/AAAAAAAABIE/aUZBAvqKVus/s1600/Libelula+(2)_1560x878.jpg" height="112" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Libèl·lula</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-hgKNooI8sps/U8QQ6xBRWDI/AAAAAAAABH8/n4jnQW54I0M/s1600/odonat,+l%C3%A8stid_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/-haR-T5PlMJQ/U8QRk10HMfI/AAAAAAAABIE/aUZBAvqKVus/s1600/Libelula+(2)_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.museudelter.cat/coneixelriu/imatges/ma-020.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.museudelter.cat/coneixelriu/imatges/ma-020.png" height="320" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cicle dels odonats</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: start;">Vam trobar un representant dels artròpodes crustacis, en aquest cas no va ser un cranc de riu, sinó un gammàrid, una petita gambeta de riu, <i>Gammarus sp</i>. </span>Aquesta també és una espècie present en qualsevol qualitat d'aigües.<br />
<span style="text-align: start;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://4.bp.blogspot.com/-5sbG20wYbZM/U8QXYnQ9qpI/AAAAAAAABIk/NqSz1sK_vUU/s1600/Gambeta_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-5sbG20wYbZM/U8QXYnQ9qpI/AAAAAAAABIk/NqSz1sK_vUU/s1600/Gambeta_1560x878.jpg" height="112" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Gammàrid</td></tr>
</tbody></table>
També vam trobar una espècie de mol·lusc gasteròpode, una cargolina que vam determinar de la família dels físids, segurament <i>Physia sp</i>. <span style="text-align: justify;">Aquesta també és una espècie present en qualsevol qualitat d'aigües.</span><br />
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-nWAJ8WlmmXo/U8RJ9DNxepI/AAAAAAAABI0/SU-Ei9ikT2M/s1600/fisids+(3)_1560x878.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-nWAJ8WlmmXo/U8RJ9DNxepI/AAAAAAAABI0/SU-Ei9ikT2M/s1600/fisids+(3)_1560x878.jpg" height="112" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Physia sp.</td></tr>
</tbody></table>
Tinguent en compte la diversitat de macroinvertebrats que podem trobar al riu, no vam veure gaires espècies, però van ser suficients per fer passar una bona als petits exploradors.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Text i fotos:</b> R. Pacreu<br /><b>Bibliografia: </b>Làmines macroinvertebrats (Associació Hàbitats), Desplegables de la fauna aquàtica de la conca del Besòs, Macroinvertebrats I i II (Consorci per a la defensa de la conca del Besòs)</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-40431192441581410122014-05-26T17:20:00.002+02:002015-06-02T15:11:33.318+02:00Trobada col·laboradors SEMICE: Micromamífers<div style="text-align: justify;">
Aquest cap de setmana hem anat a la segona trobada dels <a href="http://biolegdecamp.blogspot.com.es/2013/12/mostreig-de-petits-mamifers.html" target="_blank">col·laboradors del seguiment</a> de petits mamífers comuns d'Espanya (SEMICE) al <a href="http://www.museugranollersciencies.org/ca/petits-mamifers/projectes/semice/" target="_blank">museu de ciències naturals de Granollers</a>. La jornada ha sigut ben completa, al matí, després de la benvinguda i la presentació dels assistents, ens han mostrat els resultats obtinguts fins al moment, el material lliurat al ministeri de medi ambient i motius d'interès d'aquest, com ha evolucionat la xarxa de seguiment des de la prova pilot del 2008 i mètodes divulgatius utilitzats per a grans i petits (com el material següent, part d'una jornada divulgativa).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ke4NRCKGLvU/U4NZ5DO-UpI/AAAAAAAAA7k/nfb8xwecpmU/s1600/Muntatge_ratolipaper+001_564x776.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-ke4NRCKGLvU/U4NZ5DO-UpI/AAAAAAAAA7k/nfb8xwecpmU/s1600/Muntatge_ratolipaper+001_564x776.jpg" width="145" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Instruccions</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-uXOKoQ4k564/U4NZ5ug-uXI/AAAAAAAAA7s/hKnzK03X4Eo/s1600/ratoli_caraB+001_564x776.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-uXOKoQ4k564/U4NZ5ug-uXI/AAAAAAAAA7s/hKnzK03X4Eo/s1600/ratoli_caraB+001_564x776.jpg" width="145" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cara B</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-0htWGJe2bRU/U4NZ5i8B_OI/AAAAAAAAA7o/ffrvNnsj-aw/s1600/ratoli_caraA+001_564x776.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-0htWGJe2bRU/U4NZ5i8B_OI/AAAAAAAAA7o/ffrvNnsj-aw/s1600/ratoli_caraA+001_564x776.jpg" width="145" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cara A</td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">Després de la pausa de mig matí ens han parlat sobre la metodologia i la presa de dades i la seva informatització. Després ens han parlat del seguiment del liró gris (</span><i style="text-align: justify;">Glis glis</i><span style="text-align: justify;">), fet amb caixes niu a dalt dels arbres, la llàstima és que aquesta espècie no es troba a terra baixa, de manera que les estacions de mostreig es troben com a mínim a muntanya mitjana, el més a prop de Girona seria fer-ne una a la Garrotxa. Finalment ens han parlat sobre la identificació de les diferents espècies que podem trobar, i hem anat a una "aula-laboratori" per fer una sessió pràctica d'identificació amb pells i cranis.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-n1h60kRfCAU/U4NVKRRWdJI/AAAAAAAAA68/wmUBKuhHyq8/s1600/DSCN7036_776x436.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="http://2.bp.blogspot.com/-n1h60kRfCAU/U4NVKRRWdJI/AAAAAAAAA68/wmUBKuhHyq8/s1600/DSCN7036_776x436.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 1. Aula-laboratori amb els 3 ponents de la jornada de dreta a esquerra</td></tr>
</tbody></table>
- Resum identificació micromamífers de Catalunya (SEMICE):<br />
<ul>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-HNT-LZ9_Fmc/VWzWN23bncI/AAAAAAAABbI/UWyhIZdixfE/s1600/sorex%2B001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a>
<li><u>Insectívors</u><br />- <b>Eriçó europeu</b>, <i>Erinaceus europaea </i><a href="http://1.bp.blogspot.com/-6-lv5XN1ZBM/VWzZh65IjPI/AAAAAAAABb0/jqJYYITpD-8/s1600/eri%25C3%25A7o%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="109" src="http://1.bp.blogspot.com/-6-lv5XN1ZBM/VWzZh65IjPI/AAAAAAAABb0/jqJYYITpD-8/s200/eri%25C3%25A7o%2B001.jpg" width="200" /></a><br />- Mussaranyes (musell allargat)<br /><br /> - Dents vermelles (marge esmalt) -- més rares!<br /> · <b>Mussaranya menuda</b>, <i>Sorex minutus<br /> (Més petita, cua més peluda) </i> <br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ZqUplXtrzQo/VWzZd-mrPFI/AAAAAAAABbo/5loy0y44Hxs/s1600/SOREX%2BNANA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="123" src="http://1.bp.blogspot.com/-ZqUplXtrzQo/VWzZd-mrPFI/AAAAAAAABbo/5loy0y44Hxs/s200/SOREX%2BNANA.jpg" width="200" /></a> <br /> · <b>Mussaranya cua-quadrada</b>, <i>Sorex araneus<br /> </i>(Més robusta, cua aspecte quasi despullat)<br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/-neG9-zq8lpU/VWzZn4ESy5I/AAAAAAAABb8/eFZarrAEckE/s1600/SOREX2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="138" src="http://3.bp.blogspot.com/-neG9-zq8lpU/VWzZn4ESy5I/AAAAAAAABb8/eFZarrAEckE/s200/SOREX2.png" width="200" /></a><br /><br /> - Dents blanques<br /> · <b>Mussaranya comuna</b>, <i>Crocidura russula</i><br /> (La mçes comuna, pèls llargs a la cua)<br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/-yEYRsFin4CI/VWzZcV8FNHI/AAAAAAAABbc/37pdkIE5lGc/s1600/CROCIDURA%2BCOMUNA%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="91" src="http://2.bp.blogspot.com/-yEYRsFin4CI/VWzZcV8FNHI/AAAAAAAABbc/37pdkIE5lGc/s200/CROCIDURA%2BCOMUNA%2B001.jpg" width="200" /></a><br /> · <b>Mussaranya nana</b>, <i>Suncus etruscus</i><br /> (Molt petita! El mamífer més petit del món)<br /> <span style="font-size: x-small;">*No pot caure a les trampes del SEMICE (Sherman i longworth)<br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/-KXRPxWiHO5I/VWzZdKs3mqI/AAAAAAAABbk/0BNHGByBaJM/s1600/CROCIDURA%2BENANA%2B001.jpg" imageanchor="1" style="font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="91" src="http://3.bp.blogspot.com/-KXRPxWiHO5I/VWzZdKs3mqI/AAAAAAAABbk/0BNHGByBaJM/s320/CROCIDURA%2BENANA%2B001.jpg" width="320" /></a></span></li>
<li><u>Rossegadors</u><br />- <b>Ratolí de bosc</b>, <i>Apodemus sylvaticus</i><a href="http://2.bp.blogspot.com/-4B5rwxRZlBQ/VW2lzdFGbDI/AAAAAAAABcY/F_dyCo8WvOw/s1600/A.SILVATICUS%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="101" src="http://2.bp.blogspot.com/-4B5rwxRZlBQ/VW2lzdFGbDI/AAAAAAAABcY/F_dyCo8WvOw/s200/A.SILVATICUS%2B001.jpg" width="200" /></a><br />- <b>Ratolí de camp</b>, <i>Apodemus flavicolis</i><a href="http://3.bp.blogspot.com/-inB-ENJKaDI/VW2lPqUZB5I/AAAAAAAABcQ/ukjCwPzKrQM/s1600/APODEMUS%2BFLAVIOLIS%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="110" src="http://3.bp.blogspot.com/-inB-ENJKaDI/VW2lPqUZB5I/AAAAAAAABcQ/ukjCwPzKrQM/s200/APODEMUS%2BFLAVIOLIS%2B001.jpg" width="200" /></a><br /><div style="text-align: justify;">
(A Europa es diferencien per la mida, però aquí estan solapats. No presenten diferències externes. L'únic que té collar complert és A. flavicolis, però sinó està complert no determina l'sp. Única diferenciació per la cúspide d'una dent (individu mort). Tenir en compte la distribució (A. flavicolis a poques zones de Catalunya) tot i que no es considera exacta donada la dificultat de diferencicació.)</div>
<i><br />(Apodemus</i> sp. respecte del <i>Mus</i> sp. tenen les orelles més grosses, els ulls més sortits i el pèl més rogenc. Caràcter diferenciador: L peu > 20 mm)<br /><br />- <b>Ratolí domèstic</b>, <i>Mus domesticus</i> <br /> (L cua = L cos + L cap)<br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/-gi8j99POOZo/VW2oKVJMrCI/AAAAAAAABck/VGxj2u1LWRA/s1600/mus%2Bmusculus%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="103" src="http://2.bp.blogspot.com/-gi8j99POOZo/VW2oKVJMrCI/AAAAAAAABck/VGxj2u1LWRA/s200/mus%2Bmusculus%2B001.jpg" width="200" /></a><br />- <b>Ratolí mediterrani</b>, <i>Mus spretus</i> <br /> (L cua < L cos + L cap; separació molt nítida entre el tó marró del llom i el crema de la panxa)<br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/-iG_cbcp-rfw/VW2pQDj_OdI/AAAAAAAABcs/A1cLXLzw_xk/s1600/mus%2Bspretus%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="105" src="http://3.bp.blogspot.com/-iG_cbcp-rfw/VW2pQDj_OdI/AAAAAAAABcs/A1cLXLzw_xk/s200/mus%2Bspretus%2B001.jpg" width="200" /></a><br /><br />- <b>Rata negra</b>,<i> Rattus Rattus </i><br />(coloració gris fosc/ parada rogenca; L cua < L cos)<br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/-seA2A5BqE-k/VW2q6Yfdm-I/AAAAAAAABc4/cOrxsJoczwk/s1600/rata_negra%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="105" src="http://2.bp.blogspot.com/-seA2A5BqE-k/VW2q6Yfdm-I/AAAAAAAABc4/cOrxsJoczwk/s200/rata_negra%2B001.jpg" width="200" /></a><br />- <b>Rata comuna</b>, <i>Rattus norvegicus</i> <br /> (coloració gris clar; L cua > L cos; orelles més curtes que estirades, mai arriben a tocar l'ull)<br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/-plmAnejCyGM/VW2q7EDEPMI/AAAAAAAABc8/54EtbjQXUnk/s1600/rata_comuna%2B001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="111" src="http://3.bp.blogspot.com/-plmAnejCyGM/VW2q7EDEPMI/AAAAAAAABc8/54EtbjQXUnk/s200/rata_comuna%2B001.jpg" width="200" /></a><br /></li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
* Altres espècies de Catalunya que no cauen en aquestes trampes:</div>
<br />
Talp, <i>Talpa europaea</i><br />
Rata d'aigua, <i>Arvicola sapidus</i><br />
Desman o almesquera, <i>Galemys pyrenaicus</i><br />
Esquirol, <i>Sciurus vulgaris</i><br />
Talpó comú, <i>Microtus duodecimocostatus</i><br />
Talpó roig, <i>Clethrionomys glareolus</i><br />
Talpó muntanyenc, <i>Microtus agrestis</i><br />
Liró gris, <i>Glis glis</i><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Rata cellarda, <i>Eliomys quercinus</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
En acabar la sessió d'identificació, ens han convidat a dinar. Havent dinat ens han mostrat els "magatzems de mostres animals" plens de col·leccions, el "magatzem en sec" , d'artròpodes, esquelets i pells de mamífers. I el "magatzem en líquid" ple de pots amb mostres en alcohol d'amfibis i rèptils. I d'altres espècies. Verdaderament impressionant la quantitat de mostres i la feina de classificació i organització de l'espai.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-zw70fCy1_T0/U4NXo5GJgAI/AAAAAAAAA7I/9ECz8h8HuU0/s1600/DSCN7047_436x776.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-zw70fCy1_T0/U4NXo5GJgAI/AAAAAAAAA7I/9ECz8h8HuU0/s1600/DSCN7047_436x776.jpg" width="180" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 2. "Magatzem sec"</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-_IbgnffCZSA/U4NXo9uU0yI/AAAAAAAAA7M/7JUoxsDkVNQ/s1600/DSCN7048_436x776.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-_IbgnffCZSA/U4NXo9uU0yI/AAAAAAAAA7M/7JUoxsDkVNQ/s1600/DSCN7048_436x776.jpg" width="180" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 3. "Magatzem liquid"</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Finalment ens han convidat a gaudir d'una sessió d'astronomia al planetari, amb una pantalla en cúpula impressionant. Abans de marxar hem donat un cop d'ull a les exposicions actuals del museu sobre els ratpenats i les papallones. </div>
<div>
<br /><br /><br /></div>
<div>
<span style="font-size: x-small;"><b>Text i fotos:</b> Roger Pacreu Oliu i Blanca Font Vinyes<br /><b>Dibuixos:</b> Mamíferos de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx<br /><b>Bibliografia:</b> <a href="http://www.museugranollersciencies.org/ca/petits-mamifers/projectes/semice/" target="_blank">Museu de ciències naturals de Granollers</a>, </span><span style="font-size: x-small;">Mamíferos de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-47799023392355421922014-03-30T20:16:00.001+02:002014-03-30T20:16:57.179+02:00La primavera a la granja<div style="text-align: justify;">
Ja tornem a ser a la primavera. Les plantes broten, creixen i floreixen exhibint els seus encants. Molts animals s'aparellen si no ho han fet ja, i es reprodueixen per tal de perpetuar la seva dotació genètica, guiats pels seu instints més bàsics. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És impressionants assistir al naixement d'un animal, l'entrada a la vida, que sovint fa pensar amb la seva sortida, la mort. Veure brotar o florir una planta pot ser espectacular, però veure com un animal arriba al món provoca un cúmul d'emocions a qualsevol persona.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'any passat en una entrada vaig ensenyar el <a href="http://biolegdecamp.blogspot.com.es/2013/04/tornant-al-blog-la-primavera-i-el-camp.html" target="_blank">naixement dels pollets de gallina</a> al moment de trencar la closca. Aquest any un altre vegada ja els he vist néixer. I per primera vegada he pogut veure néixer un animal més pròxim a nosaltres, un mamífer, i no un gos o un gat, sinó una cabra domèstica (<i>Capra hircus</i>). És impressionant com aquesta espècie, poc després de néixer ja està buscant l'equilibri amb les seves potes per tal de mantenir-se dreta. I a les 2 hores ja està caminant darrera la seva mare! També dóna motius per reflexionar la facilitat que tenen la resta de mamífers a l'hora del part, i en canvi lo complicat que sembla resultar pels humans.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-by89vdSvL6w/UzhZOStEJBI/AAAAAAAAAts/h0teqNoC0RY/s1600/DSCN6119_776x582.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-by89vdSvL6w/UzhZOStEJBI/AAAAAAAAAts/h0teqNoC0RY/s1600/DSCN6119_776x582.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cabra acabada de néixer.</td></tr>
</tbody></table>
<b>Regne:</b> Animal<br />
<b>Filum:</b> Cordat<br />
<b>Classe:</b> Mamífer<br />
<b>Ordre:</b> Ariodàctil<br />
<b>Família:</b> Bòvid<br />
<b>Espècie:</b> <i>Capra hircus</i><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-X0X8_xlQzak/UzhZO6TaFCI/AAAAAAAAAtw/FmuFflKQ2pI/s1600/DSCN6165_776x436.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-X0X8_xlQzak/UzhZO6TaFCI/AAAAAAAAAtw/FmuFflKQ2pI/s1600/DSCN6165_776x436.jpg" height="180" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dues hores després de néixer.</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-40618463712228051752014-02-14T23:47:00.003+01:002014-02-16T01:33:45.930+01:00Plantes medicinals<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.greekmedicine.net/images/De-Materia-Medica.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.greekmedicine.net/images/De-Materia-Medica.jpg" height="200" width="170" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Figura 1. Pàgina Dioscòrides.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"><br />El cap de setmana passat vaig anar a l'Alt Empordà, a Vilarnadal. A fer una passejada amb un grup de </span><a href="http://floracatalana.net/" style="text-align: justify;">floracatalana.net</a><span style="text-align: justify;"> acompanyat per la Plàcida, una remeiera entranyable. La passejada va ser interessant, tot i que no vam veure gaire quantitat d'espècies, però vam poder escoltar varies receptes i utilitats de plantes amb propietats mèdiques. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam parlar d'aquestes plantes entre d'altres:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- La calèndula (<i>Calendula sp</i>), que fàcilment se'n pot fer una pomada, és bona per cuidar i conservar la pell i la majoria d'afeccions que si poden tenir com psoriasis i les llagues.<br /> <br /> · <u>Recepta pomada calèndula</u><br /> Bullir les flors en oli a foc lent durant 15 minuts i parar el foc.<br /> (Potser bany maria)<br /> Deixar reposar fins l'endemà.<br /> Escalfar i afegir cera d'abella.(100g/L)<br /><br />- La bossa de pastor (<i>Capsella bursa-pastoris</i>) presa en infusions des de 2 dies abans de contar el cicle de la regla i seguint durant aquest, fa regular la menstruació. <br />Una tintura d'aquesta mateixa planta, va bé per l'atròfia muscular i els problemes de genolls. S'espolvoritza 2-3 cops al dia i es fa un massatge a la zona afectada. Per a aquesta afecció també és bo combinar l'ús de l'oli o la crema de cannabis (<i>Cannabis sativa</i>).<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- L'estepa blanca (<i>Cistus albidus</i>) fent-ne una infusió és bona per la tos i el mal de coll.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- El plantatge (<i>Plantago sp.</i>) és cicatritzant, antihemorràgic i comestible. Simplement mastegant-lo i aplicant-lo a una ferida ens pot proporcionar les seves propietats.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- El romaní (<i>Rosmarinus officinalis</i>) el podem utilitzar per pujar la presió del cos.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- L'herba berruguera (<i>Chalidonium majus</i>), com el seu nom indica, aplicant-la diàriament sobre una berruga pot ajudar a fer-la desaparèixer. També és bona per la pell i les taques en aquesta. A més es pot aplicar en afeccions als ulls, tancant-lo i aplicant el làtex sobre la parpella, xafant una mica la planta, és bona per problemes diversos de la vista com les cataràtes.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- De l'aritjol (<i>Smilax aspera</i>) se'n havia fet la famosa beguda de zarzaparrilla, llàstima que no en tenim la recepta, i s'haurà d'investigar una miqueta. Però es tracta d'una beguda que havia sigut l'alternativa a la famosa cocacola.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
A la tarda, després de fer un dinar en germanor, compartint una mica de cada casa, vam estar escoltant les ensenyances dels 2 avis remeiers. Que ens van acabar d'aprofundir amb el seu coneixement sobre algunes espècies i els seus usos, a través de les seves pròpies experiències. Tot plegat molt interessant, són coneixements que porten segles vagant entre la societat, i que en certs moments han sigut apartats, ocultats, esborrats o simplement oblidats, però que encara som a temps de recuperar com a part de la nostre cultura i connexió amb la sabia naturalesa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-size: x-small;">Text: Roger Pacreu</span></div>
<span style="font-size: x-small;">Fotografia: Dioscòrides "De materia medica" www.greekmedicine.net</span><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-81458244068667801972014-02-08T00:59:00.002+01:002015-12-17T21:16:06.073+01:00Anellament a les Pedreres<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-pY2rgJu1b0k/UvVoLoWrfWI/AAAAAAAAAlE/0JAbtT_Me5Y/s1600/DSCN5965_768x432.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="112" src="http://2.bp.blogspot.com/-pY2rgJu1b0k/UvVoLoWrfWI/AAAAAAAAAlE/0JAbtT_Me5Y/s1600/DSCN5965_768x432.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 1. Xarxes japoneses</td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: justify;">El matí d'aquest dimecres passat el vam dedicar a l'anellament d'ocells al barri de les Pedreres de Girona. Era el primer anellament que portava en Dani, que ja té el títol d'anellador expert, de manera que té permís per posar xarxes, prendre dades i marcar els individus amb anelles.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'entrada la tècnica de captura amb les xarxes sembla una mica agressiva, però amb un control continu, els individus no solen sofrir danys. A més, mitjançant aquests mètodes s'obté molta informació sobre les migracions i la biologia de les aus, el coneixement és poder, i més facilitat per protegir allò que és conegut.<br />
<br />
El dia no es presentava gaire favorable, feia força vent, de manera que els ocells no volaven gaire, finalment va començar a ploure i vam recollir les xarxes abans d'hora, ja que si hi cauen els ocells queden molls i poden morir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i ser un dia desfavorable vam poder tenir entre les mans 4 espècies d'aus. La que més va caure a les xarxes va ser el conegut pit roig (<i>Erithacus rubecula</i>), amb el seu pitet vermell rovellat, aquest túrdid el podem observar durant tot l'any. També vam veure el pàrid més gran de tots, la preciosa mallerenga carbonera (<i>Parus major</i>) amb la seva panxeta groga. La femella del tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) amb el seu casquet marró, que també la podem veure tot l'any. I finalment també es va acostar a les xarxes el tord comú (<i>Turdus philomelos</i>). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esperem que pel pròxim anellament les condicions ens siguin més favorables i puguem fer una llista més llarga d'espècies vistes. Mentrestant ja estic content amb les 4 fotos dels models que es van acostar el dimecres.</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-f-kV9WKOSss/UvVsXD9nO0I/AAAAAAAAAlQ/qjz8IkeqSAg/s1600/DSCN5974_768x432.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="179" src="http://3.bp.blogspot.com/-f-kV9WKOSss/UvVsXD9nO0I/AAAAAAAAAlQ/qjz8IkeqSAg/s1600/DSCN5974_768x432.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 2. Erithacus rubecula</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://1.bp.blogspot.com/--VKP1PuYELQ/UvVtUvccVfI/AAAAAAAAAlY/ARTDRQ9UJ6k/s1600/DSCN5981_768x432.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="179" src="http://1.bp.blogspot.com/--VKP1PuYELQ/UvVtUvccVfI/AAAAAAAAAlY/ARTDRQ9UJ6k/s1600/DSCN5981_768x432.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.727272033691406px;">Foto 3.Parus major</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-UlkFN7QOUI4/UvVvauaCCWI/AAAAAAAAAlk/r7CZLu0lS3Y/s1600/DSCN5979_768x432.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="179" src="http://2.bp.blogspot.com/-UlkFN7QOUI4/UvVvauaCCWI/AAAAAAAAAlk/r7CZLu0lS3Y/s1600/DSCN5979_768x432.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 4. <i>Sylvia atricapilla</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-vg_XgTm-87U/UvVva3HaRuI/AAAAAAAAAlo/iZgKJlDbYMU/s1600/DSCN5989_768x432.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="179" src="http://2.bp.blogspot.com/-vg_XgTm-87U/UvVva3HaRuI/AAAAAAAAAlo/iZgKJlDbYMU/s1600/DSCN5989_768x432.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 5. <i>Turdus philomelos</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: x-small; text-align: center;">Text i fotos: Roger Pacreu</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fonts: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània. Ed. Omega. Lars Svenson.</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-55725130656248670762014-02-03T01:21:00.001+01:002014-02-04T22:07:21.023+01:00El Linx Ibèric<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-4QUBk4aocAg/Uu7IHHTbGhI/AAAAAAAAAj8/zAw0C6yPDqA/s1600/DSCN5684_432x768.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-4QUBk4aocAg/Uu7IHHTbGhI/AAAAAAAAAj8/zAw0C6yPDqA/s1600/DSCN5684_432x768.jpg" height="200" width="112" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 1. Senyal tràfic</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
En aquesta ocasió, ens em allunyat de les contrades catalanes per anar a trobar-nos amb el Linx Ibèric, probablement el felí més amenaçat del planeta. Ens hem desplaçat fins a Jaen, al Parc Natural d'Andujar, a Sierra Morena.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A mitjans d'hivern aquest animal, que apassiona a tanta gent, entre en zel, i és un bon moment per veure'l, ja que augmenta la seva activitat. Tot i anar-lo a buscar en bona època, es tracta d'una espècie en regressió distributiva i numèrica (menys de 500 individus), d'hàbits solitaris, crepusculars i nocturns i cada individu domina territoris de 5 a 20 quilòmetres quadrats, on no permeten l'entrada de cap individu del mateix sexe. Així és que veure'l es converteix en una mescla entre pacients esperes observant cada racó del paisatge amb uns prismàtics i la sort.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Habita paratges de vegetació mediterrània, amb preferència de zones arbustives, de matollars tipus llentiscle, en mosaic amb zones obertes, on hi ha pastures pel conill. El 90% de la seva alimentació és basa en aquest lagomorf, esporàdicament caça perdius i fins i tot algun cérvol. De fet, depèn de la seva principal presa fins al punt de què si no hi ha una abundància determinada de conills per hectàrea, no es reprodueix. I aquest any, han disminuït les poblacions de conill, repercutint en l'abundància i la presència del gran felí ibèric. A més recentment s'han atropellat a 2 individus al parc, així és que, tot i dedicar una setmana a la seva recerca, l'objectiu es presentava difícil.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-B4_2224J6LI/Uu7T3p4xVXI/AAAAAAAAAkM/urN2HAbKfIE/s1600/DSCN5770_768x432.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-B4_2224J6LI/Uu7T3p4xVXI/AAAAAAAAAkM/urN2HAbKfIE/s1600/DSCN5770_768x432.jpg" height="112" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 2. Paisatge i observació</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
D'entrada ens va impressionar que la zona està pràcticament tota ballada al voltant de la carretera, excepte algunes zones obertes. Es tracta de grans finques de propietaris particulars, que molts representa que col·laboren en la protecció del linx, dins del projecte de protecció que hi ha al parc. Informant-nos una mica vam saber que el projecte del parc tracta de potenciar la recuperació de la població del linx, mantenint els antics usos cinegètics de l'espai. És a dir que els propietaris col·laboradors deixen pas als que treballen amb el manteniment del linx (seguiment, alliberament de conills criats...) i també lloguen les finques a caçadors, que paguen milers d'euros per poder caçar 4 o 5 peces (cérvols i senglars). I algunes de les parcel·les que són de l'estat no requereixen el tràmit amb els propietaris i directament poden ser utilitzades per la cacera dels membres del govern. Així que ens trobem en un parc natural ballat per tot arreu i amb caceres regulars (el bosc ple de gossos i "monos" amb escopetes), el que no sembla massa favorable a una millora de la població de l'amenaçat felí. Com sempre l'economia mana. Però això si, per protegir l'espai, no pots plantar la tenda enlloc sense exposar-te a ser multat. I si vols anar a llocs d'espera privilegiats, dins les finques privades, pots pagar un bon grapat de cales perquè et portin amb un guia i creuar els dits perquè t'acompanyi la sort.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-AB-JeiCVZGU/Uu7YW55Oj-I/AAAAAAAAAkY/rV9xI85_tuc/s1600/DSCN5750_768x432.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-AB-JeiCVZGU/Uu7YW55Oj-I/AAAAAAAAAkY/rV9xI85_tuc/s1600/DSCN5750_768x432.jpg" height="180" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 3. <i>Cervus elaphus</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Tot i el patètic negoci i la facilitació als usos cinegètics recreatius de la burgesia al parc, ens vam alegrar i impressionar de l'abundància del cérvol en aquesta zona, impensable a la terra baixa mediterrània de Catalunya, on només en trobem a alta muntanya. De fet tot i ser una vegetació similar, és molt més oberta, al paisatge no s'observaven formacions de boscs tancats amb bardisses. Segurament l'afecta de la pastura el modela. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/--JuCHE-MqIA/Uu7Y0DCOw7I/AAAAAAAAAkg/0NVN2tNN88I/s1600/aguila+imperial_768x535.bmp" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/--JuCHE-MqIA/Uu7Y0DCOw7I/AAAAAAAAAkg/0NVN2tNN88I/s1600/aguila+imperial_768x535.bmp" height="139" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 4. <i>Aquila adalberti</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Durant les esperes no paràvem de veure grups de cérvols en mig dels turons. També ens vam poder meravellar amb el vol de la mítica àguila imperial ibèrica, endèmica i escassa (unes 150 parelles) a la península, entre altres aus. Vam trobar varietat de rastres com teixoneres, petjades de senglar, de cérvol, de gos, i el que possiblement fos una petjada de linx, però amb poca definició i impossible d'assegurar-ne la procedència, excavacions de conill i de senglar, etc. Dels rastres que vam trobar el que més ens interessava eren els excrements del linx, que es localitzen en llocs com encreuaments de camins o una mica prominents, marcant el territori, d'olor forta, fa varies dipositacions temporals, són allargats d'uns 2 cm de gruix, grisos amb molt de pèl i si troben restes òssies de conill, així és que vam constatar la procedència dels que complien aquestes característiques.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Finalment la sort va decantar la balança, i mentre descansàvem en unes taules d'esbarjo, a les 13.00 del 31 de gener, va aparèixer el linx un instant al turó de just davant i tranquil·lament va anar darrere un arbust. Els companys avisats pel walkie talkie van córrer fins on ens trobàvem. Vam desplegar tot el material d'observació, i vam esperar que tornés a sortir, anava arribant més gent que també el buscava, i s'estenia l'eufòria, mentre ell tant tranquil, va fer uns salts cap aquí i cap allà i ens va deixar contemplar-lo encara una estona més. Una foto llunyana de poca qualitat n'és el retrat record. <br />
<br />
Missió complerta!<br />
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-NYm9IOP8BvU/Uu7b2iBx0SI/AAAAAAAAAks/Wi3XRiIiYZ0/s1600/linx.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-NYm9IOP8BvU/Uu7b2iBx0SI/AAAAAAAAAks/Wi3XRiIiYZ0/s1600/linx.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 5. <i>Lynx pardinus</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Espècie: <i>Lynx pardinus</i></div>
<div style="text-align: justify;">
Família: Felí</div>
<div style="text-align: justify;">
Ordre: Carnívor<br />
Classe: Mamífer<br />
Grup: Cordat<br />
Regne: Animal</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h4>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small; font-weight: normal;">Text i fotos: Roger Pacreu<br />Fonts: Mamíferos de España. Península, Baleares y Canarias. Francisco J. Purroy i Juan M. Varela. Lynx. 2005<br />Huellas y señales delos animales de Europa. Preben Bang i Preben Dahlstrom. Omega. 2009.<br />Atlas de los Mamíferos terrestres de España. Palomo, L. J. y Gisbert, J. Dirección general para la Biodiversidad-SECEM-SECEMU. 2005</span></h4>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-10884885085320285082013-12-14T19:34:00.000+01:002015-06-01T23:07:17.068+02:00Mostreig de petits mamífers<br />
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ECQ9ugKpz8M/UqyfNpFijsI/AAAAAAAAAiQ/LS-IwjCxoDk/s1600/DSCN5347_1024x576.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="112" src="http://4.bp.blogspot.com/-ECQ9ugKpz8M/UqyfNpFijsI/AAAAAAAAAiQ/LS-IwjCxoDk/s200/DSCN5347_1024x576.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 1. Trampa Longworth</td></tr>
</tbody></table>
Aquesta tardor amb uns companys naturalistes ens hem fet col·laboradors del projecte d'estudi SEMICE. És un programa de seguiment dels micromamífers comuns d'Espanya realitzat per SECEM (Sociedad para la conservación y estudio de los mamíferos). El mètode de mostreig utilitzat és un trampeig en viu a la tardor i un a la primavera, amb trampes sherman i longworth. Les dos són trampes amb un mecanisme senzill, que permet que quan l'animal entre dins es tanqui la porta. El mamífer és atret a l'interior per un tros de menjar, l'esquer. Es mostregen parcel·les d'unes 0,56 ha, amb 36 trampes espaiades 15 m entre cadascuna. Aquest projecte pretén establir parcel·les de seguiment per tota la geografia espanyola.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-SOW97j2nuuA/UqyfJka39aI/AAAAAAAAAiI/s9qDuPLq2qo/s1600/DSCN5343_1024x576.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="112" src="http://4.bp.blogspot.com/-SOW97j2nuuA/UqyfJka39aI/AAAAAAAAAiI/s9qDuPLq2qo/s200/DSCN5343_1024x576.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 2. Trampa Sherman</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Nosaltres em triat un bosc del barri de les Pedreres, a Girona, per realitzar el mostreig i passar les dades al programa de seguiment. Tot i que les estacions de mostreig es solen localitzar en zones més apartades de nuclis urbans, com parcs naturals, on és fàcil trobar-hi més diversitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-LDMZIJ14XSE/UqyjIpnxB6I/AAAAAAAAAic/dK7MYW7a7u8/s1600/DSCN5369_768x432.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="112" src="http://4.bp.blogspot.com/-LDMZIJ14XSE/UqyjIpnxB6I/AAAAAAAAAic/dK7MYW7a7u8/s200/DSCN5369_768x432.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 3. <i>Apodemus sylvaticus</i></td></tr>
</tbody></table>
El mostreig ha durat 3 dies, durant els quals obriem les trampes a la nit i les comprovàvem a primera hora del matí (23:00 - 08:00). Em tingut poca sort amb les visites a les trampes, però tot i això hem vist un micromamífer. El protagonista del mostreig ha sigut un ratolí de bosc (<i>Apodemus sylvaticus</i>). L'hem tret de la trampa, i l'hem agafat amb cura per mirar-lo bé i identificar-lo. D'entrada ja semblava del gènere <i>Apodemus</i> ja que tenen les orelles i els ulls proporcionalment més grans que el gènere <i>Mus</i>. Li em pres mesures, de les quals la que ens interessava com a tret diferencial és la longitud del peu posterior, que al superar els 20 mm ens ha permès comfirmar que es tractava del gènere <i>Apodemus</i>. A més tenia la coloració marró-groguenca a la part dorsal, i blanc beix a la ventral, <i> </i>característica d' Apodemus i concretament d'<i>A. sylvaticus, </i>ja que<i> A. flavicolis </i>té la coloració més rogenca, i <i>Mus musculus</i> grisosa sense quasi distinció entre la part ventral i dorsal. Aquesta ha sigut la informació externa que ens ha donat aquest petit rosegador per a identificar-lo. Per una determinació més precisa farien falta caràcters interns com és la dentició. Molt útil en estudis mitjançant egagròpiles on s'analitzen les restes òssies que deixen els seus depredadors. Tota la manipulació l'hem fet amb guants per no impregnar-lo de les nostres olors. Finalment després de posar-li el "piercing", que permetrà reconèixer l'individu en cas de tornar-lo a trobar, l'hem retornat al bosc.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-fQGvBMtx7Sk/UqyjIuH5c2I/AAAAAAAAAig/zt2O1uYpaes/s1600/DSCN5372_768x432.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="http://2.bp.blogspot.com/-fQGvBMtx7Sk/UqyjIuH5c2I/AAAAAAAAAig/zt2O1uYpaes/s320/DSCN5372_768x432.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 4. Anellament <i>A. sylvaticus</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Text i fotos:</b> Roger Pacreu Oliu<br /><b>Bibliogradia:</b> Mamíferos de España. Península, Baleares y Canàrias. F. J.Purroy i J. M. Varela. Lynx. 2005.<br /><b>Webgrafia:</b> </span><a href="http://www.museugranollersciencies.org/ca/petits-mamifers/projectes/semice/">http://www.museugranollersciencies.org/ca/petits-mamifers/projectes/semice/</a><br />
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-68763272049501319392013-12-02T00:50:00.001+01:002013-12-15T01:18:31.042+01:00Dies de "pajareo"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Els últims mesos he pogut fotografiar alguns dels ocells que he observat. Conec poques espècies d'ocells, però tinc dos companys apassionats que sempre me'n presenten alguna. De manera que he aprofundit poc en el camp de l'ornitologia, així és que els ocells sobre els que escric aquí són dels més comuns i coneguts. Avui em venia de gust fer una recopilació de les fotos dels quatre ocells que he anat veient darrerament i he pogut fotografiar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="text-align: justify;">Dins la ciutat de Girona mateix, es poden observar fàcilment diferents espècies d'aus. Si anem a la vora del riu Onyar, travessant la ciutat veurem ràpidament ànecs collverd (</span><i style="text-align: justify;">Anas platyrhynchos</i><span style="text-align: justify;">), el gavià argentat (</span><i style="text-align: justify;">Larus michaelis</i><span style="text-align: justify;">) i el colom roquer (<i>Columba livia</i>) entre d'altres. Tots atrets per l'aigua i la vida que porta.</span><span style="text-align: justify;"><br /></span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Wuxa4nSeb6w/UpfociF1K4I/AAAAAAAAAgc/1mPDxQw4E64/s1600/3+comuns+RiuTer2_1024x395.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="124" src="http://4.bp.blogspot.com/-Wuxa4nSeb6w/UpfociF1K4I/AAAAAAAAAgc/1mPDxQw4E64/s320/3+comuns+RiuTer2_1024x395.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 1. Ànec coll verd, colom roquer i gavià argentat (d'esquerra a dreta).</td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: justify;"></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-TV7zNtYPXv0/UpfnD79zjmI/AAAAAAAAAgQ/hJE_NUcv6KE/s1600/anec+collverd+(9)_1024x576.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="http://4.bp.blogspot.com/-TV7zNtYPXv0/UpfnD79zjmI/AAAAAAAAAgQ/hJE_NUcv6KE/s320/anec+collverd+(9)_1024x576.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 2. Finestra ànec coll verd.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
L'ànec collverd és l'ànec més comú i l'antecessor de l'espècie domèstica. Tant en el mascle com en la femella d'aquesta espècie d'ànec, se'ls pot observar un tret distintiu (de les altres espècies d'ànecs) sota l'ala, anomenat mirallet, de color blau-lila, en canvi si es tractés d'una femella de xarxet el tindria verd i la podríem distingir. En el cas del mascle és molt fàcil ja que té el coll verd.<br />
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-EMJty_PrOf8/Upfrtj2Ol5I/AAAAAAAAAgo/hMdQxNIkYUk/s1600/DSCN5303_768x432.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="http://1.bp.blogspot.com/-EMJty_PrOf8/Upfrtj2Ol5I/AAAAAAAAAgo/hMdQxNIkYUk/s320/DSCN5303_768x432.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 3. Gavià argentat. </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El gavià argentat té 4 grups d'edat. Passa d'un estadi juvenil amb una coloració molt heterogènia amb tons grisos a l'estadi d'adult amb les d'un gris uniforme amb les puntes negres i el cos blanc, passant per diferents graus de transformació de l'un a l'altre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-9ggujpx_TFg/UpvA0LTWkjI/AAAAAAAAAhU/2pjY0A0ijmw/s1600/fotja_259x768.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-9ggujpx_TFg/UpvA0LTWkjI/AAAAAAAAAhU/2pjY0A0ijmw/s200/fotja_259x768.jpg" width="67" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 4. Fotja</td></tr>
</tbody></table>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-wQfW7z3_DUs/UpfvBARVwmI/AAAAAAAAAg0/FPJulqbilNg/s1600/corb+mari_1024x576.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a>Quan comencem a allunyar-nos de la ciutat, seguint el mateix riu Ter, encara a Girona, ràpidament ja trobem alguna espècie més. Com la fotja, el martinet pescaire i l'elegant corb marí (<i>Phalacrocoráx carbo</i>). L'etiqueta d'elegant li poso per les exhibicions que fa degut a la manca de protecció contra l'aigua. M'explico, moltes aus aquàtiques tenen una glàndula secretora d'olis, que al fregar-se'ls pel cos els dóna la facultat de repeli l'aigua. D'aquesta manera poden submergir-se sense quedar xops. En canvi el corb marí no la té, per poder anar més al fons, però queda xop, i quan surt de l'aigua ha d'estendre les ales per assecar-se. Així és que sovint el trobem exhibint les seves ales per assecar-les.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-wQfW7z3_DUs/UpfvBARVwmI/AAAAAAAAAg0/FPJulqbilNg/s1600/corb+mari_1024x576.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="180" src="http://4.bp.blogspot.com/-wQfW7z3_DUs/UpfvBARVwmI/AAAAAAAAAg0/FPJulqbilNg/s320/corb+mari_1024x576.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 5. Corb marí assecant-se les ales.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-7pL7d5_WU_c/UpvHH8laDWI/AAAAAAAAAh0/6MVD00-waqY/s1600/DSCN3515_768x575.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-7pL7d5_WU_c/UpvHH8laDWI/AAAAAAAAAh0/6MVD00-waqY/s1600/DSCN3515_768x575.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><br /></a>
<br />
<div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ClENLMj53xM/UpvDakd7HDI/AAAAAAAAAho/P4PROCURPsY/s1600/niu_oliva_381x768.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-ClENLMj53xM/UpvDakd7HDI/AAAAAAAAAho/P4PROCURPsY/s200/niu_oliva_381x768.jpg" width="97" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.800002098083496px; text-align: center;">Foto 6. Niu òliba.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Ja fora de Girona, he fotografiat meravelles com un niu d'òlibes (<i>Tyto alba</i>) amb els ous i un pollet ja nascut, i el preciós abellerol (<i>Merops apiaster</i>) amb els seus colors exòtics inconfusibles .<br />
<br /></div>
La fotografia ornitològica generalment requereix molt bon material, com un teleobjectiu, o òptiques amb bona ampliació, per tal d'obtenir imatges de qualitat. De manera que els meus mitjans limiten les fotografies que puc fer, sent fotos de poca resolució, llunyanes i en molts casos pràcticament impossibles de fer. Tot i això alguna espècie ha quedat ben registrada en les fotografies!<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-7pL7d5_WU_c/UpvHH8laDWI/AAAAAAAAAh0/6MVD00-waqY/s1600/DSCN3515_768x575.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-7pL7d5_WU_c/UpvHH8laDWI/AAAAAAAAAh0/6MVD00-waqY/s320/DSCN3515_768x575.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 7. Abellerol</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">Text i fotos: Roger Pacreu Oliu<br />Bibliografia: Guia d'ocells. Europa i regió mediterrània. Omega. Lars Svensson.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-wQfW7z3_DUs/UpfvBARVwmI/AAAAAAAAAg0/FPJulqbilNg/s1600/corb+mari_1024x576.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-8752005368875198122013-11-22T04:19:00.001+01:002015-12-17T21:17:36.555+01:00Geologia i fòssils<div style="text-align: justify;">
El mes de setembre vam passar la frontera de les comarques gironines per anar a Vellmunt, a prop de Manlleu (Osona), a assistir a una sortida organitzada des del museu del Ter sobre la geologia i els fòssils de la zona. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'estudi d'aquesta matèria que per alguns pot semblar tant avorrida com inanimada pot arribar a ser fascinant. A través d'aquesta podem descobrir o comprovar que fa uns quants milions d'anys en el lloc on ens trobem seriem sota l'aigua del mar, o que hi havia animals "exòtics" allà on vivim. La geologia i la paleontologia ens revelen la història de la terra i de la vida, i amb ella grans sorpreses del seu transcurs i els canvis esdevinguts.<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-Al8EUYoV4m8/Uo67x4BxflI/AAAAAAAAAaY/AvYYG7_tE_8/s1600/DSCN4705_1500x844.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="112" src="http://1.bp.blogspot.com/-Al8EUYoV4m8/Uo67x4BxflI/AAAAAAAAAaY/AvYYG7_tE_8/s200/DSCN4705_1500x844.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 1. Margues de Vic</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
La material geològic més abundant a la zona són les margues (foto 1), les conegudes margues de Vic (35 - 37 m.a). Es tracta d'un tipus de roques sedimentàries que es van formar dels fangs arrossegats a la conca de l'Ebre. Conèixer les roques que formen el terreny d'estudi ens dona informació dels processos geològics succeïts. Vam deduir que fa més de 35 m.a Vellmunt es trobava sota el mar. Són varies les proves observables en diferents punts de la muntanya, potser les més evidents són els fòssils marins. <br />
<br />
En un punt del recorregut vam veure un tall d'una estratificació molt clara de sediments. Aproximadament es calcula que cada 4 dits són uns 1000 anys de sedimentació, tret d'un estrat de pràcticament 50 cm, clarament diferenciable, que es va formar en un dia per una allau de sediments dins el mar. Aquest tipus de seccions fetes en les parets permeten reconèixer els processos geològics fàcilment.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-jCE2BC51QoA/Uo6_GqqLirI/AAAAAAAAAak/Ej2X6_mI0Sc/s1600/DSCN4707_1500x844.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="180" src="http://2.bp.blogspot.com/-jCE2BC51QoA/Uo6_GqqLirI/AAAAAAAAAak/Ej2X6_mI0Sc/s320/DSCN4707_1500x844.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 2. Estratificació de sediments</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Segurament la part més fascinant de la geologia són els fòssils. Trobar antigues formes de vida o rastres de la seva activitat impreses en la roca. Durant aquest recorregut vam trobar-ne alguns. Rastres d'invertebrats (foto 3), que al quedar colgats pels sediments intentaven escapar, deixant uns camins marcats a la roca, que al mineralitzar van esdevenir fòssils. La silueta d'un equinoideu, un eriçó de mar (foto 4), marcada a la roca, deixant la secció de la closca dibuixada. La secció de varis braços d'un corall (foto 5), que segurament formaria part d'un antic escull coralí. Vam trobat fòssils de foramínifers en abundància, també anomenats monadetes per la seva forma, en aquesta zona l'espècie havia de ser <i>Nummulites biedai</i> (foto 6) diferent de l'espècie present a Girona (a la famosa pedra de Girona, a tot el barri vell) <i>N. perforatus</i>. També vam trobar vegetals carbonitzats (foto 7). Juntament amb algun altre fòssil aquests són els que vam trobar, però amagats a la roca segur que se'n poden descobrir molts més.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-bsPSS_QEfY0/Uo7CbpmVdMI/AAAAAAAAAaw/V1ATyNHCVZ8/s1600/DSCN4710_1500x844.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="http://2.bp.blogspot.com/-bsPSS_QEfY0/Uo7CbpmVdMI/AAAAAAAAAaw/V1ATyNHCVZ8/s320/DSCN4710_1500x844.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 3. Fòssil rastres invertebrats</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://2.bp.blogspot.com/-mvR_iAExonc/Uo7EMd6vHUI/AAAAAAAAAa8/70IQeGA-bhI/s1600/Fossil_equinoideu+(1)_1500x844.jpg" imageanchor="1" style="display: inline !important; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="179" src="http://2.bp.blogspot.com/-mvR_iAExonc/Uo7EMd6vHUI/AAAAAAAAAa8/70IQeGA-bhI/s320/Fossil_equinoideu+(1)_1500x844.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.800002098083496px;">Foto 4. Fòssil equinoideu</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://4.bp.blogspot.com/-7IvwZXmBRDQ/Uo7E_61-uZI/AAAAAAAAAbE/9eN5U4ymR0w/s1600/Fossil_escullcorall+(2)_1500x844.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="http://4.bp.blogspot.com/-7IvwZXmBRDQ/Uo7E_61-uZI/AAAAAAAAAbE/9eN5U4ymR0w/s320/Fossil_escullcorall+(2)_1500x844.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.800002098083496px;">Foto 5. Fòssil escull de corall</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://3.bp.blogspot.com/-guYc2KF1xYQ/Uo7GNGgi0pI/AAAAAAAAAbQ/XXH97SvJqmQ/s1600/F%C3%B2ssil+nummulites+biedai(2)_1500x844.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="http://3.bp.blogspot.com/-guYc2KF1xYQ/Uo7GNGgi0pI/AAAAAAAAAbQ/XXH97SvJqmQ/s320/F%C3%B2ssil+nummulites+biedai(2)_1500x844.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.800002098083496px;">Foto 6. Fòssil <i>Nummulites biedai</i></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ELaZk2j5Rjg/Uo7Gim0BUJI/AAAAAAAAAbY/HaP9B6l2DPY/s1600/F%C3%B2ssil+planta+carbonitzada_1500x844.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="180" src="http://4.bp.blogspot.com/-ELaZk2j5Rjg/Uo7Gim0BUJI/AAAAAAAAAbY/HaP9B6l2DPY/s320/F%C3%B2ssil+planta+carbonitzada_1500x844.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.800002098083496px;">Foto 7. Fòssil plantes carbonitzades</td></tr>
</tbody></table>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-7IvwZXmBRDQ/Uo7E_61-uZI/AAAAAAAAAbE/9eN5U4ymR0w/s1600/Fossil_escullcorall+(2)_1500x844.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></a><span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;">Text i fotos: Roger Pacreu Oliu</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-42876427641757080862013-11-04T21:13:00.001+01:002013-11-05T23:21:53.722+01:00La brama del cèrvol<br />
<div style="text-align: justify;">
La primera setmana d'octubre ens vam desplaçar cap a la província de Lleida, a la comarca del Pallars Jussà. L'objectiu de la sortida era sentir la brama dels cérvols, i en cas de sort veure'n algun . La Reserva Nacional de Caça de Boumort és un lloc esplèndid per observar aquest fenomen.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com cada any des de mitjans de setembre fins a mitjans d'octubre, es dóna l'època d'aparellament del cérvol (<i>Cervus elaphus</i>). Durant aquestes setmanes en alguns boscos catalans d'alta muntanya els cérvols competeixen i estableixen la seva jerarquia masculina mitjançant brams, persecucions i cops, tot plegat en una disputa per les femelles, on els guanyadors es fan amb harems de femelles que hauran de protegir aferrissadament dels altres mascles. Així doncs durant tota aquesta època es donen lluites constants que amb sort es poden observar.<br />
<br />
Pujant cap a Boumort, dirigint-nos al Refugi d'Esplà, ens vam parar a Rivert, un poble encantador. En una petit estany d'aquest poble vam poden observar el tritó pirinenc (<i>Calotriton asper</i>). Aquest amfibi el trobem a partir de 800 metres fins als 2.000 metres d'altitud, és una espècie pròpia de mitjana i alta muntanya. Un endemisme pirinenc. <br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="112" src="http://1.bp.blogspot.com/-7av82KNyvD4/Unfr2bpdc9I/AAAAAAAAAVA/FdTyPPVsyVA/s200/DSCN4957_1024x576.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="200" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 1. Exemplar fosc <i>Calotriton asper</i> </td></tr>
</tbody></table>
<br />
Es tracta d'un urodel d'aspecte rugós, amb una coloració variable des de tonalitats (grisos) clares a fosques (marrons). El seu tret característic és una vorada caudal inferior, resseguint-li la part ventral, de color taronja intens (Foto 2).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-k2RsF3wtpG8/UnfsgkBbJhI/AAAAAAAAAVQ/RHuejAD_Ggw/s1600/DSCN4965_1024x576.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="112" src="http://4.bp.blogspot.com/-k2RsF3wtpG8/UnfsgkBbJhI/AAAAAAAAAVQ/RHuejAD_Ggw/s200/DSCN4965_1024x576.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 2. Vorada ventral <i>Calotriton asper</i></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-mF8fYTe8OGM/UnfsYV-yLzI/AAAAAAAAAVI/XUJSpv9gmks/s1600/DSCN4963.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="112" src="http://4.bp.blogspot.com/-mF8fYTe8OGM/UnfsYV-yLzI/AAAAAAAAAVI/XUJSpv9gmks/s200/DSCN4963.JPG" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 3. Exemplar clar <i>Calotriton asper</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-VmDhQxOUVRI/Unf1lwxSWDI/AAAAAAAAAVg/FPP3kT5Ehno/s1600/DSCN5006_1024x576.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="112" src="http://4.bp.blogspot.com/-VmDhQxOUVRI/Unf1lwxSWDI/AAAAAAAAAVg/FPP3kT5Ehno/s200/DSCN5006_1024x576.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 4. Voltants del refugi</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
Deixant Rivert enrere vam continuar pujant cap al Refugi d'Esplà. Sortint de la carretera i pujant una hora de pista forestal vam arribar a un refugi en un lloc preciós dalt la muntanya envoltat de prats, petits matollars i pinedes de pi roig (foto 4). </div>
</div>
El capvespre, quan comença a caure el sol, és el moment en què els cérvols comencen la seva activitat, crepuscular i nocturna. De manera que a la tarda vam buscar un lloc adequat per a l'espera i observació de la brama, un lloc des d'on s'observés una zona extensa i oberta, de manera que fos fàcil veure cérvols lluitant per fer-se amb un harem de femelles. Localitzat el lloc (foto 5), vam esperar a què caigués el sol per començar l'espera. Vam començar a sentir la brama, cada vegada des de més punts de la muntanya. Alguns brams propers, però malauradament no s'acostaven cap al nostre camp de visió, i es va fer fosc sense poder-los observar. Durant la nit va augmentar la intensitat dels brams, però ja no era possible veure'ls.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ET_t_oCIgho/Unf8mY-YMSI/AAAAAAAAAWs/gcIZiyMx06A/s1600/DSCN5060_1024x576.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="112" src="http://4.bp.blogspot.com/-ET_t_oCIgho/Unf8mY-YMSI/AAAAAAAAAWs/gcIZiyMx06A/s200/DSCN5060_1024x576.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 5. Zona espera i observació</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: justify;">
Al dia següent vaig matinar per tal d'intentar tornar a l'espera i observar algun cérvol al camp obert. Després d'una hora d'espera i sentir que tots els brams venien de lluny, vaig decidir anar en direcció els brams i localitzar un altre zona d'espera i observació. Caminant pel bosc em vaig creuar amb 5 individus de cérvol, dels quals vaig poder fotografiar-ne un. De totes maneres no vaig poder trobar una altre bona zona d'observació ni acostar-me als brams sense que s'espantessin i fugissin abans que els pogués veure. Tot i això em vaig quedar ben content per haver-me creuat amb 5 cèrvols, haver-los escoltat d'aprop i haver-ne fotografiat un.</div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-Ik5RacQ5GmE/Unf8mmSILiI/AAAAAAAAAWw/CGETAdS1UF4/s1600/DSCN5109_1024x768.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-Ik5RacQ5GmE/Unf8mmSILiI/AAAAAAAAAWw/CGETAdS1UF4/s320/DSCN5109_1024x768.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto 6. <i>Cervus elaphus</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Regne:</b> Animal<br />
<b>Filum: </b>Cordats<br />
<b>Classe: </b>Mamífer<br />
<b>Ordre:</b> Ariodactil<br />
<b>Família:</b> Cervids<br />
<b>Espècie:</b> <i>Cervus elaphus</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><b>Text i fotos</b>: Roger Pacreu Oliu<br /><b>Bibliografia:</b> Mamíferos de España, Francisco J. Purroy y Juan M. Varela. Amfibis i rèptils de Catalunya X. Rivera, D. Escoriza, J. Maluquer-Margalef, O. Arribas i S. Carranza<br /><b>Més informació Boumort: </b><a href="http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Boumort/175.aspx">http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Boumort/175.aspx</a></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-37742765339177272012013-05-13T00:49:00.000+02:002013-11-06T01:31:04.796+01:00La reineta meridional<br />
<div style="text-align: justify;">
Passejant per les afores de Girona, quan ens trobem davant d'una bassa és fàcil de trobar-hi amfibis. Per la zona del barri de les Pedres hi ha una bassa on s'hi pot escoltar el cant de les reinetes. Amb aquesta entrada vull compartir el cant i l'encant d'aquesta granota d'aspecte "exòtic" que volta per casa nostra. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dins del grup dels amfibis es classifica com a anur (granotes i gripaus). És una espècie petita que pot arribar als 6 cm. Té la pell ben fina, sense arrugues. A l'extrem dels dits i té uns coixinets que li permeten adherir-se a la vegetació, i li donen la peculiaritat d'enfilar-se entre arbres i arbusts, és més, tenen preferència per les zones humides amb cobertura arbustiva i plantes aquàtiques com els joncs i el canyís. Sovint la podem trobar en zones urbanitzades, com en basses de rec i inclòs en basses dels parcs. Aquesta espècie és pròpia de la terra baixa mediterrània.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span id="goog_1807364185"></span><span id="goog_1807364186"></span>Diferenciem els mascles pel sac vocal de color groc, apreciable al vídeo. Tan mascles com femelles tenen una ratlla negre característica que va de davant a darrera l'ull.<br />
<br />
Sense donar-hi més voltes aquí deixo el vídeo per veure la reineta "en viu"!<br />
<br />
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dy4IHXgMVzajtXzakJO2BzTutOTEre9Ecn3YKRxzNvDOukLNtK7pZwr50UghkbZWK3MovUJW8tGft4Fs_FzYQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><span style="text-align: start;"><br /><br /><b>Regne: </b>Animal<br /><b>Filum:</b> Cordats<br /><b>Classe:</b> Amfibis<br /><b>Ordre:</b> Anurs<br /><b>Família:</b> Hylidae<br /><b>Espècie:</b> <i>Hyla meridionalis</i><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><span style="font-size: x-small;">Text i video: Roger Pacreu<br />Bibliografia: Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears. X. Rivera, D. Escoriza, J. Maluquer-Margalef, O. Arribas i S. Carranza. Lynx. 2011</span></span></div>
<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7695740974819664230.post-75937256741191214182013-05-10T21:24:00.002+02:002013-11-06T01:29:45.096+01:00Fauna i flora del Vendrell<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.muskarirastros.com/" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="159" src="http://2.bp.blogspot.com/-B5N0HFko0dE/UYuHpPB2plI/AAAAAAAAAJY/oL2D0h7-WGE/s200/muskari.jpg" width="200" /></a>En aquesta ocasió em vaig desplaçar fins a Tarragona, al Vendrell. De manera que els animals i les plantes que vaig veure podia ser que no fossin presents a les comarques gironines. El primer que podem observar al desplaçar-nos de la nostre zona habitual és la diferència climàtica. Tarragona es traca d'una província més seca, amb ambients relativament diferents als de Girona. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig fer un parell de sortides al camp, acompanyat d'un rastrejador expert en mamífers i gran coneixedor de flora i fauna, Benjamin Sanz (<a href="http://www.muskarirastros.com/">http://www.muskarirastros.com/</a>). Recomano a qui tingui l'oportunitat de fer un curs amb ell que no s'ho perdi!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vam poder veure i identificar moltes espècies animals i vegetals, de manera que faré un síntesi dels dos dies, que van ser molt enriquidors, però també amb molta densitat d'informació.</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-cQiWCzidh2Q/UYt_m3Z1hEI/AAAAAAAAAJM/_wW1jawlAl8/s1600/Anthirrinum+barrelieri+(3).JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-cQiWCzidh2Q/UYt_m3Z1hEI/AAAAAAAAAJM/_wW1jawlAl8/s200/Anthirrinum+barrelieri+(3).JPG" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>A. barrelieri </i>(gatets)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-653Y36P0F7Y/UYuiZHi8sLI/AAAAAAAAAJ0/eOwXPw0wk5o/s1600/Cistus+clusii+Dunal+(1)_1024x768.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-653Y36P0F7Y/UYuiZHi8sLI/AAAAAAAAAJ0/eOwXPw0wk5o/s200/Cistus+clusii+Dunal+(1)_1024x768.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Cistus clusii </i>(esteperola)</td></tr>
</tbody></table>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-653Y36P0F7Y/UYuiZHi8sLI/AAAAAAAAAJ0/eOwXPw0wk5o/s1600/Cistus+clusii+Dunal+(1)_1024x768.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/-653Y36P0F7Y/UYuiZHi8sLI/AAAAAAAAAJ0/eOwXPw0wk5o/s1600/Cistus+clusii+Dunal+(1)_1024x768.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a>Pel que fa la flora és fascinant quan trobes espècies que penses que coneixes, i resulta ser que són una espècie diferent! Com és el cas dels conillets (<i>Antirrinum majus</i>), que per les comarques gironines els tinc ben coneguts, i al baixar al Vendrell, vaig conèixer una espècie molt propera, els gatets (<i>Antirrinum barrelieri, </i>foto esquerra)! Que a Catalunya únicament es troba a la zona de Tarragona. També vam veure moltes espècies que són presents a Girona. El Vendrell es tracta d'una zona propera al mar força seca, la vegetació en general és similar a les zones de Girona amb poca altitud i vegetació mediterrània de Girona, com són les Gavarres. Hi predominen els matollars i els boscos d'alzina amb pins. Són llocs amb poca pluviositat i estius secs. Un altre de les curiositats que vaig veure és una estepa, l'esteperola (<i>Cistus clusii, </i>foto dreta), que a les comarques gironines només trobem a la zona del Montgrí, mentre que a les comarques de Tarragona la trobem per tot arreu! És una estepa curiosa que s'assembla al romaní. Podria ensenyar moltes més plantes aquí al bloc però ho deixaré pel <a href="http://rulege.wix.com/botanica" target="_blank">fitxer botànic</a>.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-sqomNwSf7FE/UYuhFPVNn5I/AAAAAAAAAJo/GeHdbLN9pU4/s1600/cau+guineu+(2)_1024x768.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-sqomNwSf7FE/UYuhFPVNn5I/AAAAAAAAAJo/GeHdbLN9pU4/s200/cau+guineu+(2)_1024x768.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cau de la guineu</td></tr>
</tbody></table>
Mentre caminàvem pel bosc, observàvem tota varietat d'espècies animals i vegetals. Un dels forts del Benjamin, els rastres, ens va portar fins al cau de la guineu (foto esquerra). Que a falta d'un forat per ocupar s'havia construït una excavació a la terra, en un desnivell. A diferència d'una teixonera, trobem la terra apilada just al davant del cau.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-DQTYPRZlRDw/UY0xSKLdi6I/AAAAAAAAAKI/fwz7_UaIK1s/s1600/Sus+scrofa+(2)_576x768.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/-DQTYPRZlRDw/UY0xSKLdi6I/AAAAAAAAAKI/fwz7_UaIK1s/s200/Sus+scrofa+(2)_576x768.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Banys del senglar</td></tr>
</tbody></table>
També vam poder veure molts altres rastres de mamífers, com els del porc senglar, des de arbres rescats per ells, on sovint freqüenten quan troben un lloc que els hi agrada. Basses de fang que on els hi encanta rebolcar-se, cosa que les persones som capaços de pagar per aquest tipus de "teràpies alternatives". Les seves petjades, sobretot presents en les zones fangoses. I finalment filant una mica més prim, en aquestes zones on freqüenten, fixa-nus-hi bé, fàcilment vam poder trobar-hi alguns dels pèls que hi havien deixat. Amb la seva duresa pròpia del pèl d'un animal ben fort! Rastres del senglar, de la guineu, del teixó, inclòs teixoneres, impressionants I moltes més cosetes vam poder observar, però ho deixaré per explicar-ho en un altre ocasió quan me'n torni a trobar.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ypRLvcV1dxw/UY00Gz1iqHI/AAAAAAAAAKU/uixIWVqixwM/s1600/Xemeneies+de+les+bruixes+(2)_1024x768.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-ypRLvcV1dxw/UY00Gz1iqHI/AAAAAAAAAKU/uixIWVqixwM/s200/Xemeneies+de+les+bruixes+(2)_1024x768.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Xemeneia de les bruixes</td></tr>
</tbody></table>
Una de les curiositats que ens va ensenyar en Benjamin, van ser les anomenades "Xemeneies de les bruixes". Unes extraordinàries formacions que quan són petites poden passar desapercebudes a simple vista. Es tracta de les estructures que es creen en sòls argilosos quan l'aigua s'emporta l'argila i el pes de les pedres que es troben al damunt sostenen algunes columnes de terra. Queden uns paisatges impressionants que en aquest cas eren en miniatura, i la columna més gran no arribava als 20 cm. Aquest fenomen es pot donar a més gran escala, de manera que sigui encara més impressionant.<br />
<br />
<br />
Tot això i força més, ocells, insectes, amfibis..., va ser el que vam poder observar uns quants amb l'ajuda den Benjamin. En resum un cap de setmana genial! Qui tingui la oportunitat de disfrutar de la companyia den Benjamin al camp li recomano.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Text i fotos: Roger Pacreu </span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0